La Panera inaugura el primer cicle expositiu de 2025

La Panera ha inaugurat aquest matí el primer cicle expositiu de 2025, que inclou la 13a Biennal d’Art Leandre Cristòfol: Extractivismes, una mostra col·lectiva a cura de María Íñigo Clavo i Christian Alonso, i dos exposicions individuals de petit format: Humans Build the Biggest Nests d’Isaac King i Juxtaposicions de Carlos Bunga. El nou cicle es podrà visitar fins al 25 de maig. 

La regidora de Cultura, Pilar Bosch, l'ha presentat acompanyada d'alguns dels curadors i artistes de la biennal i les exposicions. Bosch ha destacat la importància i necessitat de “posar la cultura i l’artista al centre” per tal d’“avançar com a societat”. També ha explicat que l’“extractivisme” que es vol mostrar en les peces no és només des del punt de vista de la natura, “sinó també aquell social i cultural”. “No tenir en compte la natura repercuteix en tots i tot”, ha acabat dient. 

A continuació, el públic ha tingut l’oportunitat de gaudir de les obres de la mà dels i les artistes i comissaris i comissàries, que han explicat el rerefons de les peces i la connexió entre elles. En les presentacions ha destacat la participació de l’artista d’animació canadenc Isaac King, que exposa Humans Build the Biggest Nests a l’espai miniPanera en col·laboració amb l’Animac. 

Extractivismes. 13a Biennal d’Art Leandre Cristòfol. 

La 13a Biennal d’Art Leandre Cristòfol, sota el títol Extractivismes, recull l’obra d’un total de 23 artistes, molts d’ells llatinoamericans. La mostra se centra en la definició d’aquest mot, que avui dia es refereix a la lògica operativa del capitalisme neoliberal, basat en un model productiu que es fonamenta en la privatització, l’extracció i la comercialització dels recursos naturals. 

Els projectes que en formen part posen el focus en els processos d’extracció de recursos: en les seves implicacions, en les seves contestacions i en les seves alternatives. També busquen donar resposta a les crisis ecosocials a partir d’una visió contrària a l’utilitarisme de la natura. 

Les obres alerten de les implicacions d’un desenvolupament basat en l’extracció intensiva i en la mercantilització de recursos al servei d’un creixement il·limitat i d’un consum desmesurat i demostren que l’extractivisme contemporani no s’alimenta només de recursos naturals, sinó també de recursos socials, culturals i digitals. Així mateix, també parlen del vincle entre l’extractivisme, el colonialisme i la degradació mediambiental; de la funció extractiva del turisme de masses, la gentrificació urbana, i les tecnologies de la informació i la comunicació; qüestionen la funció biopolítica de la pintura de paisatge i del monument escultòric; parlen de la capacitat de resistència de les comunitats locals; mostren la funció reparadora de rituals ancestrals basats en el respecte i en la interdependència amb la natura, i duen a terme accions de guariment des de la cultura popular, l’espiritualitat i la feminització de les lluites.   

Els artistes que formen part de la biennal són: Bárbara Fluxá, Carolina Caycedo, Colectivo Cambalache (Carolina Caycedo, Alonso Gil i Federico Guzmán), Estampa (Roc Albalat, Pau Artigas, Marcel Pié, Marc Padró i Daniel Pitarch), FRAUD (Audrey Samson i Françîcco Gayardo), Gabriela Bettini, Ignacio Acosta, Joana Moll, Left Hand Rotation, Marilyn Boror Bor, Marina Planas, Paula Bruna, Raúl Silva, Rosell Meseguer, Sandra Gamarra Heshiki i Seba Calfuqueo. 

Humans Build the Biggest Nests d’Isaac King 

Humans Build the Biggest Nests es tracta d’un flipbook ecològic gegant que combina l’animació i la narració de contes on l’educació ecològica n’és el punt de partida. Aquesta instal·lació compta amb un total de 532 marcs dibuixats, 232 cartes i 78 rutes possibles, requereix ser tocada i reflexiona sobre el nostre impacte en els ecosistemes. 

Les criatures dels dibuixos que hi apareixen, un cérvol famolenc, plantes autòctones estrangulades, una tortuga confosa, cotxes impacients, un nen destructiu, una paparra viatgera i un aiguamoll restaurat i biodivers, es transformen, mengen, creixen, construeixen, crien i interactuen de maneres perilloses i pacífiques, situant els humans dins de la natura, no fora d’ella. 

L’espai convida el visitant a realitzar el seu propi flipbook i narrar la seva història. 

Isaac King, el seu autor, és un artista d'animació, cineasta, director comercial i professor guardonat que centra el seu treball en l'ecologia i la societat. Durant més de 20 anys, Isaac ha dirigit, dissenyat i animat curtmetratges, anuncis publicitaris i PSA en diversos mitjans, com ara dibuixos, stop-motion i híbrids digitals. Les seves pel·lícules independents s'han projectat en centenars de festivals, han estat escollides dues vegades com a Vimeo Staff Picks i han guanyat premis, com ara el Premi del Públic d'Annecy, el Premi al Millor Curtmetratge a Cinanima (Portugal), CromaFest (Mèxic), Cineglobe (Suïssa) i la conferència VIEW d'Itàlia, i el Premi a la Millor Pel·lícula Infantil a Kukifest (Berlin) i (Berlin Animab). El seu treball ha rebut beques dels Consells d'Arts del Canadà, Ontario i Toronto, i l'NFB. Mentre treballava com a director a Toronto's Head Gear Animation durant 15 anys, el treball d'Isaac va guanyar diversos premis comercials, com ara Applied Arts, OneShow Design, Art Director's Club, Lotus, Worldfest, NY Festivals i Broadcast Design Awards. 

Juxtaposicions de Carlos Bunga 

Juxtaposicions, de Carlos Bunga i a cura de Ricard Ibernon Pons amb la complicitat d’Anna Roigé, exposa una edició múltiple limitada d’un llibre d’artista que esdevé diferent en cada un dels seus exemplars. Amb 576 pàgines, 12 figures i 9 colors, proposa una juxtaposició de fulls de paper blancs encunyats i enquadernats amb fulls solts dins d’una caixa de fusta. El llibre objecte esdevé un joc de geometria variable i alhora una obra d’art que es transforma cada vegada que l’espectador, actor o lector, l’obre i canvia de lloc els fulls, els quals creen figures geomètriques que apareixen successivament i que es mouen a mesura que s’avança en el procés de visió o lectura. 

L’obra reflexiona sobre la fragilitat de la vida, plena d’absències i d’atzars, i del món i de la natura, que es regeixen per un ordre sovint desconegut. L’artista convida el visitant a viure un viatge lúdic i enigmàtic per despertar la imaginació i la creativitat. 

L'obra de Carlos Bunga se situa a la cruïlla de disciplines com l’arquitectura, la pintura o la performance. Aquest artista portuguès establert al Maresme, es va donar a conèixer a principis de la dècada del 2000 amb intervencions efímeres que, en comptes de la construcció d’una obra en el sentit tradicional d’afegir, es proposaven de forma contrària: la sostracció, destrucció o desmuntatge. El material que acostuma a utilitzar, el cartró, li permet explotar condicions relativament oposades, com la mal·leabilitat, la duresa, la resistència o la fragilitat. 

La seva obra proposa una revisió radical de la pintura, escultura i dibuix i el seu treball s'ha presentat a alguns dels museus d'art contemporani més prestigiosos del món, com el Museo Nacional Centro Arte Reina Sofía (Madrid), MOCA (Toronto) o White Chapel gallery (Londres). 

El nou cicle expositiu es pot visitar en l’horari habitual d'obertura de La Panera: de dimarts a divendres, de 10.00 a 14.00 h i de 17.00 a 19.00 h, els dissabtes d’11.00 a 14.00 h i de 17.00 a 19.00 h, i diumenges i festius, d’11.00 a 14.00 h. Els dilluns l’equipament roman tancat.