L'alcalde, Fèlix Larrosa, amb els regidors i regidores que han assistit a l'acte institucional de celebració de la Diada nacional de Catalunya

Larrosa defensa la unitat de la societat lleidatana en la Diada Nacional de Catalunya per projectar les fortaleses de la ciutat i reivindica la llengua i la cultura com a base de la convivència i la integració

La Nau Central de la Seu Vella ha acollit l’acte unitari de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya a Lleida. Una celebració que ha comptat amb la participació, entre altres autoritats, del conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig; el paer en cap, Fèlix Larrosa, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn i la delegada del Govern de la Generalitat a Lleida, Núria Gil.

La Nau Central de la Seu Vella ha acollit l’acte unitari de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya a Lleida. Una celebració que ha comptat amb la participació, entre altres autoritats, del conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig; el paer en cap, Fèlix Larrosa, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn i la delegada del Govern de la Generalitat a Lleida, Núria Gil.

L’obertura ha anat a càrrec de la conductora de l’acte, la periodista Pili García, que ha presentat en primer lloc l’actuació de la Coral Maristes Montserrat Lleida que ha interpretat “Muntanyes del Canigó”, una cançó tradicional catalana amb arranjament coral de Nadal Puig i sota la direcció de Gerard Guiu.

Seguidament, ha estat el torn de la benvinguda a càrrec de la delegada del Govern a Lleida, Nùria Gil, que ha honorat els catalans i catalanes que al llarg de la història han lluitat per conservar la llengua, la cultura i les institucions. Gil ha destacat que la Diada és una ocasió “per no oblidar que vivim temps complexos que no admeten solucions fàcils als reptes col·lectius i dificultats que se’ns plantegen” i ha remarcat que, per fer-hi front, cal “generositat, determinació, anàlisi reflexiva, acceptació de la diferència i una aposta per projectes aglutinants i cohesius”, així com “confiança en les nostres institucions”.

Posteriorment, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha posat l’accent en la importància d’acollir la multiculturalitat, tot defensant la llengua i fent front als extremismes: “Com a societat acollidora que som tenim la responsabilitat de mantenir polítiques de gestió d’aquesta multiplicitat de cultures i d’accents en un entorn segur i de constant progrés, i també tenim la responsabilitat i l’obligació de fer front a la intolerància, s’amagui darrere la bandera que s’amagui”.

Durant el seu discurs, el paer en cap, Fèlix Larrosa, ha expressat la seva satisfacció per la imatge d’unitat de la societat lleidatana en la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya. “No pot ser d’una altra manera si totes i tots tenim l’objectiu de construir i projectar les fortaleses de la segona capital de Catalunya. Una d’elles, la singularitat, el caràcter propi que ens fa ser qui som i com som. Ser de Lleida ens explica i ens defineix i és des d’aquí que volem moure el món, començant pel nostre entorn més immediat”, ha dit Larrosa. El lligam entre el món rural i l'urbà que impliquen les 19.000 hectàrees d'Horta és, ha explicat l'alcalde, un dels factors que distingeixen la capital: “Hem de preservar la pagesia, hem de conservar l’Horta”.

Larrosa ha llançat un missatge integrador contra els discursos de l'odi: “estem dibuixant el renaixement del nostre nucli antic, però també treballant per fomentar relacions humanes respectuoses, promovent el diàleg entre generacions i entre cultures. Defugim el racisme i la xenofòbia i des de Lleida diem sí a la diversitat. La convivència entre cultures és aprenentatge i riquesa”. Des d’aquesta perspectiva, ha reivindicat la llengua i la cultura catalanes com a eines d’integració i ha explicat que “des de la Paeria estem treballant en un pla estratègic transversal de foment i ús de la llengua catalana per a la igualtat d’oportunitats”.

Durant el seu parlament, l'alcalde ha recordat Jaume Magre, a qui s’ha dedicat aquest 2024 en motiu del centenari del seu naixement i ha destacat que es recuperarà l'esperit de les Converses a la Seu Vella. Seguint amb les efemèrides, ha assenyalat que, durant el 2025, Lleida jugarà un paper destacat en la commemoració del 150 aniversari del naixement del pianista lleidatà, Ricard Viñes. També se celebraran els 30 anys de l’Auditori Municipal Enric Granados i els 15 de la Llotja, dos equipaments que reforcen la capitalitat cultural de Lleida. Per acabar, Larrosa ha posat de relleu que “la Seu Vella ha de rebre d’una vegada per totes l’empenta necessària per ser declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO. Mereix aquest reconeixement, mereixem aquest reconeixement”.

Les paraules del paer en cap han precedit l’actuació del grup de dansa Lookatthingsdifferent, format per les ballarines Carla Cervantes i Sandra Egido.

Al seu torn, el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Òscar Ordeig, ha posat de relleu que cal continuar el diàleg amb institucions i entitats per tal de fer de Lleida un territori d’oportunitats. En aquest sentit, ha instat a fer país des de Lleida. Ha afegit: “Us demano compromís amb el nostre territori des de l’Horta, des del sector agroalimentari, els pobles, el món rural, els diferents sectors, les diferents famílies [...] Estiguem orgullosos del que som i del que representem. Només així ens en podrem sortir. Volem un país cohesionat socialment i territorialment on el codi postal no determini les oportunitats. Volem oportunitats pels nostres joves i les nostres famílies, i on les comarques de Lleida tinguin un paper cabdal en la construcció del país, d’Europa o del món”.

La interpretació de “El cant de la senyera” a càrrec de la Coral Maristes, ha tancat la celebració a la Nau Central.

Tot seguit, les autoritats s'han traslladat fins al monòlit en record de les víctimes del 1707 per fer l'ofrena floral on han acabat la commemoració institucional de la Diada amb la interpretació de l’Himne Nacional de Catalunya.

Durant el matí han estat oberts els dos espais per a les ofrenes d'entitats i particulars: l’Edifici del Roser (Parador de Lleida) i el monòlit en record a les víctimes del 1707 (Seu Vella).