La Paeria aprova el nou Catàleg de Béns Protegits, que amplia el nombre d’elements a conservar fins a 552

La Junta de Govern Local ha aprovat avui inicialment el nou Pla Especial de Protecció de Patrimoni i Catàleg de Béns de Lleida, que amplia el nombre d’elements protegits dels 162 inclosos en el planejament general del 1999 fins a 552, i en millora la seva definició, per a garantir la seva adequada conservació.

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha presidit avui la presentació del nou document a la Canonja de la Seu Vella, en un acte que ha comptat amb la presència de persones vinculades a la seva elaboració i al món de la cultura, l’urbanisme i el patrimoni de Lleida.

El paer en cap ha destacat que en la revisió del nou POUM que es va aprovar inicialment el 2018 ja s’incloïa una actualització del catàleg, que aleshores no va arribar a entrar en vigor. "Som a l'any 2023 i el govern de la ciutat iniciarà els tràmits per a la protecció definitiva del nostre patrimoni, de 552 elements. Hem estat excel·lents en descobrir, catalogar i sobretot assegurar que aquests béns que protegim perduraran. La vocació és protegir, preservar i posar en valor, i aquesta és la feina del catàleg", ha afirmat Larrosa, qui també ha lamentat la pèrdua per manca de protecció d'elements històrics com l'Escola dels Ferroviaris i l'antiga estació del Pla de Vilanoveta.

Larrosa s’ha marcat com a objectiu incloure en els pressupostos fons per avançar en la recuperació del patrimoni, amb ajuda d’altres administracions. “Necessitem una estratègia clara de manteniment i inversió, de planificació i promoció”, ha dit i ha animat a la ciutadania a presentar les seves aportacions durant el període d’informació al públic.

Per la seva banda, la primera tinent d’alcalde i regidora d‘Agenda Urbana, Begoña Iglesias, ha agraït la tasca de tots els tècnics implicats en l’elaboració del Pla i de les entitats que hi han col·laborat, i ha assenyalat que aquest serà “un document viu, que pot incorporar més elements”.

En aquest sentit, ha destacat que es comptarà amb la col·laboració de la federació veïnal, la FAVLL, per difondre el seu contingut i també perquè està recopilant elements d’interès a l’Horta que ara no hi són i que s’hi podran incorporar. “Amb aquest document donem rellevància al nostre patrimoni, a la seva protecció i conservació”, ha afirmat.

La cap de secció de Patrimoni, Anna Oliver, ha explicat el contingut del document. El Pla estableix les mesures urbanístiques de protecció jurídica necessàries per a preservació dels béns que, pels seus valors singulars o per les seves característiques arquitectòniques, històriques o ambientals siguin objecte d’especial protecció, i en regula les intervencions per a la seva protecció.

S’implementen noves categories de béns a reconèixer, com els socioculturals-etnològics, els ambientals, els naturals, necessaris per entendre la dimensió històrica i de transformació de la ciutat. Es fixa  el disseny d’una fitxa única per a qualsevol tipus d’element, distingint els diferents nivells de classificació i protecció, i s’estableix un protocol d’intervenció també únic davant de qualsevol actuació en un espai o element de protecció.

Classificació dels béns a protegir

El nou document incorpora cinc tipologies de béns a reconèixer, segons la seva naturalesa i els valors associats.

Són les següents:

Arquitectònic

Inclou els conjunts arquitectònics (85 elements) conformats per elements o conjunts amb valor cultural, històric o identitari (restes històriques, ambients i conjunts d’edificis).

Alguns exemples de restes històriques (33) són els conjunts monumentals de la Seu Vella i Gardeny i les diverses arcades medievals que perviuen al Centre Històric; en la categoria d’ambients (31) s’hi inclouen llocs com el recinte antic dels Camps Elisis, l’Hospital de Santa Maria o la plaça Sant Francesc; mentre que com a conjunt d’edificis (21) hi podem trobar el conjunt de xalets del carrer La Premsa o el campus universitari de Cappont, entre molts d’altres.

Els elements arquitectònics (278) els conformen monuments historicoartístics, arquitectura representativa d’un moment concret, fragments d’edificacions (com reixes, esgrafiats i portalades), arquitectura popular, etc.

S’inclouen en aquesta categoria els edificis (232), els elements singulars (33) i els elements d’enginyera (13). Com a exemples d’edificis trobem les esglésies de Sant Martí i Sant Llorenç; com a elements singulars es poden citar la Font de la Costa del Jan o la Creu dels Tres Tombs; i com a elements d’enginyeria, el pont de Príncep de Viana o l’ascensor del Canyeret, entre d’altres.

Arqueològic-Paleontològic

En formen part els béns mobles i immobles de caràcter històric (127) situats o procedents de la superfície o al subsol que poden servir com a instruments per al coneixement de la història o la cultura, sempre que per obtenir aquest coneixement calgui estudiar-los amb metodologia arqueològica. Es divideix en elements arqueològics i paleontològics (BARP) i àrees d’expectativa arqueològica (AEA). Alguns exemples són el barri de la Cuirassa, les Adoberies de la Rambla Ferran, els pous de gel o les restes de muralla.

Sociocultural-Etnològic (BSE)

El conformen els elements o indrets d’interès sociocultural de la memòria històrica, com formes residencials, testimonis i vestigis d’activitats industrials, militars, religioses, agropecuàries, forestals, pesqueres, o llocs d’interès per esdeveniments concrets. N’hi ha 27 i alguns exemples són restes vinculades a la Guerra Civil en diversos punts de la ciutat, com els nius de metralladores, refugis, búnquers i fosses o el monument al Liceu Escolar. S’ha elaborat a partir del partir de treball fet per la UdL amb col·laboració del Centre Excursionista de Lleida, ha explicat Oliver.

Natural (BN)

El conformen indrets i/o elements puntuals amb valor en si mateixos, amb independència del seu entorn com són: rius, rieres, rases, torrents, comunitats vegetals d’interès; espais d’interès natural, espais connectors, i arbres d’interès local o monumentals. Se’n compten 17, entre ells el parc de la Mitjana, l’espai fluvial del Segre o el tossal de la Moradilla.

Ambiental-Paísatgístic (BAMP)

El conformen les àrees el valor de les quals és el resultat de la interacció dinàmica entre els factors naturals (geologia, climatologia, hidrologia, etc.) i els humans (activitat econòmica, assentaments, etc.). Són 18 elements i s’hi inclouen, per exemple, l’Arborètum, el Parc del Vilot de Sucs, Les Basses o les vorades dels canals.

Categories de protecció

Les categories de protecció es classifiquen en quatre segons l’establert a la llei del Patrimoni Cultural Català, que són els Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN), els Béns Culturals d’Interès Local (BCIL), els Espais de Protecció Arqueològica (EPA) i els Béns amb Protecció Urbanística (BPU). També es contemplen tres categories específiques per als béns que es protegeixen per la via urbanística, que són els Entorns de Protecció, els Contorns Urbanístics de Protecció i les Àrees d’Expectativa Arqueològica.

Cada bé incorporat al Catàleg gaudeix d’un nivell de protecció diferent en funció dels seus valors. Es preveuen cinc nivells: la protecció integral (nivell 1), la conservació (nivell 2), parcial (nivell 3), la protecció ambiental (nivell 4) i la documental (nivell 5).

Tramitació

El Catàleg de béns ha de formar part de la documentació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), però donada la complexitat de la tramitació del nou POUM, s’ha optat per impulsar-lo en forma de Pla Especial de Protecció, tal com permet la legislació vigent. Es té en  compte la necessitat i l’interès general que té per al municipi la redacció d’un nou Catàleg, que permeti actualitzar i ampliar el document vigent, per tal de garantir la preservació dels valors històrics, arqueològics, culturals, paisatgístics i els recursos naturals, així com els valors identitaris de Lleida.

Un cop la Junta de Govern aprovi inicialment el document, s'obrirà un període d'informació pública perquè la ciutadania pugui presentar les seves al·legacions i propostes, abans de l’aprovació provisional per part del ple i la definitiva per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat.