La Paeria atura la construcció de l’alberg a Pardinyes
L’alcalde, Fèlix Larrosa, ha afirmat que el nou equip de govern presentarà al setembre al conseller de Drets Socials, Carles Campuzano un model d’inclusió que atengui les necessitats dels serveis socials de la ciutat, ajustant-se als diferents perfils i que, alhora, s’emmarqui en les línies de conveni establert amb la Generalitat per garantir l’aportació econòmica. Ha ressaltat que es treballarà en xarxa i de la mà de les entitats del Tercer Sector per avançar cap a una ciutat més justa, inclusiva, intel·ligent i preparada.
L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha afirmat que “no hi haurà alberg a Pardinyes”. Acompanyat del tinent d’alcalde i regidor d’Acció i Innovació Social, Carlos Enjuanes, ha assegurat que s’ha aturat el procediment per tirar endavant amb l’equipament d’ús comunitari projectat en aquest barri i que s’han compromès amb el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, a presentar a principis de setembre el model d’inclusió que defensa l’equip de govern municipal, que atengui les necessitats socials de la ciutat i doni solució a mida als diferents perfils de les persones usuàries dels serveis socials. L’alcalde, que s’ha reunit aquest migdia a Barcelona amb el conseller, ha agraït la sensibilitat del Govern de la Generalitat a l’hora d’escoltar i de no imposar cap model per a la ciutat.
En l’atenció que l’alcalde ha fet als mitjans de comunicació, ha explicat que és important treballar en xarxa i de la mà de les entitats del Tercer Sector, per veure el paper que poden jugar i, sota el lideratge de la Paeria, impulsar i avançar cap a una ciutat més justa, inclusiva, intel·ligent i més preparada.
L’alcalde ha comentat que el projecte haurà d’emmarcar-se en el conveni establert amb la Generalitat per garantir l’aportació econòmica i mantenir els criteris per seguir cooperant. Pel que fa als terminis, ha dit que si es tirés endavant l’equipament tampoc es complirien com determina el conveni, ja que falta documentació per adjudicar l’obra i com no hi ha un acord en l’adjudicació, no hi ha un compromís per tirar-ho endavant. Per tant, s’obre un procés de diàleg per poder implantar un model d’inclusió, que faran arribar a la Generalitat, i que haurà de justificar si s’ajusta i és objectiu de la subvenció acordada.
Model d’inclusió
L’aposta del nou equip de Govern passa per separar les especificitats i casuístiques de cada persona i donar el suport que requereix cada cas, amb la vocació de fer de Lleida una ciutat més justa. “No creiem que s’hagin de posar als mateixos calaixos conflictes i problemàtiques diferents”, ha apuntat Larrosa, qui ha afegit que quan es parla de persones, situacions que coneixen les entitats del Tercer Sector. Per això, ha continuat dient que s’ha de pensar en una visió holística. Segons ha dit, “a Lleida hi ha el millor equip de serveis socials de Catalunya”, que són grans expertes en tractament i en atendre situacions de conflicte, per aquest motiu, “volem els recursos que acompanyin el treball que fan els professionals en polítiques socials”, ha conclòs.
Perfil de persones temporeres
L’Ajuntament de Lleida està donant servei a més de 300 persones entre els habitatges i el dispositiu de persones temporeres que venen a la ciutat a la campanya agrària. Larrosa ha qüestionat que l’equipament que s’havia proposat pogués atendre aquestes necessitats, amb 116 places després d’ampliar-lo i, davant d’això, ha reflexionat sobre el límit quan es parla de persones. L’atenció a persones temporeres requereix incrementar l’oferta de pisos i facilitar l’accés a un habitatge digne. En aquests moments, ha matisat que al dispositiu a Fira de Lleida s’hi allotgen persones en situacions diverses i que cal acompanyament i donar el suport necessari, amb els recursos adients.
En aquest sentit, ha posat l’exemple que no té sentit que la Generalitat doni permisos als pagesos i propietaris d’explotacions per a allotjaments si a l’Horta de Lleida les normes urbanístiques no permeten adequar els usos a aquesta funció o a fer noves edificacions. Ha afegit que havien fet càlculs i que unes 800 persones podrien acollir-s’hi, reflexions que s’han compartit a la Taula de coordinació de la fruita.