La màgia del festival Intangible omple la Seu Vella de llum i color.

La màgia del festival Intangible omple la Seu Vella de llum i color

La màgia del festival Intangible omple la Seu Vella de llum i color. El festival clou demà diumenge amb l’estrena del documental Joan Oró. La fórmula de la Vida i l’espectacle de música, dansa i visuals NI.U, dirigit per Núria Andorrà.

La Seu Vella de Lleida ha estat aquest vespre el marc del gran espectacle audiovisual “A taste of nature”, un espectacular muntatge audiovisual de l’artista visual Alba G. Corral  que compta amb la col·laboració de la violoncel·lista Björt Rùnars. L’esdeveniment, del festival Intangible, ha tingut lloc al Baluard de la Reina del Turó de la Seu Vella. La proposta artística, en la qual el directe i la improvisació tenen una importància fonamental, ha combinat la codificació prèvia d’una sèrie d’animacions amb el dibuix en temps real i la música en viu.

“A taste of nature” ha anat precedit d’una performance visual a càrrec d’un grup d’alumnes de l’Escola Politècnica Superior de la UdL i del Centre de Formació Ilerna. El muntatge “Univers Digital Joan Oró” és el resultat del taller impartit per la mateixa Alba G. Corral, a partir de l’arxiu gràfic de la vida del bioquímic lleidatà Joan Oró, amb motiu del centenari del seu naixement.

Demà, la darrera jornada del festival

La cloenda del festival tindrà lloc demà diumenge amb l’espectacle NI.U, dirigit per Núria Andorrà, compositora contemporània i percussionista, i que tindrà lloc a les 19.00 h a la Sala 1 de l’Auditori Municipal Enric Granados. L’espectacle interdisciplinari combina música, dansa i visuals. El muntatge d’Andorrà continua amb la seva línia d’unir tradició, orígens, identitat i territori des del filtre de la contemporaneïtat i amb l’ajuda de les noves tecnologies, en aquest cas de la intel·ligència artificial.

L’espectacle comptarà amb tres músiques (violí, acordió, percussió) amb sensors de moviment i dues ballarines, amb efectes visuals que emmarcaran l’escena. Les artistes oferiran “universos sonors i visuals, d’emocions i de records ancorats en la nostra memòria ancestral”. La proposta utilitza la veu i la cançó popular com a elements  evocadors, combinades amb la  música electrònica i les noves tecnologies.

Prèviament, a les 12 h, CaixaForum Lleida acollirà l’estrena de Joan Oró. La fórmula de la Vida, un documental centrat en la trajectòria vital i professional del científic lleidatà. La projecció del film anirà precedida d’una presentació a càrrec de Joan Català, astrofísic, divulgador científic i comissari de l'Any Joan Oró, i del mateix director del documental, Pau Subirós. Igualment, intervindran a l’acte Maria Elena i Joan, fills de l’investigador.

Joan Oró, reflectit en el projecte de Miguel Puertas + Zónula

“Partint del meu treball anterior, que tenia una certa relació amb l’espai, amb la creació de forats negres i altres temes còsmics, he pogut associar Joan Oró  al projecte que he presentat al festival Intangible”, ha explicat l’artista Miguel Puertas, el qual, juntament  amb Robert Martínez (Zónula), han ofert aquest matí una xerrada a l’Espai Orfeó on han donat a conèixer el seu procés creatiu.

“Es curiós perquè el meu material visual et porta a aquest concepte dels cosmos, quan en realitat no estava pensat perquè resultés així”, ha dit Puertas, qui ha afegit que “a partir de l’estudi del material de Joan Oró, he volgut fer alguna cosa que sedueixi el públic i proposar quelcom suficientment abstracte perquè l’espectador pugui arribar a imaginar coses del cosmos que potser encara no podem apreciar”. El creador, qui ha matisat que el seu treball “té una finalitat estètica més que conceptual, no pretén explicar històries sinó crear sensacions entre l’espectador, necessito que hi hagi una porta de misteri que cadascú faci seva”. L’artista ha explicat que a les seves pel·lícules filma, amb una càmera analògica, elements del cosmos, com la radiació solar, els seus reflexos en líquids com l’aigua, imatges que després processa al laboratori.

Els dos artistes han definit com a “un procés lànguid, amb ramificacions i on es van creant punts de partida per poder escollir finalment el camí que més s’adapta a la peça visual”.

Zónula ha manifestat que les seves creacions són totalment obertes al igual que les de Miguel Puertas, “no tenim un minutat concret, tenim lògicament unes pautes i unes narratives, però hi ha una part molt important oberta a la improvisació”. L’artista ha explicat que, a partir de sofisticats instruments creats per ell mateix i que incorporen recursos analògics com cassets, i amb instruments de percussió com plats i gongs, el permet “trobar noves vies d’exploració artística, una forma més lliure d’ús de la música”.

Puertas ha explicat que per fer les seves creacions utilitza projectors de cinema analògics en els quals pot manipular la velocitat i la il·luminació i que gràcies a l’anomenat so òptic “puc utilitzar-lo com  a instrument visual, però també el puc convertir en instrument musical”.

Miguel Puertas + Zónula van presentar ahir a la nit també a l’Espai Orfeó, la seva performance “Univers Expandit”, un espectacle basat en l’experimentació i la relació entre projectors de cinema analògic de 16mm i música electrònica.

El live coding, protagonista del taller de Roger Pibernat + Frames al Centre d’Art la Panera

El Centre de Documentació de la Panera, ha acollit aquesta tarda un taller familiar d’introducció als conceptes bàsics del live coding a càrrec de l’artista multidisciplinar, Roger Pibernat. El creador ha manifestat que l’esperit del live coding és compartir el procés creatiu, “està fet perquè la gent et robi les idees ja que tu pots veure el que està pensant la gent, com ho està fent servir i la convidem a que ho agafin i s’ho apropiïn”.

El live coding és una disciplina artística que serveix per fer música i visuals amb un codi que es comparteix directament amb el públic perquè pugui veure in situ el que els músics estan creant, “és com si anéssim escrivint la partitura, i la partitura va sonant a mida que l’anem escrivint”.

Al Taller, el Roger Pibernat ha explicat als assistents que el live coding no és només estètica, “sinó que darrera hi ha un empoderament tecnològic, és el que anomenem l’alfabetització dels artistes en el món tecnològic on vivim, ja que sembla que la programació és quelcom molt reservat a intel·lectuals i nosaltres volem demostrar que si saps llegir pots programar i pots fer altres coses que no són enginyeria”.

El taller ha finalitzat amb un concert interactiu demostratiu per a tots els assistents.