La tinenta d'alcalde i regidora de Seguretat, Mobilitat i Civisme, Cristina Morón, ha informat als mitjans de comunicació sobre la comissió informativa de l'àmbit.

La Paeria rep 4 ofertes per licitar al nou contracte d’implantació tecnològica a la Guàrdia Urbana pel sistema de diàleg competitiu

La tinenta d’alcalde i regidora de Seguretat, Mobilitat i Civisme, Cristina Morón, n’ha informat durant la comissió de l’àmbit, així com de l’inici de la segona fase de la instal·lació de càmeres de vigilància a l’Eix Comercial i Centre Històric i del nou reglament d’ús de la xarxa pública d’estacions de recàrrega de vehicles elèctrics a Lleida

També ha explicat que, en el marc de la comissió bilateral Paeria – UdL, el govern municipal ha encarregat un estudi intern i una consulta prèvia a empreses especialitzades per analitzar la implementació d’un model de servei de lloguer de bicicleta pública a Lleida

La tinenta d’alcalde i regidora de Seguretat, Mobilitat i Civisme, Cristina Morón, n’ha informat durant la comissió de l’àmbit, així com de l’inici de la segona fase de la instal·lació de càmeres de vigilància a l’Eix Comercial i Centre Històric i del nou reglament d’ús de la xarxa pública d’estacions de recàrrega de vehicles elèctrics a Lleida

També ha explicat que, en el marc de la comissió bilateral Paeria – UdL, el govern municipal ha encarregat un estudi intern i una consulta prèvia a empreses especialitzades per analitzar la implementació d’un model de servei de lloguer de bicicleta pública a Lleida

L’Ajuntament de Lleida ha rebut quatre ofertes per licitar al nou contracte de serveis d’implantació de noves tecnologies per a la millora de la seguretat a Lleida i els subministraments dels equips corresponents pel sistema de diàleg competitiu. Així ha informat aquest dilluns la tinenta d’alcalde i regidora de Seguretat, Mobilitat i Civisme, Cristina Morón, en el transcurs de la comissió informativa d’aquest àmbit.

Morón ha explicat que “és la primera vegada que s’utilitza aquest tipus de procediment per a una licitació pública i té l’objectiu de desenvolupar la millor solució per satisfer les necessitats que actualment té la Guàrdia Urbana”.  Així, l’objecte del contracte és la selecció de la millor idea proposada que, utilitzant innovació tecnològica, desenvolupi les eines tecnològiques per aconseguir aquest objectiu inclòs al Pla Local de Seguretat.

El diàleg competitiu és un procediment d'adjudicació de contractes del sector públic en què es constitueix la Mesa Especial de Diàleg Competitiu que dirigeix un diàleg amb els candidats seleccionats, prèvia sol·licitud seva, a fi de desenvolupar una o diverses solucions susceptibles de satisfer les necessitats i que serviran de base perquè els candidats triats presentin una oferta “que afavoreixi la recerca de solucions innovadores que ens duran a obtenir la millor solució existent”. “El propòsit del contracte és la selecció de la millor idea proposada que serveixi per a millorar la seguretat de la ciutat de Lleida, tenint present les necessitats de la ciutat i la innovació tecnològica”, ha assegurat la tinenta d’alcalde.

Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds de participació, es constituirà la Mesa especial de diàleg competitiu per qualificar els documents presentats que estarà presidida per l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, que podrà delegar en la primera tinenta d’alcalde, Begoña Iglesias; el tinent d’alcalde Carlos Enjuanes i les tinentes d’alcalde Carme Valls i Cristina Morón; la regidora de Promoció de la Ciutat, Pilar Bosch, i el Sotscap de la Guàrdia Urbana, Josep Mallada. També en formaran part el president del Parc Agrobiotech, tècnics municipals (l’interventor, el secretari general, la cap de Contractació, el coordinador d’Informàtica, el cap d’Obra Pública i Mobilitat) i un representant dels Mossos d’Esquadra.

La MEDC, una vegada comprovada la personalitat i solvència dels sol·licitants, seleccionarà aquells que hagin de passar a la fase de diàleg, els quals, a continuació, convidarà, simultàniament i per escrit, a participar en el diàleg competitiu. La Mesa desenvoluparà amb els candidats seleccionats un diàleg la finalitat del qual serà determinar i definir els mitjans adequats per satisfer les seves necessitats. Durant aquest diàleg, es podran debatre tots els aspectes del contracte amb els candidats seleccionats.

Un cop determinada la solució o solucions que hagin de ser adoptades per a la darrera fase del procés de licitació per l'òrgan de contractació, la MEDC proposarà que es declari la fi del diàleg, així com les solucions a adoptar, i seran convidats a la fase final els participants que hagin presentat les millors solucions.

Després de declarar tancat el diàleg per l'òrgan de contractació i informar-ne tots els participants, la MEDC convidarà els participants les solucions dels quals hagin estat adoptades perquè presentin la seva oferta definitiva en el termini màxim d’un mes, basada en la seva solució o solucions viables especificades durant la fase de diàleg.

El valor estimat del contracte és d’uns 150.000 €.

La regidora també ha informat de l’inici de la segona fase de la instal·lació d’una vintena de càmeres de vigilància a l’Eix Comercial (entre la plaça Paeria i el carrer Sant Antoni), així com també al Centre Històric, en punts estratègics i d’interès policial.

Nou reglament de l’ús dels carregadors elèctrics públics de la ciutat

A la comissió també s’ha informat del nou reglament d’ús de la xarxa pública d’estacions de recàrrega de vehicles elèctrics a Lleida, l’aprovació inicial del qual passarà pel proper ple municipal.

Actualment, Lleida compta amb quatre carregadors elèctrics públics situats al carrer Magí Morera, 57; avinguda Pinyana, 2; avinguda Pinyana amb l’avinguda Rovira Roure; carrer General Brito, 4, i el pàrquing soterrat de la plaça Sant Joan.

El nou document té com a objectiu regular correctament aquest servei “ja que havíem detectat un ús incorrecte de les places destinades a aquesta finalitat perquè, fins ara, estacionaven els vehicles utilitzant-les com a aparcament i, per tant, no es garantia la rotació adequada en aquest servei”, ha explicat Morón.

En aquest sentit, doncs, els punts de recàrrega disposaran de places senyalitzades per a estacionament exclusiu dels vehicles elèctrics i híbrids endollables. Així mateix, l’estacionament estarà limitat al temps imprescindible necessari per a carregar la bateria del vehicle i amb un màxim de temps específicament senyalitzat a cada punt. Els temps màxims d’estacionament segons característiques dels equips seran: 45 minuts per als punts de recàrrega amb equips de més de 22kW, 90 minuts per als punts de recàrrega amb equips d’11kW a 22kW i 6 hores per als punts de recàrrega de menys d’11kW o de 7kW en el cas de carregadors en pàrquings fora de la via pública.

L’incompliment del temps màxim d’estacionament o l’estacionament de vehicles sense bateries recarregables podrà ser objecte de sanció administrativa. Quan un vehicle estigui estacionat en zona d’estacionament senyalitzada com a punt de recàrrega sense efectivament realitzar una recàrrega o quan excedeixi el temps d’estacionament senyalitzat podrà ser retirat i traslladat al Dipòsit Municipal.

El cost del servei de recàrrega de vehicles elèctrics s’estableix a través de la corresponent ordenança fiscal que regularà l’import que constitueix el seu preu o quota. La proposta és que “s’assimili al funcionament de la zona blava”, ha explicat la tinenta d’alcalde i, per tant, la proposta serà establir una tarifa de 0,35€/kW per l’energia consumida i si se supera el límit de temps per estar estacionat en aquestes places s’anirà incrementant 0,20€/minut.

Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible

Finalment, Morón ha explicat les activitats i accions programades per l’Ajuntament de Lleida en el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible, així com l’encàrrec del govern municipal d’una consulta prèvia per estudiar la implementació d’un model de servei de lloguer de bicicleta pública a Lleida, en el marc de la comissió bilateral Paeria – UdL que ha impulsat un grup de treball específic denominat “Lleida ciutat universitària” per avançar en aspectes com la mobilitat, l’oferta de cultura i oci, l’habitatge o el model residencial que configuren la singularitat de la ciutat en tant que bressol d’una important comunitat universitària.