Lleida recorda Jaume Magre en la presentació del llibre “La cultura de Lleida, avui. Actes i comunicacions de les trobades culturals de 1980 i 1985”
L’acte s’emmarca en la celebració de l’Any Magre
Fèlix Larrosa aposta per “repensar la ciutat” i “generar nous consensos” amb unes terceres trobades culturals, l’any 2025
L’acte s’emmarca en la celebració de l’Any Magre
Fèlix Larrosa aposta per “repensar la ciutat” i “generar nous consensos” amb unes terceres trobades culturals, l’any 2025
L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa ha presidit avui la presentació de “La cultura de Lleida, avui. Actes i comunicacions de les trobades culturals de 1980 i 1985”, un volum que recull material corresponent a les trobades culturals que, sota el títol “La Cultura de Lleida, avui” es van celebrar a Lleida entre els anys 1980 i 1985, organitzades per l’Ajuntament de Lleida. En l’acte, que s’ha fet a la sala Alfred Perenya, també hi ha participat el responsable de l’edició del llibre i comissari de l’Any Magre, Juan Cal; la directora de Pagès Editors, Eulàlia Pagès; i l’autor del pròleg, el catedràtic Manel Lladonosa, qui impulsar les jornades juntament amb Josep Varela. També ha assistit en la presentació la regidora de Cultura, Pilar Bosch. El llibre s’emmarca en l’Any Magre, dedicat a recordar el centenari del naixement d’aquesta figura clau per a la cultura lleidatana.
Larrosa ha destacat que un dels reptes més importants que planteja l’Any Magre és organitzar les terceres jornades culturals per “repensar la ciutat i el lideratge cultural, 40 anys després” per “avançar en una millor ciutat”. En aquest sentit, també s’ha referit a altres espais de trobada i reflexió impulsats per la Paeria, com el Consell Municipal de Cultura, en què participen un centenar de persones de diferents àmbits culturals.
Així, el paer en cap ha apuntat que cal “generar nous consensos amb qui lidera projectes culturals, amb la gent jove i en l’àmbit institucional i polític”. Una feina, ha dit, que “no serà fàcil”, en referència a alguns partits polítics presents a les institucions.
En la presentació, els ponents han recordat el llegat de Magre i el seu paper clau en la cultura de la ciutat de Lleida.
Actes i ponències conservades
El contingut del llibre, editat per Editorial Pagès dins la seva col·lecció Estudis, és la transcripció de les actes i les ponències dels participants a les jornades del 1980 i del 1985. Un material que ha estat aportat per l’historiador Jaume Barrull Pelegrí i la sociòloga Paquita Sanvicén, actual Comissionada per la Llengua, a qui l’alcalde ha agraït la conservació dels documents.
Entre les persones que van participar en les jornades de 1980 hi apareixen Marcel·lí Borrell (teatre i cinema), Víctor Siurana (Biblioteques i arxius), Carme Valls (Cant coral i dansa), Manel Lladonosa i Dolors Sistac (Universitat), Josep Varela (Centres d'Ensenyament), Antoni Novell (Mitjans de Comunicació) i Àngel Ros (Cultura i educació permanent).
Al 1985, els ponents van ser: Carles Gausachs (Teatre), Carme Valls (Música), Josep Miquel Garcia (Afrts plàstiques), Víctor Siurana (Museus, arxius i biblioteques), Xavier Massot (Festes i tradicions), Marisa Garcia Vinyals (Les arts de la imatge), Jacinto Pernia (Cultura als barris), Francesc Pané (El fet literari), Joan Vilagrasa (Ciutat-Universitat) i Xavier Maurel (Les institucions i la cultura).
Pel que fa a la fotografia de la portada del llibre, és un retrat de Magre fet per Miquel Asènsio en una sèrie de fotos per al llibre "Converses a Lleida", de Josep Varela.
Una figura polifacètica
Jaume Magre va ser regidor de Cultura de la Paeria una vegada recuperada la democràcia. Va exercir un lideratge cultural per facilitar l’accés de la ciutadania a la cultura, les arts escèniques i plàstiques, i la música, fet que va influir en la construcció d’un nou model cultural per a la ciutat. Així, va promoure la creació de l’Aula Municipal de Teatre i de l’Escola de Belles Arts, a més de contribuir a modernitzar i reformar el Conservatori.
Alhora, Magre va exercir un paper fonamental en l’àmbit educatiu i polític. D’aquí que la commemoració, impulsada per l’Ajuntament de Lleida, aplegui una mirada polièdrica de la seva figura.
Aquest 2024 també es commemoren els vint-i-cinc anys del traspàs de Magre.