F. Larrosa: “Lleida consolida amb el MORERA l’orgull de ser capital”

El nou MORERA. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida ha quedat inaugurat oficialment aquest dissabte, amb l’acte institucional que ha comptat amb la presència del paer en cap, Fèlix Larrosa; el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el president de la Diputació, Joan Talarn, i el subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, així com el director del museu, Jesús Navarro.

Larrosa ha assegurat que “Lleida consolida amb el Morera l’orgull de ser capital. Una capital que ha impulsat un projecte gegantí”, que “ens situa a l’alçada de les grans ciutats europees”. L’alcalde ha explicat que per motius electorals es va fer una primera obertura perquè la ciutadania ja pogués gaudir de l’equipament i ara s’ha fet aquest acte per remarcar que amb aquest equipament “estem fent història”, alhora que s’enceta un nou relat i s’obre un camí de futur.

El paer en cap ha reconegut que no ha estat fàcil arribar fins aquí, però que s’han superat els obstacles i espera que es continuï avançant en harmonia entre les institucions i amb la societat civil. En el seu parlament, Larrosa ha afirmat que Lleida és terra de talent i ha agraït la contribució dels artistes per la seva capacitat de creació, així com a les empreses que s’han involucrat en el projecte perquè avui sigui una realitat. A més, ha remarcat que el Morera implica un renaixement de la rambla de Ferran i de la ciutat, com a punt de trobada cultural i com a segona capital de Catalunya.

El president del Parlament ha apuntat que aquest és el primer acte territorial al qual assisteix en el nou càrrec i que és un orgull que sigui de l’àmbit de la cultura. Segons ha dit, l’obertura del MORERA genera autoestima col·lectiva des de Lleida i és motor d’inspiració per al conjunt del país. Ha afegit que Catalunya ha de ser un país enxarxat, que estigui connectat i tingui serveis i equipaments, i que és important per al patrimoni cultural crear espais per dialogar amb els visitants i estimular la creació. 

La consellera Garriga considera que ha estat de justícia haver fet primer l’oberta cap a la ciutadania i després aquest acte institucional, donat que el nou Morera és fruit de més d’un segle d’esforç col·letiu, de moltes persones, associacions i entitats, i d’una voluntat comuna que s’ha mantingut al llarg del temps. “Estem davant del triomf d’un projecte cultural col·lectiu, i d’una cultura feta i pensada per i per a tothom”, ha dit. 

Per al president de la Diputació, el valor del nou MORERA rau en dues direccions: “la voluntat de projectar el futur de la nostra societat a través de la dignificació d’una part del nostre passat i la capacitat d’explicar l’expressió artística en la seva totalitat”. A més d’emfatitzar l’ambició del museu i el seu atractiu, que ha de desacomplexar la ciutat, Talarn ha assenyalat que cal seguir amb la col·laboració institucional conjunta per continuar engrandint el projecte. 

Igualment, el subdelegat del Govern ha parlat de referent museístic del país i que, ubicat en l’antiga Audiència, “fa justícia cívica, cultural i amb els seus artistes”. Crespín s’ha referit a una figura destacada i vinculada amb el Morera, com és Jaume Magre, que va posar les bases per recuperar aquest espai i de qui la Paeria ha impulsat el centenari amb motiu del seu naixement. 

Diversos membres de la Corporació Municipal, així com altres autoritats de Lleida i del teixit empresarial, cultural i associatiu de la ciutat han assistit a l’acte, que ha acabat amb una actuació musical de Garrotín a càrrec de Colors de Rumba, amb Toni Pallejà a la veu i la guitarra, i Oriol Farré a la percussió. L’actuació ha estat introduïda pel director del Museu, qui ha fet vinculat el Garrotín i a alguns dels artistes que estan exposats.

El MORERA. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida va obrir portes el 13 d’abril i fins aquest mes de juny, més de 17.500 persones ja han visitat l’equipament. L’exposició amb què s’estrena és “Arrels i horitzons. Més d’un segle d’art” que integra una selecció de 470 obres del fons del museu, que van del segle XX i fins a l’actualitat. La mostra conté obres de Jaume Morera, Xavier Gosé, Garcia Lamolla, Rosa Siré o Albert Bayona, entre altres artistes reconeguts, i molta documentació i material d’arxiu que pretén mostrar en profunditat la memòria artística i cultural de la Lleida del segle XX i XXI. 

L’exposició actual, oberta al públic fins al 02 de febrer de 2025, s’ha definit en cinc àmbits temporals: Lleida 1900. Entre la tradició i la modernitat (1900-1930); Temps de conflictes (1931-1945); Una llarga postguerra (1946-1967); Transicions (1968-1995) i Pràctiques artístiques contemporànies (des del 1996 fins a l’actualitat). 

Aquest projecte recull la voluntat de ser no sols un museu d’art, sinó també un museu cultural i social, amatent a tot allò que es demana a aquests equipaments en ple segle XXI, en especial, un major protagonisme dels visitants i la ciutadania, amb una de les millors col·leccions d’art contemporani del país. 

L’equipament consta de sis pisos, els quals es destinen, a les exposicions temporals i de llarga durada, així com a la recepció, un espai de botiga, un atri digital amb un espai immersiu, un espai dedicat a la conservació i restauració de les obres, una sala per fer-hi activitats i una aula educativa.

El nou edifici, de 3.500 m2 rehabilitats de l’antiga Audiència, compta amb adoberies del s. XIV, visibles per al públic. L’edifici ha estat reformat per l’arquitecte municipal Jaume Terés, que va reconfigurar l’immoble a partir dels valors fonamentals de l’arquitectura historicista i la nova concepció contemporània. L’edifici pretén fusionar funcionalitat, identitat i les arts i les col·leccions, amb fragments de la Lleida del segle XIV i la seva evolució fins a l’actualitat. 

El pressupost de l’edifici –que se situa en 5.300.000 euros– ha anat a càrrec del govern de l’Estat, la Generalitat, la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida i els fons FEDER de la Unió Europea.