L'Any Josep Vallverdú difondrà tota l'obra de l'autor, encara en actiu

L’Any Josep Vallverdú, impulsat pel Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per commemorar el centenari del naixement de l’escriptor, s’ha presentat avui en una roda premsa en què han participat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe; la comissària de la commemoració, Carme Vidalhuguet, i el mateix Josep Vallverdú. A la presentació també ha assistit el regidor de Cultura, Ciutat i Transició Ecològica, Jaume Rutllant; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i la vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach.

“Em fa molta il·lusió rebre-us al Departament de Cultura, que també és casa vostra, per presentar-vos la commemoració dels 100 anys del naixement de Josep Vallverdú”, ha dit la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. “No passa cada dia que puguem rebre autors per celebrar el seu centenari, i poder comptar avui amb ell aquí és un honor”. “Sempre dic que la cultura no es fa sola, la fem entre tots dia rere dia. La fan aquells qui escriuen mots i aquells qui els llegim. Per això, aquest any ha de servir per difondre l'obra de Vallverdú, perquè se segueixi mantenint viva i perquè sigui homenatjat, conegut i llegit”, ha destacat Garriga.

Per la seva part l’homenatjat, Josep Vallverdú, ha manifestat que “per a molts possiblement era poc conegut o mitjanament conegut, per a d’altres sí, però sentir-se el dia de la presentació, el dia d’apertura de l‘any Vallverdú, acompanyat d’aquest coixí d’amistat i d’interès és molt gratificant”. “Un servidor és un escriptor vocacional, i com deia Guillem Viladot, professional, amb vocació de professional”. Vallverdú ha recordat publicacions com Patufet, i la gran escola de Folch i Torres per a escriptors de la seva generació, en una època en què tot l’ensenyament era en castellà, i el descobriment que va suposar per a ell, amb 18 anys, la literatura medieval catalana. “Avui en dia segueixo llegint molta literatura medieval, perquè són els nostres clàssics”. “Vaig llegir-me tots aquells autors i aleshores vaig dir: tu escriuràs en català de totes totes”, ha reblat.

L’objectiu de l’Any Josep Vallverdú va més enllà de festejar el centenari d’un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana, d’un traductor celebrat, d’un professor amb mestratge reconegut i d’un articulista llegit. L’objectiu principal de l’Any és, sobretot, aprofitar la commemoració per difondre tota l’obra, en tots i cadascun dels seus gèneres perquè es mantingui viva en els catàlegs editorials.

Al llarg de l’any, una oferta de conferències, presentacions de novetats bibliogràfiques de l’autor i recitals de poesia permetrà que Vallverdú es faci present a les llibreries, a les biblioteques, als centres culturals i ateneus, a les escoles, als centres d’ensenyament secundari i a les universitats de tot el país en tot el seu abast. I, amb els dibuixos, en sales d’exposicions i museus.

Tota la programació, en totes les seves formes i en tots els seus llenguatges, ha de servir perquè Josep Vallverdú sigui tan justament homenatjat com degudament conegut i llegit arreu dels territoris de parla catalana.

Actes a Lleida, Barcelona i Balaguer

L’inici oficial de la commemoració tindrà lloc el 5 de febrer a l’Auditori Enric Granados de Lleida, ciutat natal de l’autor i de la qual n’és fill predilecte. Durant l’acte, organitzat conjuntament per la ILC i la Paeria de Lleida, a banda de la presentació dels principals eixos de l’Any, s’hi inclourà un fragment audiovisual inèdit que pertany a un documental sobre Vallverdú elaborat per Eugeni Casanova, una conversa amb l’autor i una lectura de fragments de la seva obra.

Balaguer, ciutat de residència actual de l’autor i amb la qual té una relació especial perquè n’és fill adoptiu des de 2016, ha estat lloc triat per posar el punt i final de l’Any. Concretament, se celebrarà un acte, organitzat conjuntament per la ILC i la Paeria de Balaguer, el dia 3 de desembre al Teatre Municipal de Balaguer. En aquesta cloenda es podrà gaudir del tast d’un espectacle basat en l’obra de Vallverdú que la Paeria de Balaguer ha encarregat per a l’ocasió. 

Així mateix, està previst celebrar un acte institucional a Barcelona, ciutat on Vallverdú també hi ha viscut i treballat, coincidint amb el centenari de l’autor durant el mes de juliol. 

Exposicions, publicacions i jornades acadèmiques

Una exposició de petit format comissariada per Carme Vidalhuguet, “Vallverdú, horitzó”, acostarà la figura polièdrica de l’autor al públic general, en especial les seves cares menys conegudes. L’exposició consta de sis plafons il·lustrats que faciliten la seva itinerància i divulgació. D’aquests plafons se'n creen diverses còpies que s’ofereixen a través dels circuits habituals d’itinerància de la Institució de les Lletres Catalanes i el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. 

La mostra “Geografies Josep Vallverdú”, comissariada per Vidalhuguet conjuntament amb la directora de la Unitat de Biblioteca i Documentació de la Universitat de Lleida, Montse Larios, i la directora de la Biblioteca Pública de Lleida, Antònia Capdevila Palau, presenta tota la producció bibliogràfica de l’escriptor. Es tracta d’un fons amb cadascuna de les primeres edicions, reedicions i traduccions de les obres de Vallverdú, que és el que està dipositat a la Biblioteca de la Universitat de Lleida: la literatura infantil i juvenil, les traduccions, els llibres personals –memòries, dietaris i articles—el teatre, i la poesia. Presenta també imatges, objectes i fotografies que ens deixen llegir la vida i l’obra de l’escriptor Josep Vallverdú, però també del professor Vallverdú i del ciutadà compromès. Està previst que aquesta exposició itineri per municipis com ara Barcelona, Girona o Tarragona.

Cap a la tardor, la ILC, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida (UdL) oferiran unes jornades d’estudi de tot el conjunt d’obra de Josep Vallverdú, des de la literatura infantil i juvenil, la traducció, els llibres personals, la prosa, la poesia, el periodisme literari i el d’opinió, la retòrica o el Vallverdú professor, entre altres aspectes. Amb el propòsit de recollir, en volum d’actes, aquest balanç, l’objectiu és que l’obra de Vallverdú vagi essent motiu d’estudi acadèmic i vagin sortint estudis més concrets a partir d’aquest marc general. Aquestes jornades se celebraran a l’IEC i la UdL.

La presència de l’autor a les aules es farà gràcies al Departament d’Educació que crearà un espai a XTEC dedicat a Vallverdú i que recollirà tots els recursos didàctics que hi facin referència. Paral·lelament es prepara una selecció dels materials i recursos didàctics i bibliogràfics més rellevants per posar-los a disposició dels docents.

Pel que fa les novetats editorials, Pagès Editors presentarà diferents volums de poesia que s’aplegaran en la col·lecció Biblioteca poètica Josep Vallverdú que es presentarà a començament de febrer. Proa, Editorial Fonoll i La Galera són també editorials que aniran presentant novetats editorials de l’autor al llarg de l’Any.

L’autor

Josep Vallverdú (Lleida, 1923). Conegut sobretot com a escriptor llarg de ficcions, és un home de factura polièdrica, de resultes de la qual, n’és, semblantment, la seva obra, que arrenca amb la narrativa juvenil a partir dels primers anys seixanta, intentant de recuperar, des de l’escola, la pedagogia perduda de crear lectors en llengua catalana. I amb dos Premis Folch i Torres, un dels quals per a Rovelló, amb més de 28 edicions en català i traduccions a l’eusquera, al francès, a l’italià, al rus i al castellà, i un Premi Joaquim Ruyra per Trampa sota les aigües, esdevé, ja llavors, un dels escriptors vius més llegits. 

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Creu de Sant Jordi, candidat al Premi H. C. Andersen, finalista del Premi Josep Pla i Medalla d’Or i Dr. Honoris Causa per la Universitat de Lleida, ciutat on el Premi d’Assaig que convoquen conjuntament Paeria i Diputació duu el seu nom, i Medalla d’Or del Govern de la Generalitat, avui, des del seu recer balaguerí, es dedica, sobretot, a la poesia, publicada per Pagès editors amb títols com Argila, Ronda de boires, A ull nu, Pa de forment o Atresorat silenci.

Filòleg de formació, llicenciat en Filologia clàssica, ha traduït també una setantena de llibres, bàsicament de l’anglès, i molts per a “La cua de palla”. D’ell hem llegit, en català, entre altres, Chesterton, Jack London, Elliot, Oscar Wilde, Stevenson, Steinbeck, Dashiel Hammett, London, Poe o Luther King.  

La comissària

Carme Vidalhuguet (Torregrossa, 1965) és filòloga i editora. Es llicencia en Filologia catalana l’any 1988 i, des de l’any següent, tornada de la Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg, és cap del Servei Editorial de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), institució de la qual ha estat directora del 2000 al 2007, any en què és escollida diputada al Parlament i posteriorment nomenada directora dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida. Després d’aquest parèntesi es reincorpora al capdavant del catàleg editorial de l’IEI.

La seva relació amb Vallverdú arrenca a l’Institut de Les Borges Blanques, on, més enllà de l’aula, el mestratge el vivia compartint-hi vida cultural, i, des que es dedica al món de l’edició, s’ocupa de la seva obra. Amb motiu dels noranta anys de l’escriptor, des de l’IEI va ser comissària del que es va convenir d’anomenar, manllevant-ne el títol a Vinyoli, “Passeig d’aniversari Josep Vallverdú”, que va consistir en presentar, tot al llarg de l’any, en un lloc diferent cada mes, els vessants diversos de l’escriptor arreu dels Països Catalans. A la Franja, l’Alguer i Andorra, també. 

Membre del Patronat de la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal”, ha estat també membre de jurats de premis Literaris com el Novel·la breu ciutat de Mollerussa, el Maria Mercè Marçal de Poesia, el Joan Fuster d’assaig o el Sant Jordi de novel·la d’Òmnium Cultural. A més de traduccions, estudis i pròlegs, des de l’any 2000 escriu cada setmana al diari Segre, en el seu espai d’opinió el “Cafè dels omesos”, i a Nació digital, on alterna setmanalment l’opinió amb el comentari d’un aforisme de Joan Fuster, amb motiu de l’Any Fuster.