Lleida reconeix el lideratge cultural, educatiu i polític de Jaume Magre amb la celebració del centenari del seu naixement

L’Ajuntament de Lleida ha impulsat la celebració de l’Any Magre aquest 2024 pel centenari del naixement de Jaume Magre i Servet i pels vint-i-cinc anys del seu traspàs. Magre, que va ser regidor de Cultura de la Paeria, recuperada la democràcia, va exercir un lideratge cultural per facilitar l’accés de la ciutadania a la cultura, les arts escèniques i plàstiques, i la música, fet que va influir en la construcció d’un nou model cultural per a la ciutat. Alhora, va exercir un paper fonamental en l’àmbit educatiu i polític. D’aquí que aquesta commemoració aplegui una mirada polièdrica de la seva figura.

El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha presentat aquest dijous l’Any Magre i l’activitat que s’està treballant, sota el comissariat de Juan Cal Sánchez, per donar a conèixer Magre i per posar en valor les iniciatives que va dur a terme a la ciutat des de diferents vessants. L’acte s’ha fet a l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol, de la qual va ser impulsor en ple cor del Centre Històric, i amb l’assistència dels fills de Magre, Jaume i Anna, els quals han agraït la commemoració i la sensibilitat amb què s’està organitzant.

Larrosa ha remarcat “la petjada inesborrable i permanent que ha deixat a la ciutat” i la llavor que va sembrar per crear i formar públic cultural de Lleida, esssent aquesta una de les màximes il·lusions de Magre. En aquest sentit, l’alcalde ha afegit que “si pensem en totes les generacions que han passat per l’Aula de Teatre, el Conservatori i l’Escola de Belles Arts des de la seva creació, podem dir amb seguretat, que el seu objectiu es va complir”.

L’alcalde ha agraït la col·laboració de la família en aquesta commemoració per reflectir la visió polièdrica i de futur de la cultura que va tenir Magre. “La seva acció cultural i política va constituir un acte de servei a la ciutat que perdura i que dona tot el sentit al servei públic”, ha dit. Per això, ha conclòs que la institució de la Paeria ha de fer possible que es preservi “el llegat d’aquells personatges que ha donat la història i s’ha d’explicar a les noves generacions”, qui va ser i que va suposar Magre per a la ciutat i el món cultural.

Agafant l’esperit de les converses a la Seu Vella que va celebrar Magre i per recuperar la seva essència, es volen recuperar per esperonar i interpel·lar el món de la cultura perquè, com ha dit l’alcalde, “tornem a seure, pensar i planificar” la dimensió cultural a la ciutat i les noves formes d’entendre la cultura, amb consens polític de les entitats i col·lectis i de qui vulgui participar en el debat.

La regidora de Cultura i Promoció de la Ciutat, Pilar Bosch, ha assegurat que Jaume Magre “era i continua sent font d’inspiració per als qui treballem per una ciutat millor”, perquè la ciutadania visqui l’art i la cultura de prop i que serveixi d’equalitzador d’oportunitats. Bosch ha apuntat que és molt difícil arribar a les fites que Magre va aconseguir i més tenint en compte quan va arribar a la ciutat, de molts grisos, i que són fites molt màgiques, per la dimensió que va aconseguir i per la transversalitat i inclusió en l’àmbit, fent que el conjunt anés a una. 

El comissari del Centenari Jaume Magre ha volgut ressaltar tres qüestions, sobre les quals pivotarà el programa d’activitats: l’amplitud i la formació des de l’àmbit de la cultura; la fermesa en les conviccions i l’apertura i la capacitat de consens, des de la política, i aprendre en llibertat, des de l’educació. Cal ha especificat “ensenyar a pensar”, com deia Magre. Cal ha explicat que la imatge del centenari, obra de Natalia Superbia, exalumna de l'Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol, està inspirada en les rajoles que hi havia a la Petite Galerie, un detall que ja es va poder veure en l’exposició que es va fer al Morera sobre aquesta galeria i que es recuperarà a l’IEI. L'animació de la imatge ha anat a càrrec de de la dissenyadora Montse Farré.

El nou director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Andreu Vàzquez, ha definit Magre per la seva transversalitat en tots els àmbits i per la renovació, que va generar en l’educació, la cultura i en la manera de fer política. Ha subscrit les paraules de Magre per unir l’esforç i el treball, dient que les lluites compartides, si es fan entre tots, donen els millors resultats.

Jaume Magre Ferran, fill de l’homenatjat, ha afirmat que com a bon il·lustrat que era el seu pare, tenia un optimisme atroç sobre el futur i que això va fer que emprengués conquestes inimaginables i que posés d’acord gent molt diversa. A més, va dir, ho feia amb vocació d’expandir-se, ja que la defensa de la llengua i del país havia de transcendir les fronteres, havia de ser universal. En nom de la família, ha agraït el tracte i el sentit que s’està donant a la commemoració, i ha expressat que estan rebent tot plegat amb molta emoció. 

Principals activitats del centenari Jaume Magre

El comissari de la commemoració ha detallat les principals activitats que es faran aquest 2024 i que es poden consultar al web que s’ha posat en marxa: Centenari Jaume Magre - La Paeria - Ajuntament de Lleida
-El 6 de febrer es farà la presentació de la programació a entitats culturals de la ciutat i es farà una crida a la participació.
-Del 8 de febrer al 14 de març tindrà lloc un cicle de cinema francès (coordinat per Juan Ferrer)a l'Espai Screenbox.
-Del 4 al 18 d’abril s’han preparat tres taules rodones entorn de la figura de Jaume Magre, coordinades pel periodista Pau Echauz: Magre docent, Magre activista cultural i Magre polític.
-El 23 d’abril veurà la llum la biografia de Jaume Magre, publicació editada per Segre en col·laboració amb l’IEI dins de la col·lecció Llibres de la Clamor.
-Del 13 al 20 de juny hi haurà la performance “Magre íntim”, coordinada per Josep Ramon Jové, a l’Espai Orfeó. Serà un concert de Jazz d’Alfons Enjuanes Trio, amb Pau Lladó com a artista convidat i amb els testimonis de persones propers a Magre.
-A la tardor es podrà veure el documental “Jaume Magre, 100 anys”, produït per Mainera TV. Dirigit i realitzat per Carles Gené amb guió i documentació de Cristina Mongay.
-Experiència educativa i concert, a cura d’Alfons Pérez, amb l’inici de curs es distribuirà material didàctic a les escoles de Lleida perquè puguin debatre sobre alguns dels valors, com tolerància, comprensió, fermesa, que han caracteritzat el llegat de Magre. Al novembre, es programarà un concert a càrrec d’alumnes de les escoles municipals de Lleida adreçats a escolars i, també, n’hi haurà un per al públic en general.
-En el darrer tram del 2024, hi haurà l’exposició homenatge a Jaume Magre, a cura d’Anselm Ros, que s’instal·larà a la sala Zona Zero de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
-També hi haurà un itinerari Magre a l’exposició inaugural del nou Morera.
-Els Premis Josep Vallverdú 2024 es dedicaran a Jaume Magre, com a impulsor dels premis.
-2025: es preveu una trobada a la Seu Vella (a continuació).

Trobada a la Seu Vella

De cara a la primavera del 2025, es preveu una trobada a la Seu Vella perquè amb motiu del centenari es vol obrir un debat sobre el futur cultural de Lleida i assolir un consens ciutadà sobre quines han de ser les línies mestres de la cultura a Lleida en els pròxims anys. El procés, que ha de començar a finals de 2024, amb participació en comissions sectorials de totes les entitats culturals de Lleida, finalitzarà a la primavera del 2025 amb la celebració d’una nova Trobada a la Seu Vella on s’acordin els punts claus del desenvolupament cultural de Lleida, emulant la trobada que Magre va fer en el seu moment.

La figura de Jaume Magre

L’alcalde Larrosa ha fet un breu recorregut per la intensa trajectòria de Magre.

Jaume Magre va néixer a Cervera el 1924. Fill d’un diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament català, en acabar la Guerra Civil espanyola, la família es va exiliar a França, a Montpeller, on Jaume Magre va passar la seva adolescència i joventut i on es va formar. Retornat a Catalunya, va viure un temps a la ciutat on va néixer, Cervera, i finalment s’instal·là a Lleida on va exercir tot el seu mestratge i va començar a teixir tot el llegat que ens ha pervingut.

El mateix Jaume Magre descrivia la situació en què es trobava Lleida l’abril de 1979 d’aquesta manera: “Era una ciutat totalment caòtica, desorganitzada, no hi havia cap idea de ciutat i es van haver de definir unes prioritats”.

L’alcalde ha afirmat que una part importantíssima de les prioritats de Magre van ser la Cultura i l’educació cultural i artística de la ciutadania. D’acord amb aquestes premisses, va impulsar “la renovació del teixit cultural de Lleida” i amb una tasca adreçada a “posar unes bases sòlides per al desenvolupament de l’art i la cultura a Lleida”, com va assenyalar l’alcalde Antoni Siurana en el pròleg del llibre “Jaume Magre, en el record”, editat per l’Ajuntament de Lleida l’any 2002 i Àngels Santa.

Fou regidor de l’Ajuntament de Lleida entre els anys 1979 i 1995 - el primer regidor de Cultura de la democràcia- regidor de Publicacions i president del Centre de Normalització Lingüística. Es van crear l’Escola Municipal de Belles Arts (l’actual Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol), l’Aula Municipal de Teatre i es va emprendre una renovació profunda del Conservatori de Música. Gràcies a aquesta llavor, actualment, al voltant de 2.700 persones de totes les edats, de Lleida i del seu voltant, reben formació a les escoles artístiques de la Paeria.

L’aportació de Magre a la dimensió cultural de la ciutat, però, va anar molt més enllà, amb altres projectes culturals i educatius. Entre altres, destaquen l’Alliance Française, l’Escola Espiga i La Petite Galerie, o la creació del Premi d’Assaig Josep Vallverdú, un premi que ha perdurat en el temps com la gran convocatòria literària de les lletres lleidatanes.

Web Centenari Jaume Magre