L’Arxiu Municipal custodiarà el llegat dels arxivers Rafael Gras, Enric Arderiu Valls i Enric Arderiu Hospital

L’Arxiu Municipal de Lleida custodiarà el llegat dels arxivers Rafael Gras, Enric Arderiu Valls i Enric Arderiu Hospital, gràcies a la cessió efectuada per la família Arderiu-Gras, que s’ha signat aquest matí a la Paeria, amb la participació de l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa.

La donació ha anat a càrrec dels 4 nets d’Enric Arderiu Hospital, que va ser arxiver municipal de Lleida en l’època de la Segona República, entre l’agost de 1932 i l’esclat de la Guerra Civil. Era fill d’Enric Arderiu Valls i gendre de Rafael Gras d’Esteva, tots dos també arxivers amb una important trajectòria en aquest àmbit entre finals del segle XIX i principis del XX.

El fons està format per 14 capses, en les quals s’hi troben còdexs manuscrits, fotografies, correspondència, llibres i documents de treball, amb un abast cronològic del segle XV fins a mitjan del XX. Correspon a documentació particular, principalment de Rafael Gras, i també inclou cartes i documents de treball d’Enric Arderiu Valls, i, en menor mesura, d’Enric Arderiu Hospital.

L’alcalde Larrosa ha agraït a la família la confiança que fa en la Paeria i ha destacat la voluntat de preservar la memòria que té l’Arxiu Municipal de Lleida, que vol transcendir el seu caràcter administratiu per consolidar-se cada cop més com un veritable arxiu històric.

Rafael Gras d’Esteva (Lleida 1870-Zamora 1921) es llicencià en Filosofia i Lletres a la Universitat de Saragossa i dedicà gran part de la seva vida a la història. Fou arxiver municipal de l’Ajuntament de Lleida entre 1895 i 1909, i després catedràtic d’Història a l’Institut de Zamora, fins a la seva mort el 1921. Des del 1898 va ser professor auxiliar de l’Institut d’Ensenyament Secundari de Lleida i a partir de 1899, cronista oficial de Lleida. Amb els seus estudis va contribuir a conèixer aspectes de la nostra ciutat que no s’havien estudiat mai, com la seva contribució a l’estudi de la Guerra del Francès amb el seu llibre “Lérida y la Guerra de la Independència” l’any 1899 i la seva gran obra “La Paheria de Lérida” el 1911. Estant a Zamora també va contribuir a l’estudi de la Guerra del Francès en terres castellanes i fou becat per anar a París i investigar en els arxius francesos.

Enric Arderiu Valls (Linyola 1868- Lleida 1920) llicenciat en filosofia i lletres, fou entre moltes altres coses, arxiver. Guanyà les oposicions d’ajudant del cos facultatiu d’Arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs l’any 1894 i ocupà la plaça de l’Arxiu d’Hisenda de Lleida fins a la tardor de 1900 que fou suspès de sou i feina per participar en una manifestació catalanista il·legal baixant en una barca amb les altres persones pel riu Segre. Fou aquest el motiu del seu trasllat a Huelva amb la impossibilitat de tornar a exercir el seu càrrec en un arxiu de Catalunya. No es quedà massa temps a Huelva i demanà el trasllat a altres llocs de l'estat espanyol. Entre altres llocs va anar a parar a la Biblioteca Nacional de Madrid on va aprofitar per investigar el seu fons, i va trobar-hi un magnífic llibre que es conserva allí que temps enrere havia format part del fons de l’Arxiu Municipal i que de forma insòlita havia desaparegut durant la Guerra del Francès, el Llibre de notes assenyalades. Fou un activista cultural, intel·lectual catalanista impulsà els Jocs Florals, també formà part del claustre de professors del Liceu Escolar de Lleida. Dirigí també el diari català la Renaixença. Finalment, retornà a Lleida on treballà com a bibliotecari de l’Institut de Lleida.

Tots dos contribuirien en gran mesura a estudiar la història a partir dels documents, entenent que per poder explicar el nostre passat cal tenir com a base la documentació, per poder ser crític i apostar pels fets comprovats. El treball històric demanava estudiar els documents contemporanis dels fets i l’estudi requeria nocions d’altres ciències auxiliars, com la paleografia, l’heràldica, la sigil·lografia i la genealogia entre altres.

Gras i Arderiu foren dos dels fundadors del Centre Excursionista de Lleida l’any 1906, això facilità que en una de les seves excursions a la parròquia de Verdú trobessin un manuscrit inèdit que fou el gran descobriment del moment, del qual encara ara se’n parla. Fou la troballa del Regiment de preservació de pestilència, escrita pel metge lleidatà Jaume d’Agramunt l’any 1348, que és considerat per molts com una mostra primerenca de l’ús del català en les obres científiques i que és un breu tractat sobre la pesta en què el metge pretén prevenir a la població lleidatana de l’epidèmia més mortífera del segle XIV.

L’atzar feu que la vida d’aquests dos arxivers Rafael Gras i d’Enric Arderiu es creués i arribessin a ser consogres, els seus fills Enriqueta Gras Trompeta i Enric Arderiu Hospital es casaren a Lleida, lligant aquestes dues famílies per sempre.

Enric Arderiu Hospital (Lleida 1898-Barcelona 1973) Fill d’Enric Arderiu Valls i gendre de Rafel Gras d’Esteva, fou filòleg i també arxiver. Treballà en l’Arxiu municipal de Lleida en temps de la República i contribuí a fer de l’Arxiu Municipal de Lleida, l’Arxiu de la Ciutat. Segurament Enric Arderiu Hospital és la persona més desconeguda de tots tres, fou també delegat de la Secció d'Arxius de la Generalitat de Catalunya a Lleida durant el període bèl·lic i contribuí juntament amb Manuel Herrera i Ges i amb Agustí Duran i Sanpere en la protecció i salvaguarda del patrimoni documental de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola.