Lleida recorda a les víctimes de l’Holocaust
La commemoració d’enguany, ha girat al voltant del lema ‘Gent corrent’ fent referència tant als executors nacionalsocialistes, com als milions de dones i homes que van ser assassinats L’acte de memòria, que ha acollit a unes 200 persones i més d’una desena d’entitats, s’ha celebrat davant del monument fita situat al carrer Jaume II
La ciutat de Lleida ha commemorat aquest migdia el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat. Per aquest motiu i com cada any, l’Ajuntament de Lleida ha organitzat un acte de memòria al qual han assistit les autoritats municipals i més d’una desena d’entitats entre les quals es troben l’Amical de Mauthausen, el Centre Excursionista de Lleida, l’Associació Down Lleida, l’Associació LGBTIQ+ Colors de Ponent, i membres de la comunitat gitana i de la comunitat jueva, així com familiars de persones deportades de Lleida, professors i alumnes del Memorial Democràtic i del projecte Buchenwald-Mauthausen, membres del col·legi El Carme de La Bordeta i representants d’entitats que treballen la Memòria Democràtica a la ciutat.
El paer en cap, Miquel Pueyo, ha assistit a l’acte commemoratiu recolzat per les tinents d’alcalde Sandra Castro i Jordina Freixanet, pel també tinent d’alcalde Paco Cerdà, per la regidora socialista Cristina Morón i pel regidor José María Córdoba.
La commemoració, que ha acollit uns 200 assistents, ha comptat amb la música de Lauzeta Folk interpretant la música de “Wiegala” d’Ilse Weber, el Cant dels Deportats, el tema de la pel·lícula “La llista de Schindler” o la cançó de Montserrat Roig amb el títol “Morir a Ravensbrück”.
El parlament de Joan Ramon Segura, representant del grup de recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida, ha obert l’acte aixecant la veu en un clam contra l’alça del feixisme en l’actualitat. Seguidament, Josep San Martín, delegat de l’Amical a l’Aragó i representant al Comitè Internacional de Mauthausen, va recordar amb noms propis com el de Hannah Arendt, els 9.126 espanyols deportats, més de la meitat dels quals van perdre la vida als camps de concentració.
L’encesa d’espelmes en memòria de les víctimes ha precedit cadascuna de les intervencions de Sílvia Schnessel, en representació de la comunitat jueva de Lleida; de Josep Roigé, del col·lectiu gitano; de les germanes Miñano, familiars d’un dels deportats lleidatans en representació dels perseguits polítics i presoners republicans; d’Eloi Ponce, de Colors de Ponent; de Joan Conejo de Down Lleida, dels alumnes del Col·legi El Carme, Gerard Alba i Roger Saborit; i, de Salvador Escudé, que ha parlat en nom de les minories religioses.
Posteriorment, s’ha procedit a l’ofrena floral i a fer un minut de silenci prèviament a la lectura dels noms de les víctimes, les persones deportades de Lleida, i en el seu record.
Per la seva part, l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo ha clausurat l’acte remarcant la importància de la memòria i ha fet especial esment al relat de les dones, en particular, que van viure els fets històrics que s’han recordat durant la commemoració d’avui. Així mateix, Pueyo ha posat de manifest el compromís de la Paeria en continuar realitzant actes divulgatius i accions que permetin fomentar els valors a través del coneixement de la història, per a tota la ciutadania i, sobretot, per les generacions més joves que perpetuaran la memòria.