Les Trobades a la Seu Vella destaquen l’aportació dels projectes culturals a la marca Lleida

La comunicació cultural ha estat el fil conductor de la segona sessió de les Trobades Culturals de Lleida, que apleguen des d’ahir i fins demà professionals del sector i públic en general per debatre i reflexionar al voltant d’aquest àmbit. La taula d’aquest dijous ha compartit exemples de bones pràctiques amb les aportacions inspiradores d’Antònia Folguera, Xènia Gaya i Damià Amorós.

La lleidatana Antònia Folguera, que és comunicadora especialitzada en art i cultura digital i comissària de Sónar+D i Eufònic Pro, ha parlat sobre internet. Ha assenyalat que és com un paraigua que sustenta les diferents peces de la cultura contemporània i que també és un vehicle des d’on comunicar, lligant-ho també a les possibles crisis que poden tenir els canals des dels quals es comunica.

La gestora cultural Xènia Gaya, qui és impulsora del Col·lectiu Cultura i de la marca Festivals de les Terres de Lleida, representa setze festivals i ha comentat que sempre es pensa en quins són els canals per trametre’ls, tant a les persones que viuen en l’entorn proper com fora del territori i tenint en compte el públic al qual es dirigeixen. Ha afegit que s’ha de tenir clar el missatge, per què ens hi dirigim o per què es fa el que es fa.

El diàleg s’ha mantingut amb el tercer ponent, l’historiador de l’art i museòleg, Damià Amorós, que és col·laborador de “Xavifòrnia” de Ràdio 4 i el programa “L’altaveu” de RTVE Catalunya. Amorós ha apuntat com una part de l’entorn digital o dels recursos digitals es poden aplicar a diferents àmbits, com el dels museus, que és el que coneix de primera mà.

La taula rodona ha estat moderada per l’especialista en comunicació, Sandra Costa, que ha posat l’accent en la importància de creure en els projectes propis, d’arrelar-los i de donar-los valors, per extreure’n discursos constructius i en positiu, en els quals les persones s’identifiquin. “És important sentir-te part d’una comunitat”, ha dit, i per això la cultura i la seva comunicació permet unir i arribar a diferents públics.

Talent lleidatà que dona marca a la ciutat

En aquest context, s’han compartit cinc projectes de Lleida que donen marca a la ciutat i que comuniquen la cultura des de Lleida. Han estat les experiències d’èxit:
-Animac, amb la coordinadora del festival del 2011 al 2020, Núria Marsal
-la Fira de Titelles, amb el seu director, Oriol Ferre
-les companyies teatrals per a tots els públics (TTP) com CampiQuiPugui, amb Cristina García, membre d’aquesta companyia i de l’Associació Professional de TTP
-la revista Mangrana, amb la sòcia Alba Sapena
-i la publicació PLEC, amb un dels seus fundadors, Josep M. Maya

Tots cinc han participat en la fila 0, donant mostra que els projectes culturals reforcen la imatge de la ciutat i la seva capitalitat en l’àmbit cultural, alhora que exporten el nom de Lleida arreu. A les jornades, s’ha parlat de com generar xarxes per créixer i col·laborar, la manera d’arribar més lluny i millor o de com atreure nous públics.

Seguint el model dels tres dies de jornada, s’han fet dinàmiques participatives perquè tothom hi pogués dir la seva i s’ha conclòs amb les conclusions grupals.
La primera jornada, ahir, va girar entorn dels Drets Culturals. Es va aprofitar aquest marc, per anunciar que les trobades es convertiran en una cita anual per recollir les propostes del sector cultura i de la ciutadania i orientar la cultura dels pròxims anys a Lleida. A més, es va signar la reposició, a l’Arxiu Municipal de Lleida, de documentació original de les trobades del 1985, impulsades per Jaume Magre.

Demà divendres, tercer i darrer dia de les jornades, prendrà el protagonisme el binomi Educació i cultura. Consulta el programa

Les Trobades Culturals de Lleida posen el punt final al Centenari Jaume Magre, que ha donat a conèixer la figura i el llegat d’aquest polític i activista cultural lleidatà.