La Sala d’Exposicions de la Paeria acull una exposició sobre la figura de Palmira Jaquetti

La Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de Lleida estrena avui, 18 de febrer, una nova exposició, dedicada a Palmira Jaquetti, una dona que va contribuir a millorar el nivell cultural de la Catalunya en la primera meitat del segle XX, gràcies a la seva aportació en diversos àmbits com la poesia, la música, la traducció i la pedagogia i, especialment, en la recerca i la difusió de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’exposició Llum a l’ànima. Palmira Jaquetti (1895-1963) posa llum a la figura d’aquesta dona polifacètica, encara poc coneguda.

L’exposició, que es podrà veure fins al 30 de març, vol focalitzar l’atenció en un aspecte consubstancial a la seva personalitat: una gran força interior, que la va ajudar a projectar vitalitat i entusiasme en allò que feia, però també a superar les adversitats individuals i col·lectives que li va tocar viure, en un context històric que va ser punyent per a la cultura catalana. Així, la mostra indica una actitud positiva i una voluntat de superació constant, un voler donar sentit a la vida a través, sobretot, de l’espiritualitat i de l’art. Llum a l’ànima també transmet al públic la passió de Jaquetti per escriure i el seu amor per la cançó popular.

L’exposició l’organitza l’Ajuntament de Lleida i el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i compta amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida.

La Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de Lleida està ubicada a l’avinguda Blondel, 40 (edifici Casino Principal) i obre de dimarts a divendres, de 17 a 20 h, els dissabtes, d’11 a 14 h i de 17 a 20 h, i el diumenges i festius, d’11 a 14 h.

Poetessa, compositora, pedagoga i traductora

Palmira Jaquetti i Isant va néixer el 21 de setembre de 1895 al Poble-sec de Barcelona. Des de petita va rebre una formació inusual per a una noia de família modesta com la seva. Va seguir cursos de música i dibuix, i va obtenir els títols de mestra de primera ensenyança, de batxiller i de llicenciada en Filosofia i Lletres.

La docència va ser sempre la seva vocació. El 1933 va ser contractada com a professora de la xarxa d’Instituts-Escola de la Generalitat de Catalunya i, després de la guerra civil, va exercir de catedràtica de francès del cos estatal de professors de segona ensenyança fins que va morir el 8 de maig de 1963 en un accident de cotxe.

Al llarg de la seva vida va estar vinculada a importants institucions culturals del país, com l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona i l’Ateneu Barcelonès.

Va produir una obra extensa que abasta camps com la poesia, la traducció, la música, la pedagogia i el folklore, i, des de 1925, va ser una de les col·laboradores més prolífiques de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, per a la qual va recollir més de 10.000 cançons. A la demarcació de Lleida, va treballar en aquesta recerca a les comarques de l’Alt Urgell, la Segarra i la Vall d’Aran, on va viure llargues temporades. Els seus escrits de viatge són un testimoni viu i directe de la vida rural dels anys 20 i 30 del segle passat.

Com a poetessa, va participar en Jocs Florals celebrats fora de Catalunya i hi va guanyar diversos premis. Com a compositora, va harmonitzar cançons a dues, tres i quatre veus i ha deixat una obra, en bona part, encara per descobrir.

L’any 2020 el departament de Cultura de la Generalitat va commemorar l’Any Palmira Jaquetti Isant, amb motiu dels 125 anys del seu naixement, per donar a conèixer la seva figura i el seu llegat.