La Paeria planteja a la Generalitat la recuperació d’edificis històrics de Lleida per al seu ús ciutadà

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha plantejat aquest dimecres al director general de Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs, un aprofundiment en la col·laboració institucional amb la Generalitat per la recuperació d’edificis històrics de la ciutat que necessiten intervencions importants de restauració, amb l’objectiu d’impulsar el seu ús per part de la ciutadania.

“Li he explicat l’enorme potencialitat que té la ciutat de Lleida des del punt de vista de patrimoni històric i artístic, especialment en la transformació dels equipaments històrics de la ciutat en equipaments d’ús quotidià, que, a més a més, contribueixin a la dinamització d’aquesta capital emergent en l’àmbit de la cultura que és la ciutat de Lleida”, ha afirmat l’alcalde. Per a aconseguir fer front a aquest repte, ha afegit, cal aconseguir fons suficients que permetin activar aquests equipaments.

Alguns d’aquests espais són les restes de les termes romanes de Cardenal Remolins, la recuperació de les quals forma part del pacte d’estabilitat pressupostària amb el grup municipal de Junts; la farinera La Meta; el xalet dels Camps Elisis; l’antic convent de Santa Teresa o l’església de Sant Martí. Precisament, Borràs ha pogut visitar aquests dos últims equipaments durant la seva estada a la ciutat.

“Forma part d'una estratègia clara de correcuperació de patrimoni i de fer que aquests espais contribueixin a la dinamització cultural, cívica, social i econòmica de la ciutat”, ha dit l’alcalde. Larrosa i Borràs han mantingut aquest dimecres una reunió de treball per a compartir aquests reptes de ciutat en matèria de conservació i dinamització dels edificis històrics, en la qual també han participat la regidora de Cultura i Promoció de la Ciutat, Pilar Bosch, i la subdirectora general de Patrimoni Cultural, Marina Miquel.

Visita a la Seu Vella

Durant el seu periple per Lleida, el director general de Patrimoni Cultural ha pogut visitar també el recinte de la Seu Vella, on ha pogut fer el seguiment de les obres que s’estan fent al baluard de la Llengua de Serp i conèixer de primera mà el projecte de la segona fase de restauració de les cobertes del claustre.

L’actuació s’iniciarà de forma imminent i consistirà en la restauració de les teulades de les ales que donen a la plaça dels Apòstols i sobre la Canonja, que són els trams on no es va actuar en l’anterior fase.

S’hi actuarà seguint un criteri de mínima intervenció, per no alterar l’aspecte original. Així, s’aixecarà la teulada actual, s’impermeabilitzarà i es tornarà a tapar, fent ús en tot moment de materials nobles com la pedra natural i el morter. També s’hi faran altres reparacions menors.

Durant l’anterior actuació a la coberta del claustre, entre els anys 2019 i 2021, es van descobrir traces arquitectòniques a escala natural gravades sobre la pedra, originals de l’època de la construcció del claustre al segle XV, que van servir per guiar als arquitectes i picapedrers durant la construcció de les voltes.

Ara, el serveis municipal d’Arqueologia i la Unitat Operativa de Processos Urbanístics i Operacions amb Dron de la Regidoria d’Agenda Urbana i Espai Agrari documentaran tot el procés de restauració de la coberta, mitjançant imatges fotogramètriques captades amb dron per obtenir un model 3D de gran precisió i detall i s’analitzarà si en el tram on s’actua ara apareixen noves traces d’aquests plànols medievals. L’ús del dron dona com a resultat una ortofoto i un model digital de superfície, elements fonamentals per a la conservació i documentació del patrimoni històric.

Aquesta obra de restauració de les cobertes es finança amb una aportació de 640.000 euros del ministeri de Cultura, que ha estat representat en la visita pel subdelegat del Govern, José Crespín.

El director general també ha visitat l’Arxiu Municipal, on ha sigut informat de les tasques de restauració que s’estan fent del llegat del pianista Ricard Viñes, ara que se celebra l’Any Viñes.