Un grup d'alumnes en un dels programes educatius de la Panera de l'any passat

La Panera ofereix quatre programes per acostar l’art als centres educatius

El Centre d’Art la Panera oferirà quatre programes educatius aquest curs 2024-25. Es tracta d’activitats, adreçades a centres educatius i entitats, que volen acostar l’art a tots els públics, especialment els més petits, però també a docents.

El Centre d’Art la Panera oferirà quatre programes educatius aquest curs 2024-25. Es tracta d’activitats, adreçades a centres educatius i entitats, que volen acostar l’art a tots els públics, especialment els més petits, però també a docents.

L’oferta educativa, que cada any inclou activitats entorn a noves exposicions i artistes, es presentarà en una sessió adreçada als centres el proper 15 d’octubre a les 17.30 h. Les propostes són les següents:

  • PROGRAMA DE MEDIACIÓ. VISITES A LES MOSTRES EXPOSITIVES: Activitat dirigida a tots els centres educatius i entitats, des de l’àmbit de l’educació formal, la diversitat funcional, els centres d’educació especial, salut mental, i l’educació en el lleure, amb famílies, joves i adults, tant de manera individual com en grups.
  • PROGRAMA ELS MÉS PETITS I EL CENTRE D’ART LA PANERA:

Projecte que té el seu origen l’any 2004, per la inquietud d’algunes escoles bressol de voler visitar un nou recurs comunitari que s’havia inaugurat a la ciutat. Inclou tres línies de treball: la mediació de la programació expositiva del Centre d’Art la Panera, on els més petits visiten les exposicions, el comissariat educatiu-miniPanera i l’Activa l’art a l’escola.

  • PROGRAMA EDUCATIU ACTIVA L’ART A L’ESCOLA: Programa educatiu de producció artística en el qual formació i artistes es combinen per crear un dispositiu artístic que després circula per centres educatius i entitats de la ciutat i territori. Cada un d’ells acull un concepte relacionat amb el treball i el procés creatiu de l’artista. Tots ells estan creats especialment per a que els infants experimentin diferents conceptes i processos creatius vinculats amb l’art contemporani i posar en pràctica diferents coneixements i aprenentatges.

Els programes són gratuïts, però requereixen inscripció prèvia. Més informació educaciolapanera@paeria.cat.

El curs 2023-24 van visitar les exposicions del Centre d’Art la Panera uns 4.500 alumnes d’educació infantil, primària i secundària (programa 'Mediació'), mentre que 800 van participar en el programa 'Els més petits' i 1.075 van fer-ho en el programa d’ 'Activa l’art a l’escola'.

D’altra banda, el Centre d’Art la Panera, com a recurs públic, comunitari i cultural, té el compromís educatiu d’utilitzar l’art contemporani com a eina per crear aprenentatge i, per tant, coneixement per a tothom. Per aquest motiu s’ofereixen formacions individualitzades, a través dels cursos i seminaris, i formacions de centre, on tots els docents que hi participen són del mateix centre educatiu. La formació i assessorament a centres educatius es fa amb la col·laboració del Centre de Recursos Pedagògics del Segrià i el reconeixement del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Residències artístiques

Un altra iniciativa educativa que porta a terme La Panera és el de les residències artístiques a secundària. El curs 2023-24 la residència es va fer amb Cristian Fernández Mirón i l'IES Lladonosa, i aquest any serà amb Irene Visa i l'INS la Mitjana.

Es tracta de projectes de recerca i experimentació en mediació cultural, liderats per un artista amb la cooperació de la comunitat docent i l’equip de La Panera, que tenen com a objectiu abordar des de la recerca i la creació artística diferents temàtiques que ens travessen en la nostra contemporaneïtat, com ara l’alteritat a la diversitat o la sensibilització envers la interdependència entre multiespècies. Amb aquesta finalitat, s’inviten artistes per tal de desplegar i assajar múltiples estratègies de mediació artística per impulsar l’agència de canvi i transformació a través de la creativitat en un context d’educació reglada.

Noves exposicions

En l’àmbit expositiu, el Centre d’Art La Panera inaugurarà, el pròxim dissabte, 19 d’octubre, les exposicions:  Ignasi Acosta. De Mart a Venus, 13a Biennal d’Art Leandre Cristòfol – Pròleg, a cura de María Íñigo Clavo i Christian Alonso, en la Planta 1; Dora García, Books are the best things. Publicacions i edicions 1992-2024, a cura de Frederic Montornés en el Centre de Documentació; Elsa Casanova Sampé.  Mirada captiva, en l'Espai transversal; i finalment, en l'Espai miniPanera, Gemma Villegas, 2025: Un viatge tipogràfic, a cura d’Helena Ayuso.

Totes les exposicions es podran veure fins al 22 de febrer de 2025.

Ignasi Acosta. De Mart a Venus. 13a Biennal d’Art Leandre Cristòfol – Pròleg

De Mart a Venus reuneix treballs al voltant de les estratègies de resistència davant de processos d'extracció minera. S'articula al voltant de tres peces fílmiques que estableixen un diàleg geogràfic entre Xile, el país natal de l'artista, i Jokkmokk, un municipi suec i territori de la comunitat indígena Sámi, on l'artista viu i treballa des de l'any 2017. En la mostra, que reflecteix la violència lenta que exerceix la mineria sobre cossos i ecosistemes, Acosta contraposa una resistència sostinguda que té a veure amb la determinació d'alguns pobles per mantenir els seus coneixements, tradicions, formes de vida i mort en un context de fragmentació del territori.

Dora García, “Books are the best things”. Publicacions i edicions 1992-2024.

Dora García (Valladolid, 1965) és una artista espanyola d'abast internacional que defineix el seu art com "art de situació". Treballa amb l'acció (performance), la instal·lació, la fotografia i el cinema, sempre en relació amb la literatura.

Gemma Villegas, “2025: Un viatge tipogràfic”

Villegas ha estat la tipògrafa en residència de La Panera durant tot l’any 2024. L’exposició tracta sobre tipografia modular, on la creació de números cobra vida mitjançant un sistema reticular basat en formes geomètriques bàsiques.

«Elsa Casanova Sampé. Mirada captiva»

L’amenaça de col·lapse ecològic i pèrdua de biodiversitat actual ha estat derivada, en gran part, de la concepció que la natura és una font d’extracció i no un element de qui som eco–dependents. Malgrat l’extensa relació de l’ésser humà amb els animals domesticats, les trobades amb els animals salvatges en la majoria de les societats urbanes són generalment rares o trivials. En aquest context, la figura del caçador no passa desapercebuda: el caçador força la trobada amb l’animal salvatge, és un cercador actiu.