L'alcalde Larrosa ha participat avui al Fòrum Local per a l'Agenda Urbana

L’alcalde Larrosa planteja la necessitat d’apostar per la rehabilitació i la regeneració urbana

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha plantejat avui en una trobada municipalista a Saragossa la necessitat d’apostar per la rehabilitació i la regeneració urbana. El paer en cap ha defensat la necessitat que les administracions avancin en facilitar tràmits i en estratègies de cooperació público privada, per afrontar el problema de l’accés a l’habitatge. Ha afirmat que el procés d’elaboració del nou POUM apostarà per aquest model i ha destacat que Lleida compta amb 900 habitatges en rehabilitació amb ajuts públics i que cedirà sòl a la Generalitat per construir fins a 2.000 pisos asequibles

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha plantejat avui en una trobada municipalista a Saragossa la necessitat que l’estratègia de generació de nou habitatge a les ciutats no passi només per la creació de nous sectors de desenvolupament, sinó per una aposta per repensar les ciutats cap endins, des de la rehabilitació i regeneració urbana, comptant amb la participació d’altres administracions, com són la de l’Estat i la Generalitat, en el cas de Lleida.

Larrosa ha participat avui en la reunió del Fòrum Local per a l’Agenda Urbana, que impulsen el ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), on també ha destacat la necessitat que les administracions avancin en la facilitació de tràmits i en la promoció d’estratègies de cooperació público privada, per poder donar respostes més àgils a problemes com el de l’accés a l’habitatge i la regeneració dels barris.

L’alcalde, que ostenta el càrrec de vicepresident de la comissió d’Urbanisme i Habitatge d’aquesta federació municipalista, ha assenyalat durant la seva intervenció en el debat que cal que la normativa doni eines a les corporacions locals per poder actuar amb més contundència, per exemple en l’àmbit de la regeneració urbana, i seguretat jurídica davant de processos com el de l’elaboració del nou planejament urbanístic.

En aquest sentit, ha indicat que actualment s’està en procés de redacció d’aquest nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i ha mostrat el seu suport a la iniciativa legislativa que impulsa el govern de l’Estat per garantir la seguretat jurídica del planejament. A més, ha demanat cooperació perquè els informes que es requereixen a altres administracions, com els de l’Agència de Seguretat Aèria, es puguin resoldre de forma més àgil.

Pel que fa al contingut del nou POUM, ha indicat que la voluntat és no apostar pel creixement cap a l'exterior de la trama urbana, cap a l'Horta, sinó que "el que volem és recréixer i això vol dir reinventar-nos, reinventar el Centre Històric i aquests barris que estan en situació difícil".

Així, ha fet referència a la necessitat de treballar en profunditat en la regeneració urbanística, econòmica i social, amb iniciatives ja en marxa, com són el Pla de Millora Urbana de la Mariola, que es troba en procés d’adjudicació per disposar d’equip redactor del projecte; i el Pla Integral del Centre Històric i la resta d’actuacions per impulsar aquest barri.

L’alcalde, que ha estat acompanyat en l’acte per la tinenta d’alcalde d’Agenda Urbana, Begoña Iglesias, ha fet un repàs per les actuacions que la Paeria té actives per garantir el dret a l’habitatge i ha destacat que actualment ja s’està actuant en uns 900 habitatges a la ciutat principalment amb accions de rehabilitació gràcies als fons europeus i de les administracions de l’Estat i la Generalitat.

A més, la Paeria té previst posar a disposició de la Generalitat sòl per a construir fins a 2.000 habitatges assequibles, a través de cessions a l’Institut Català del Sòl. Formaran part dels 50.000 habitatges que vol impulsar a tot Catalunya en els pròxims sis anys.

També cal tenir en compte els futurs desenvolupaments urbanístics, en els quals la previsió és que en un termini de tres anys es pugui disposar de sòl per a construir 4.375 pisos de promoció pública i uns altres 5.200 habitatges lliures.

Per a fer possibles nous projectes de construcció, l’alcalde ha fet referència a la necessitat d’implantar sistemes de cooperació público privada, perquè l’Ajuntament “com a administració no tenim la capacitat d’impulsar projectes de construcció d’habitatge, això ho hem de fer amb el sector privat o bé amb la participació de les administracions supralocals”.

Un exemple d’aquesta col·laboració és la construcció de 121 pisos de lloguer a Mangraners, ja en obres, que tindran un preu d’entre 415 y 504 euros, i que s’ha tirat endavant amb fons europeus i la col·laboració entre un promotor privat i la Paeria.

L’alcalde també ha plantejat la necessitat d’avançar en nous formats d’accés a l’habitatge, com s’està fent amb la masoveria urbana i altres formats cooperatius, pensats especialment per a col·lectius com la gent gran i les persones joves.  Per a fer-ho possible, ha apostat per modificacions en la normativa urbanística, perquè sectors d'equipament que permeten habitatges dotacionals puguin incloure aquests altres formats.