La Llotja de Lleida estrena el 27 d'abril "Òpera a les venes", el gran espectacle musical sobre la història del Canal d'Urgell

Òpera a les venes és un viatge musical pels camins d’aigua de Ponent, on per primer cop, sonarà una de les històries més grans de Catalunya i d’Europa, el Canal d’Urgell. Una de les obres mundials més importants i transformadores del segle XIX que converteix el que era un desert en vida: aigua. Inspirada en el llibre 'Aigua a les venes. Crònica d'un miracle català universal' de Francesc Canosa, Òpera a les venes explica amb grans escenes corals del repertori operístic un projecte colossal. La regirora de Cultura, Pilar Bosch, ha participat avui en la presentació de l'obra, que s'ha fet a La Llotja.

Òpera a les venes és la nova producció de l’Orfeó Lleidatà com a cor resident del Teatre la Llotja que impulsa la Fundació Canals d’Urgell, en el marc dels 60 anys de la concessió de la titularitat dels Canals d’Urgell a la Comunitat General de Regants. Una producció a la qual s’hi ha sumat l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. Compta amb la col·laboració especial del Teatre de la Llotja en el marc del seu 15è aniversari i el suport de la Diputació de Lleida-IEI i la Generalitat de Catalunya.

L’espectacle escènic-musical té com a punt de partida una adaptació del llibre 'Aigua a les venes. Crònica d'un miracle català universal' feta pel propi autor, Francesc Canosa, amb guió de Berta Lacruz, en una posada en escena multidisciplinar que integra elements de dansa, teatre i audiovisual.

Òpera a les venes és la nova proposta de l’Orfeó Lleidatà com a cor resident del Teatre de la Llotja, en coproducció amb l’Orquestra Simfònica Julià Cabonell  i amb la participació de la mezzosoprano lleidatana Marta Infante.

Amb direcció musical de Xavier Pagès-Corella i direcció escènica de Dani Coma, inclou també la participació de Santi Serratosa i Jana García (percussió corporal i dansa), l’actriu Begonya Ferrer i l’audiovisual de la productora Kionalia. La direcció de la producció és del Pol Pastor.

La banda sonora de l’espectacle, amb l’òpera com a gran protagonista, serà interpretada per l’Orfeó Lleidatà, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell i la mezzosoprano Marta Infante. Consistirà en un recull d’obres d’autors coetanis a la construcció del Canal d’Urgell amb grans cors d’òperes de Verdi, Puccini, Saint-Saëns i Bizet com el Va, pensiero de  Nabucco, al Gloria all'egitto d’Aida o el cor de Gitanos de Il trovatore, l’òpera que va inaugurar el Teatre de la Llotja ara fa 15 anys, amb parts solistes i instrumentals, com l’havanera de Carmen  o el poema simfònic El Moldava de Smetana. També hi haurà un fragment de Cançó d'amor i guerra i en clau local, l’estrena d’un arranjament per a cor i orquestra dels Goigs a la Verge del Remei.

Programa musical

A les estepes de l'Àsia central, A. Borodin

Cor de Gitanos de Il trovatore, G. Verdi

Stride la vampa de Il trovatore, G. Verdi

Gloria all'egitto d’Aida, G. Verdi

Va, pensiero de Nabucco, G. Verdi

Mon coeur s'ouvre à ta voix de Samson et Dalila, C. Saint-Saëns

Cor de boca closa de Madame Butterfly, G. Puccini

Evocació al Pirineu de Cançó d'amor i de guerra, R. Martínez Valls

Habanera de Carmen, G. Bizet

Goigs a la Verge del Remei, L. Millet (arr. Bernat Giribet)

Fitxa artística

Cor de l’Orfeó Lleidatà

Pol Pastor, director del cor de l’Orfeó Lleidatà i director de la producció

Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida

Xavier Pagès-Corella, director artístic i titular de l’OJC i director musical

Marta Infante, mezzosoprano

Begonya Ferrer, actriu

Santi Serratosa i Jana García, percussió i dansa

Francesc Canosa Farran, autor del llibre 'Aigua a les venes. Crònica

d'un miracle català universal' i idea original de l'adaptació

Berta Lacruz, guionista

Kionalia, producció audiovisual

Pelai Molins, direcció tècnica

Dani Coma, direcció escènica

Calendari

Òpera a les venes és un projecte que neix per generar un alt impacte en dos dimensions i fases temporals. La primera d’àmbit local i territorial en el marc de l’àrea geogràfica del Canal d’Urgell ( el Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Noguera i les Garrigues), es desenvoluparà durant l’any 2025 amb cinc grans esdeveniments en cadascuna de les comarques. Per raons de logística, hi haurà una adaptació de la producció per facilitar que pugui ser acollida en els teatres i equipaments comarcals de les Terres de Lleida. La segona, que es desenvoluparà durant l’any 2026, vol donar dimensió nacional i estatal al projecte, exportant la producció de gran format i els esdeveniments associats.

• 27 d’abril de 2025, estrena absoluta al Teatre de la Llotja de Lleida (el Segrià)
• 4 de maig 2025, estrena al Teatre Foment de Juneda (les Garrigues)
• 1 de juny de 2025, estrena al Teatre l’Amistat de Mollerussa (el Pla d’Urgell)
• 7 de juny 2025, estrena al Teatre Armengol de Bellpuig (l’Urgell)
• 8 de juny 2025, estrena a la Sala 1 d’Octubre de Ponts (la Noguera)
• 20 d’abril de 2026, estrena al Palau de la Música Catalana (Barcelona)

En el marc de l’estrena absoluta al Teatre de la Llotja de Lleida, s’organitzarà un esdeveniment especial a la plaça de davant el teatre amb una gran mostra dels productes, amb DO, dins de l’àrea d’influència dels Canals d’Urgell. Així el públic que assistirà a l’espectacle podrà passejar entre les parades on s’exposaran els productes que es produeixen a les cinc comarques regades pels Canals d’Urgell –Noguera, Urgell, Pla Urgell, Garrigues i Segrià-  i que són fruit de l'arribada de l’aigua a través de la gran infraestructura.

El Canal d'Urgell, una història d'aigua, terra i sang 

Òpera a les venes és una oportunitat d’utilitzar l’art i la cultura com a vehicle i altaveu per conèixer d’on venim, valorar el que tenim, el que fem, el que produïm i sobretot per a projectar-nos cap al futur com un territori innovador, capaç d’afrontar els grans reptes globals.

El Canal d’Urgell és la infraestructura hidràulica més important construïda a la Catalunya del segle XIX, amb capital privat (burgesia barcelonina, fills de l’Urgell) que transforma a tots els nivells, agronòmic, paisatgístic, econòmic, social i cultural la plana de Lleida, la plana de l’Urgell, el ponent català. Les dades parlen per si soles: 323 km de canals principals, 2.700 km de xarxa secundària, 72.000 ha regades, abastaments a 100.000 persones, 121 municipis, 180 indústries o 1.500 explotacions ramaderes.

A nivell agronòmic, el Canal d’Urgell és la infraestructura que permet el canvi de secà a regadiu, que permet que, amb el temps i l’aprenentatge, aquella societat empobrida, amb mancances i sobretot molt lligada a les tradicions antigues sigui capaç d’evolucionar, de canviar i sobretot de produir. Una producció de qualitat que ha permès que les cinc comarques regades pels Canals d’Urgell passin a ser el rebost de Catalunya amb unes produccions elevades i uns productes excel·lents.

ENTRADES A LA VENDA EN ELS PRÒXIMS DIES I MÉS INFORMACIÓ A WWW.CANALSURGELL.ORG