L’Any Oró arrenca a Lleida
Aquest dilluns s’ha celebrat l’acte d’inauguració que ha organitzat la Generalitat de Catalunya que ha aplegat el món científic i cultural El programa de la commemoració del centenari del seu naixement inclou més d’una cinquantena d’activitats
El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, ha presidit aquest dilluns a Lleida l’acte d’inauguració que ha organitzat la Generalitat de Catalunya que dona el tret de sortida a la commemoració de l’Any Oró. A la celebració ha assistit el paer en cap, Miquel Pueyo, així com el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; el rector de la Universitat de Lleida, Jaume Puy, i Maria Elena Oró, presidenta d’honor de la Fundació Joan Oró i filla de Joan Oró, entre altres autoritats, persones rellevants del món científic i cultural, familiars i amics i amigues de l’il·lustre científic lleidatà.
“El 2023 es parlarà molt de Lleida”, ha destacat l’alcalde. “Se’n parlarà per moltes coses, però sobretot gràcies a dues persones que han excel·lit al llarg de les seves vides, tant per la seva trajectòria professional com també en el seu vessant més humà. Joan Oró i Florensa, al costat de Josep Vallverdú i Aixalà, formen part d’un grup molt selecte de lleidatans i lleidatanes que constitueixen la primera línia intel·lectual, científica o artística del nostre país. Gràcies a la seva vàlua i el seu compromís han dut amb orgull el nom de la nostra ciutat i de les terres de Lleida arreu. Aquest 2023 celebrarem el centenari del naixement d’ambdós i la Generalitat de Catalunya els ha declarat oficialment Any Oró i Any Vallverdú”, ha explicat Pueyo.
“Aprofito aquesta intervenció per fer un agraïment molt sincer a en Francesc Oró per la seva dedicació i perseverança en el sosteniment del record i en l’esforç per garantir la divulgació de la recerca brillant del professor”, ha posat de relleu el paer en cap. “Durant l’any 2023 es farà un nombre important d’activitats arreu del país per celebrar l’Any Oró. A Lleida, comencem avui amb l’acte inaugural, que ha organitzat la Generalitat de Catalunya. Des de la Paeria, i en col·laboració amb la Fundació, estem preparant moltes activitats i accions vinculades a l’Any Oró i el primer serà aquest mateix dissabte, amb un acte molt singular que es desenvoluparà al Parc Agrobiotech de Gardeny, on us hi esperem a tots i totes. Us convidem a tots i totes a participar i gaudir d’aquest Any Oró, que al costat de l’Any Vallverdú ens permetrà fer un reconeixement col·lectiu a la seves vides, a reforçar la difusió de la seva obra i a projectar cap a les generacions futures els seus valors”, ha conclòs Pueyo.
El conseller Nadal, que ha estat l’encarregat de cloure l’acte institucional al Centre de Cultures Transfronterer de la Universitat de Lleida, ha subratllat “la felicitat i l’emoció per aquest acte de memòria i reconeixement a la figura i l’impacte científic de la recerca de Joan Oró, un investigador que no temia fer-se preguntes fonamentals que trencaven amb el pensament tradicional i amb una contribució determinant en el progrés del coneixement en l’àmbit de la bioquímica al segle XX”.
Nadal també ha posat en valor que “el present i el futur de la ciència a Catalunya sigui molt diferent al que el va obligar a fer carrera científica els Estats Units. El sistema català d’universitats i recerca ha progressat molt i el nostre repte és que segueixi avançant en l’excel·lència perquè pugui continuar retenint i captant el talent investigador”. El conseller de Recerca i Universitats ha lloat el rol d’Oró també en la institucionalització de la ciència i ha afirmat que “avui seria feliç amb una Llei de la ciència de Catalunya que recupera una Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI) per impulsar la potencialitat de la ciència feta des de casa nostra”.
Maria Elena Oró, filla del científic lleidatà, ha llegit una carta adreçada als seus fills explicant qui era Joan Oró, el seu avi. Unes línies molt emotives que explicaven com va ser d’important la seva vessant professional però també des d’una perspectiva més personal i familiar.
El comissari de la commemoració, Joan Anton Català Amigó, ha desgranat la programació de l’Any Joan Oró que inclou més d’una cinquantena d’activitats, entre les quals, destaca una gran exposició itinerant que s’inaugurarà a Lleida, diversos cicles de conferències a Catalunya i a la Universitat de Houston (EUA), un festival promogut pel Parc Astronòmic del Montsec, o dos actes de reconeixement del bioquímic lleidatà a Brussel·les i Houston, a càrrecs de les respectives delegacions del Govern, així com altres iniciatives per acostar la figura de Joan Oró, adreçades a infants i joves, i a la ciutadania en general.
A l'acte també s’ha projectat un vídeo amb entrevistes a persones que van conèixer a Joan Oró i que han destacat els seus valors personals.
La figura de Joan Oró i Florensa
Joan Oró i Florensa (Lleida, 1923-2004) és un dels científics més rellevants del segle XX. Va dedicar la seva carrera a l’estudi de l’origen de la vida. En aquest àmbit, va realitzar contribucions cabdals que han inspirat generacions posteriors de científics. El descobriment, culminat l’any 1959, de com una Terra primitiva podria haver fabricat adenina (un dels principals components de l’ADN i també crucial en els processos cel·lulars de generació d’energia) el va convertir en una figura de reconeixement mundial. Aquesta recerca li va obrir les portes a la NASA com a assessor en els projectes Apol·lo a la Lluna i molt especialment en el disseny de les missions Víking a Mart i la correcta interpretació dels resultats que es van obtenir.
L’Any Joan Oró
La commemoració de l’Any Joan Oró està impulsada pel Departament de Recerca i Universitats i la Fundació Joan Oró i compta amb un ampli suport entre els quals destaca la col·laboració de l’Ajuntament de Lleida, la Universitat de Lleida, la Fundació ‘la Caixa’, Ferrocarrils de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, entre d’altres.