Lleida organitza la primera Jornada sobre renaturalització de ciutats

L’Ajuntament de Lleida ha dut a terme aquest dijous la primera jornada sobre “Renaturalització de ciutats intermèdies”, on ha explicat les principals actuacions del seu projecte URBAN-NAT de renaturalització d’espais a la zona urbana i periurbana. Un projecte que compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea-Next GenerationEU.

La jornada ha volgut posar en relleu la necessitat d’adaptar les ciutats al canvi global davant d’un escenari d’emergència climàtica, així com a aprofundir en els criteris que cal tenir en compte en la renaturalització de ciutats intermèdies d’ambients mediterranis com la capital del Segrià. El regidor de Cultura, Ciutat i Transició Ecològica, Jaume Rutllant, ha donat el tret de sortida a l’acte, que s’ha dut a terme a la sala Víctor Siurana de la Universitat de Lleida. Rutllant ha destacat la feina dels tècnics de la Paeria per desenvolupar el projecte URBAN-NAT i ha assenyalat que aquesta iniciativa “sorgida arrel de la crisi de la covid-19, suposa una oportunitat única per canviar el paradigma de les ciutats, ja que aquestes han crescut amb una tipologia d’usos que poc té a veure amb la que hem de tenir en les pròximes dècades”. Durant el segle XX, ha continuat Rutllant, “les ciutats han estat dissenyades per al tràfic de vehicles i una tipologia d’habitatges que han desembocat en unes ciutats poc saludables”. En aquest sentit, el regidor ha destacat la complexitat d’aquest procés, tant pel que fa a la modificació de la trama urbana com del canvi de mentalitat social, que ha d’anar acompanyat de “molta pedagogia, empatia i participació ciutadana”.

Per la seva part, la cap de secció d’ecologia i sostenibilitat, Esther Fanlo, ha dut a terme una explicació de cadascun dels projectes de l’URBAN-NAT. En clau periurbana, Fanlo ha exposat la creació de Parcs Territorials periurbans a les Basses, Gardeny i La Mitjana, que inclou la restauració de les àrees degradades, augmentant la cobertura arbòria per així implantar zones arbustives de refugi i alimentació de la fauna, dues grans basses naturals -en el cas de les Basses d’Alpicat- i l’increment de la connexió d’aquestes zones amb la ciutat; oferint també parcs d’estada per a diferents usos. Pel que fa a la Seu Vella, la cap de secció ha explicat el projecte de recuperació ambiental i com a refugi climàtic de l’entorn, adequant els itineraris perimetrals, creant boscos de biodiversitat, una bassa natural, refugis bioclimàtics i zones de descans amb mobiliari urbà. Dins de la trama urbana de Lleida, Fanlo ha mostrat el projecte de renaturalització dels carrers Riu Ebre i Doctor Flemming, eliminant l'asfalt de bona part del carrer per a recuperar sòl fèrtil permeable i generant una zona verda amb arbrat de gran port i vegetació xerofítica alimentada per la recollida d'aigües pluvials que alimentaran el freàtic. Esther Fanlo també ha detallat altres projectes per l’increment de la biodiversitat que passen per la transformació de 15.000 metres de diferents carrers de la ciutat en sendes urbanes arbrades, ombrejant carrers sense arbres, reforçant plantacions, eliminant discontinuïtats dures i es renaturalitzant escocells. A més, l’URBAN-NAT inclou altres accions com són la generació d’oasis urbans de microhàbitats per a la conservació de la biodiversitat i mesures integrals per afavorir les espècies autòctones i així millorar la biodiversitat urbana.

En la ponència “Ciutats i emergència climàtica: com la Renaturalització urbana contribueix a construir ciutats resilients”, els membres de Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU), Sara Hoelflich i Juan Carlos Uribe, han explicat la importància de les ciutats intermèdies en la transició ecològica, alertant que a la crisi del canvi climàtic s’hi ha de sumar la de la biodiversitat, tot i que han assenyalat que els governs comencen a incloure en la seva agenda accions per revertir-ho”. En aquest sentit, ambdós membres de la CGLU han destacat que s’ha de redefinir el dret a l’accés als recursos naturals, com l’aigua, ja que les grans ciutats absorbeixen la gran majoria creant molta desigualtat.

Posteriorment, Nuria Preciado, de la Fundación Biodiversidad, ha explicat la contribució dels entorns urbans a la conservació de la biodiversitat. En aquest sentit, Preciado ha manifestat que  el desenvolupament de zones verdes actual és “ornamental sense ser un servei real per al ciutadà” i que per a tenir ciutats biodiverses “cal reconèixer el concepte de biodiversitat i la seva importància, que va més enllà del seu valor intrínsec: és vital per a equilibrar l'ecosistema, ens protegeix de plagues, malalties i infeccions, contribuint a una millor salut mental i emocional; Reduint l'estrès i millorant la funció cognitiva i el rendiment acadèmic”. Tot això, ha seguit Preciado, “demostrat per molts estudis i investigacions”. Per això, Nuria Preciado advoca perquè les ciutats facin una diagnosi dels seus entorns i marquin una estratègia d’actuació, per exemple, controlant les espècies exòtiques, aprofitant espècies de fauna i flora que s'han adaptat i
ser conscients de les espècies pre-urbanes, aquelles que estaven abans que les ciutats i que ens indiquen el seu gran valor botànic.

L’última part de la jornada ha estat una taula d’experiències sobre renaturalització urbana que estan duent a terme altres ciutats. Així, representants de Granollers, Gijón, Vic i Cazorla han mostrat les diferents actuacions que realitzen per incrementar la biodiversitat als seus entorns urbans i periurbans.

En el cas de Granollers, el regidor de Medi Ambient, Albet Camps, ha explicat el projecte de Connecta Congost natura i l’anella verda de Granollers: una recuperació ambiental i social del riu congost i actuacions transversals per fer més biodiversa la ciutat. Al seu torn, la coordinadora del projecte Gijón Ecoresiliente, Marta Nosti, ha assenyalat que aposten decididament per aplicar les innovacions tecnològiques per la seva renaturalització, com per exemple amb els tecnosòls. Jordi Boadas, cap de servei de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vic, ha comparat el clima de la capital d’Osona amb Lleida, pel que fa a tenir flora i arbustiva que no requereixi molts recursos hídrics i gestió. A més, ha assenyalat que la part comunicativa d’aquests projectes és clau per fer arribar a la ciutadania la importància de la biodiversitat. Finalment, l’alcalde de Cazorla, Antonio José Rodríguez Viñas, ha exposat com els seus projectes de renaturalització poden ser un motor socioecònomic, creant rutes “econexes”, espais d’oci natural, amb una mobilitat urbana sostenible o amb el seu patrimoni històric.

Visualitzar la Jornada a YouTube de la Paeria