La Panera presenta un avanç de la programació 23-24 amb cinc exposicions

El Centre d’Art La Panera ha presentat un avanç de la programació 2023-2024 amb cinc exposicions. Les exposicions són de gran format (Espai 0 i Espai 1) i tres de petit format (Espai Transversal, miniPanera, Centre de Documentació) i en total d’ara fins al juny hi hauran tres programes diferents amb un total de 15 exposicions. La regidora de Cultura i Promoció de la Ciutat, Pilar Bosch, acompanyada del director de La Panera, Christian Alonso, han presentat els detalls d’aquest tastet del que serà l’àmplia programació per a l’any vinent.

Bosch ha posat de relleu “la qualitat i rellevància de la nova programació i el nivell dels artistes i comissaris que hi participaran”, tot convidant “a tothom a descobrir aquestes propostes de La Panera, com a equipament públic i gratuït de la ciutat”. (Tall de veu P. Bosch)

Per la seva part, Alonso ha explicat una de les exposicions de gran format que es podrà visitar  des del 28 d’octubre fins al 28 gener del 2024. “Ecologies queer. Aberracions naturalment subversives”, en què s’abordarà críticament la relació institucional, política i científica entre sexualitat i natura. Es mostraran els treballs de 15 artistes dels Estats Units, Colòmbia, la Xina, França, Suïssa, Lleida, Barcelona i València, moltes de les obres d’aquests artistes es mostraran per primera vegada a Espanya. (Tall de veu C. Alonso)

Una mostra que compta amb la col·laboració de moltes entitats com ara Colors de Ponent, Museu de Lleida, Morera. Museu d’Art Modern i Contemporani, Biblioteca de Lletres de la Universitat de Lleida. 

Sobre la mostra d’Abel Azcona “Abel Azcona. Les meues famílies”, que també s’inaugurarà el 28 d’octubre, el propi artista ha explicat que és la seva mostra més íntima i personal, que recull 20 anys de performances i art processual. Uns treballs artístics que recullen les seves vivències a mode de diari personal des de tres àmbits: la relació amb el seu pare, la relació amb la seva mare i la família escollida, que és la família de l’art i de les persones que tenen cura de l’artista, sense ser la seva família biològica.

Es tracta d’un gran mostra individual que comprèn més de 200 peces i 12 vídeos, algunes d’elles molt conegudes i altres inèdites, que permeten fer un recorregut per tota la seva trajectòria vital i artística.

El comissari de la mostra, Víctor Ramírez, ha afegit que aquesta mostra ha de servir per repensar la idea de família d’avui en dia, i de les violències que aquestes poden exercir, per tal de fer aflorar la vulnerabilitat a la que poden ser exposats i també la responsabilitat de poder mostrar vies per posar remei, com ho és en aquest cas per l’Abel Azcona, l’espai artístic.

Gabriela Berti, comissària de la mostra “Petjades plàstiques” de Joon Giralt, explica que aquesta mostra de petit format reflexiona sobre els impactes multifacètics de la nostra dependència dels materials plàstics. 

Citant el psiquiatra català i marxista Francesc Tosquellas, “el pensament comença pels peus”. També la comissària ha recorregut al terme Ecosofia del pensador Felix Guattari, que exposa que tot té a veure amb un sistema complex, ambiental, social, mental, que no només existeix una sola perspectiva, i recollint aquesta idea han enfilat el projecte amb l’artista, amb qui treballen la presencia del plàstic en la nostra societat des del s. XIX, material que en l’actualitat només se’n recicla una 10% del produït.

També ha exposat que una característica d’aquesta mostra serà el seu caràcter processual, on cada deu dies, anirà evolucionant, i que estarà integrada per murals il·lustratius, vídeos i infografies.

Helena Ayuso, responsable d’Educació del Centre i comissària de la mostra “Oh un retrat” d’Elisa Munsó, invita a participar de la Minipanera, amb una proposta on s’exposaran 25 retrats de persones que han canviat el s. XX des diferents àmbits, des d’una proposta, que vols ser un espai d’experimentació, de joc i que està relacionat amb el dispositiu mòbil que va a les escoles Encaixa’t.

Anna Roigé, responsable del Centre de Documentació i comissària de les mostres online, ha introduït la nova mostra “Exposició en línia #15”, disponible a la Web del Centre d’Art la Panera, enllaç permanents. Aquesta mostra, que forma part del programa d’activitats commemoratives del 20è aniversari de La Panera. Glòria Picazo, comissària de la mostra, cita a Walter Benjamin qui revela la seva necessitat imperiosa de posseir una biblioteca el 1916, quan tenia poc més de vint anys. I uns anys després, el 1931, quan ja havia aconseguit reunir uns quants volums, en el petit assaig que porta per títol “Desembalo mi biblioteca”, Benjamin escrivia: "No existe en vida una biblioteca que no albergue cierto número de criatures procedentes de zonas fronterizas”. Aquesta curiositat per detectar aquelles zones fronteres que ben segur existeixen en una biblioteca especialitzada en contemporani, fou el punt de partida perquè l'any 2004 es creés un fons especialitzat en llibres d'artista i edicions especials, de la que aquesta mostra en fa una selecció. 

Marta Sesé ha introduït la mostra de la qual és comissària i que s’inaugurarà el 24 de febrer. Es tracta de l’exposició individual de l’artista de Lleida establert a Berlin, i amb molta projecció internacional, “Pol Merchan”. Així, ha explicat que l’artista treballa des del medi audiovisual, la fotografia i el text, i aborda connexions transgeneracionals i l'arxiu de la història oral. Mantenint una estreta vinculació amb estudis i pràctiques queer i feministes, les seves obres audiovisuals exploren el medi analògic Super 8 i 16 mm, experimentant amb poètiques i estètiques trans.

Per últim, Blanca Arias ha introduït la mostra que comissariarà “La geografia més propera: el cos”, una exposició col·lectiva sobre nous feminismes, que s’inaugurarà el 15 de juny del proper any, on es realitza una revisió de la relació entre feminisme i art, amb una visió actual des del plantejament queer i postcolonial, entre altres visions contemporànies. Es tracta d’un treball sobre el feminisme i el territori, però entenent el feminisme com a metodologia.

erò entenent el feminisme com a metodologia.