Fèlix Larrosa advoca per un Pacte per la Convivència i el Civisme per una Lleida més compromesa, inclusiva i empàtica

Lleida ha donat el tret de sortida a un dels projectes més rellevants que durà a terme l’equip de govern de la Paeria: l’elaboració del Pacte per la Convivència i el Civisme a la ciutat de Lleida. El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha obert la jornada sobre aquesta matèria que s’ha celebrat aquest dimarts a la Llotja i ha advocat per un Pacte que permeti avançar i aconseguir una Lleida més compromesa, inclusiva i empàtica. L’alcalde ha dit estar “emocionat” per la resposta de la ciutadania a la jornada, amb unes 350 persones assistents, i per la voluntat mostrada per contribuir a la generació d’aquest pacte.

Larrosa ha assegurat que és un “repte gegantí”, però que l’objectiu és que Lleida esdevingui una “ciutat exemplar en convivència i civisme, una millor ciutat, d’oportunitats i que tingui en compte i cura de tothom”. En aquest projecte, cal implicar col·lectius diversos de la ciutat, com educadors/es d’escoles, el voluntariat sènior, les entitats esportives i culturals, les persones nouvingudes, etc., i determinar quin ha de ser el seu paper. En aquest procés, es treballarà també amb la carta de valors i amb l’educació per saber com eduquem i els valors que s’han d’entendre i compartir. En tot plegat, l’alcalde ha recordat que per la Diada, l’11 de Setembre, ja es va referir la singularitat i la història de la ciutat de Lleida que ens defineix i ens fa ser com som, una història que “s’està reescrivint perquè som més diversos, més inclusius i volem ser més igualitaris”.

En aquest sentit, l’alcalde ha assenyalat, com ha fet en diverses ocasions, que el Pacte s’ha d’acompanyar d’un entorn normatiu, adaptat a la nova realitat de la ciutat i a les lleis vigents, perquè sigui realment efectiu vetllar per la convivència i el civisme. “Som i serem contundents contra els incompliments i contra les actuacions incíviques que infringeixen les normes i que impliquen faltes de respecte cap al veïnat. Enguany es preveu tenir el nou document amb l’actualització de l’ordenança, primordial “per una Lleida que abraci la diversitat i prioritzi les relacions entre les persones i l’entorn”, donat que en aquest context també cal valorar la sostenibilitat, l’urbanisme o les polítiques saludables, entre altres.

La tinenta d’alcalde i regidora de Seguretat, Mobilitat i Civisme, Cristina Morón, qui ha participat en la cloenda de la jornada, ha reiterat que aquest pacte ha de ser l’instrument per a una Lleida més harmònica, cívica i amb valors, i perquè augmenti “l’orgull de ciutat”. Morón ha explicat que, amb el treball previ ja realitzat per fer la diagnosi, i amb el punt de partida d’aquesta jornada, es convocaran sessions específiques, obertes a la participació ciutadana, a les quals també s’espera la participació dels professionals i personal tècnic perquè aportin la seva visió i experiència. En la mateixa línia, el comissionat del Pacte per la Convivència i el Civisme a la ciutat de Lleida, Carles Alsinet, ha coincidit a l’hora de dir que el Pacte és un repte per assolir una societat més justa, equitativa i més participativa, amb la integració de noves mirades (de col·lectius joves, gent nouvinguda, etc.) i una “mirada positiva”.

Carlos Giménez: “M’agradaria que Lleida fos un referent europeu de civisme”

El catedràtic emèrit d’Antropologia a la Universitat Complutense de Madrid, Carlos Giménez, ha estat l’encarregat de la conferència inaugural de la jornada i ha parlat de “participació en i per a la convivència i el civisme”. Entre altres, ha parlat de la defensa dels drets, d’interculturalitat, de cultura de la pau, de tolerància i de respecte actiu, donant la cara pels altres. Alhora, ha considerat espais de convivència, on existeixin la relació i on també es dona el conflicte, per afrontar-lo, establir mediació i per conèixer. Segons ha comentat, “la clau no és la diferència, és en el comú, som una ciutadania intercultural”.

Giménez ha articulat la seva intervenció en deu idees breus, algunes de les quals són que s’ha de partir del que ja és existent, d’analitzar el que ja es té perquè hi ha molta feina feta, o que s’han de generar espais de trobada on realment existeixi un procés comunitari. És a dir, no espais de coexistència, sinó espais que impliquin la corporació municipal, la societat civil i els equips professionals.

Ha apuntat que s’ha d’innovar en els mètodes i la participació per implicar el conjunt de la ciutadania, perquè no es repeteixi la presència dels mateixos i realment hi hagi un cercle amb implicació, col·laboració i informació. També que cal fer l’anàlisi d’allò que s’aporta i d’allò que es necessita que ha de confluir en el bé comú i el civisme, amb el compromís de tothom.

Un altre dels aspectes que ha subratllat és l’educació, amb la potenciació de l’educació cívica i la pedagogia del civisme. “A Catalunya hem estat innovadors educativament”, amb experiències que funcionen, i s’ha de prioritzar el treball a les escoles. Finalment, ha formulat conceptes que s’han d’incorporar com exemplaritat pública, desmuntar prejudicis, corresponsabilitat o ètica pública i civil.

Giménez ha manifestat el seu desig perquè Lleida, en un futur, “fos un referent europeu de civisme”.

Daniel de Torres destaca la participació, la creativitat, la governança, el pensament crític i l’empatia

De la seva banda, l’impulsor i director d’Antirumors Global, Daniel de Torres, ha destacat alguns conceptes que convergien amb les aportacions que prèviament havia introduït Carlos Giménez. Ha afirmat que la participació, entesa amb flexibilitat i implicació de diferents actors; la creativitat i noves maneres d’involucrar; la bona governança; la capacitat de fer bons diagnòstics, de saber la direcció i avaluar l’impacte, sempre amb l’aplicació del pensament crític, o l’empatia, són decisius en aquest procés de convivència i civisme per a les ciutats.

Ha declarat que és complicat aplicar la transversalitat, però s’ha de fer aquest exercici, alhora que s’ha de determinar narratives conjuntes, amb missatges senzills, clars i coherents, perquè el contingut arribi a la ciutadania en aquest marc conceptual compartit, “on es pugui aplicar la transversalitat”, ha puntualitzat.

Ha numerat tres eixos, amb els principis i drets bàsics de la ciutadania, el reconeixement de la diversitat i la interacció, perquè la transversalitat es pugui dur a terme. Daniel de Torres ha plantejat una ampliació de mirades que conflueixin en la convivència i el civisme, perquè “la interculturalitat i la convivència és més complexa i va més enllà de les persones migrants”.

Experiències de Santa Coloma de Gramanet, Barcelona i Sant Adrià del Besòs

La taula d’experiències ha comptat amb professionals que han parlat de tres poblacions en concret:

-“Pla de Civisme de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet”, amb Carmen Uroz i Maria Isabel Copetudo, que han debatut sobre el model construcció del pla de convivència en aquesta localitat. Han conversat sobre la importància del treball en les relacions humanes dins el pla de convivència, de la transmissió de valors positius i de la tasca dels equips professionals per traslladar-los. Han posat d’exemple un dels projectes que han dut a terme, “Estiu a la fresca”, en què tots els serveis municipals s’han posat a treballar per donar vida a les places en el període estival per oferir activitats familiars i de qualitat perquè una part important de la població no marxa fora.

-Barcelona i la seva ordenança de convivència: balanç i reptes de futur, amb Montse Surroca. L’ordenança és una de les eines jurídiques que permet garantir i fomentar la convivència a l’espai pública, però la part menys amable és com fer-la arribar a la ciutadania. Surroca ha apuntat que les ciutats i les societats canvien i que les ordenances s’han d’actualitzar per garantir dels drets i deures als espais públics. Una manera per trametre-ho va ser obrir processos participatius i fer escolta activa perquè la ciutadania aportés propostes que es recollissin a les ordenances i les normatives. Les propostes estan penjades a la plataforma Decidim i es va donar resposta a totes. Segons ha afegit, s’ha vist que l’ordenança és necessària, que s’ha d’ajustar als canvis i que, per fer-la efectiva, s’havia d’estendre i parlar amb agents socials, cossos de seguretat, bombers, etc.

-Servei de mediació i civisme de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, amb Rafael Linàs. En aquest cas, Llinàs s’ha centrat en les fórmules que s’han d’incentivar per atraure la participació de la gent jove. Sovint, el jovent és un sector poblacional que es criminalitza i es veu lluny de les decisions i de les normes, que estan pensades per gent vinculada més al poder. Tot i això, ha afirmat que s’han de trobar maneres per arribar a tota la població, que viu i és usuària de la ciutat i dels seus serveis.

Jornada: Pacte per la Convivència i el Civisme a la ciutat de Lleida (programa adjunt)