Lleida aposta per la millora de les seves infraestructures hidràuliques
L’Ajuntament de Lleida ha acollit avui la primera reunió del Comitè Estratègic de l’Aigua, convocat pel paer en cap, Fèlix Larrosa, per tal de recollir les aportacions de diferents àmbits de la societat lleidatana per dur a terme actuacions per a millorar la gestió de l’aigua. Durant la trobada s’han destacat els esforços per estalviar aigua i millorar la xarxa de distribució a la ciutat i per la modernització del reg a l’Horta i al conjunt del Canal de Pinyana
L’Ajuntament de Lleida ha acollit avui la primera reunió del Comitè Estratègic de l’Aigua, convocat pel paer en cap, Fèlix Larrosa, per tal de recollir les aportacions de diferents àmbits de la societat lleidatana per dur a terme actuacions per a millorar la gestió de l’aigua.
La trobada ha comptat amb la participació de representants dels col·lectius de regants, associacions empresarials i col·legis oficials, mentre que per part municipal, també s’hi han sumat la primera tinent d’alcalde i regidora d’Agenda Urbana i Espai Agrari, Begoña Iglesias, i personal tècnic dels diferents departaments implicats.
Larrosa ha emmarcat aquest comitè estratègic com una eina d’assessorament a l’alcalde i ha destacat que l’estalvi d’aigua a la ciutat està tenint una evolució molt positiva, especialment tenint en compte l’important creixement de la població en les dues últimes dècades, i que s’ha aconseguit també un nivell d’eficiència molt alt en la xarxa, del 85%.
Durant la trobada, s’ha posat de manifest la necessitat d’avançar en la modernització i optimització dels regs, ja que l’ús agrícola suposa un 93% del consum d’aigua a Lleida. Larrosa ha destacat la important aposta i l’esforç que s’està fent a la Junta de Sequiatge i al conjunt del Canal de Pinyana per la millora de les infraestructures i l’estalvi d’aigua.
Així, la Mancomunitat aprovarà pròximament una inversió d’uns 30 milions d’euros per a la modernització del reg del sector 3 (que inclou la zona de La Portella, Benavent, Torreserona i Corbins i unes 70 hectàrees a Lleida) i ja prepara la del sector 5, que inclou 2.200 hectàrees a Lleida. Mentrestant, la Junta de Sequiatge ja ha estrenat la millora de 1.300 hectàrees a l’Horta, que ha permès un estalvi del consum d’aigua del 30%.
La Paeria també està pendent de les resolucions dels fons Perte que impulsa el govern de l’Estat per a millorar la digitalització de la xarxa de distribució d’aigua a la ciutat i està acordant amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) la posada en marxa de la planta potabilitzadora a la presa de Santa Anna, que permetrà millorar la qualitat de l’aigua i evitar problemes de terbolesa.
“Que quedi clar per tothom, pels lleidatans i lleidatanes que vegin que el seu esforç està reconegut, però també per Barcelona i els nostres veïns i veïnes de les poblacions de la costa que estan en aquesta situació d’emergència, tota la nostra solidaritat i animar-los a treballar en clau d’estalvi i d’imposar sentit comú, cooperació i imaginació per avançar en un nou paradigma de l’aigua”, ha afirmat Larrosa.
Altres qüestions que s’han posat de manifest a la reunió del Comitè Estratègic de l’Aigua han estat la necessitat de profunditzar en les campanyes de conscienciació i explorar una ampliació dels usos de l’aigua reciclada procedent de les depuradores.
Pel que fa a la disponibilitat dels recursos hídrics, actualment a la conca de la Noguera Ribagorçana, que abasteix la Mancomunitat i els regs de Pinyana, es compta amb 384 hectòmetres cúbics de reserves d’aigua, entre els embassaments de Canelles, Escales i Santa Anna, en nivell de prealerta, tenint en compte les reserves de neu són molt escasses.
L’alcalde ha tancat la sessió convidant a tots els assistents a la pròxima sessió del Fòrum de l’Aigua, que tindrà lloc el mes vinent i on es tractaran totes aquestes qüestions.
Suport a la pagesia
L’alcalde Larrosa ha aprofitat avui també per a refermar el compromís de la ciutat de Lleida amb la pagesia, coincidint amb l’onada de protestes del sector per demanar una millora de les seves condicions. “La pagesia forma part del nostre model econòmic i de la nostra forma de vida”, ha dit i ha defensat la promoció dels productes de proximitat.