El Pregó del Carnaval de 1980 ingressa a l’Arxiu de la Ciutat

L’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Lleida ha rebut de mans Jaume Aluja Farré, membre de l’Esquella Teatre, la donació del Pregó de Carnestoltes de 1980. Aluja en va ser un dels redactors i també havia donat veu al ninot del Rei Carnestoltes.

Amb la donació d’aquest document es cobreix part del buit sobre com es va produir la recuperació d’aquesta tradició a la ciutat. Les cròniques dels diaris de l’època expliquen que aquell primer Carnaval va comptar amb la participació de les majorettes del Secà de Sant Pere i de la Mariola, i la banda de cornetes i tambors que, amb una bona colla de lleidatanes i lleidatans disfressats  van recórrer tot el carrer Major fins a l’estació de trens on van rebre al rei Carnestoltes. A la Rambla Ferran, el ninot del Carnestoltes, que anava muntat sobre una bicicleta, va llegir el pregó que des d’ara forma part de l’Arxiu de la Ciutat.

El Pregó permet llegir com es fa referència a la recuperació de la festa després dels anys d’ ”exili” que va patir el Carnestoltes i que coincideix amb tota l’etapa franquista:

Ja soc aquí

l’exili ja s’ha finit

Com que no tinc ni una pesseta

he arribat amb bicicleta.

La documentació conservada en el Fons Municipal de l’Arxiu  mostra com la celebració de la festa del Carnaval era una tradició ben arrelada a la ciutat des de feia segles. Bans, edictes, ordenances, anuncis i cartells, entre altres, regulaven i organitzaven els actes i celebracions d’aquells dies de disbauxa i a través d’ells podem conèixer en què consistien i com hi participaven els lleidatans.

A l’Arxiu es conserva un degoteig de documentació sobre aquesta festa fins a principis dels anys trenta del segle XX. I, no serà fins 1980, quan gràcies a les entitats civils de la ciutat es recupera aquesta festivitat, i des d’aleshores any rere any no s’ha deixat de celebrar.

La importància d’aquesta donació no rau en el volum de documentació entregada, sinó en la seva especificitat, perquè en aquest ocasió, un únic document  permet treure de l’oblit una tradició perduda durant la dictadura franquista, posant de manifest la importància de la recuperació de les tradicions locals i de la cultura popular com els elements que atorguen identitat a les societats.

Podeu saber més coses  sobre el Carnaval de Lleida, en els següent enllaços:

• Ban de l’alcalde Fuster (1860) sobre el comportament dels ciutadans durant els dies de Carnaval
• El cartell del Carnaval de 1918