Llum verda del ple de la Paeria al pavelló 5 de Fira de Lleida, al qual opten sis empreses

El ple ordinari del mes de novembre de l’Ajuntament de Lleida ha donat llum verda al conveni regulador per al finançament del pavelló 5 de Fira de Lleida. El projecte es troba en fase de licitació i s’hi han presentat 6 empreses, segons ha avançat durant la sessió la tinenta d’alcalde Carme Valls. Aquest punt de l’ordre del dia ha estat aprovat per 18 vots favorables (PSC-Units, PP i Junts-CM), 7 abstencions (ERC-AM i Vox) i 1 vot en contra (Comú de Lleida).

Valls ha recordat que el pavelló, que tindrà una aportació municipal d’1,7 milions d’euros, serà desmuntable i “es convertirà en l’últim al recinte firal actual i en el primer del nou complex”. Així, ha destacat que, amb l’aprovació del conveni, “comença el nou projecte firal de Lleida”, que ha descrit com “un projecte de ciutat ambiciosa”, amb una visió “moderna i amb perspectiva de futur”. Es preveu que estigui enllestit el segon semestre del 2025, per a les fires de Sant Miquel-Eurofruit i Municipàlia-Innocamping.

L’alcalde Fèlix Larrosa ha celebrat que la iniciativa tiri endavant i ha recordat que, quan el PSC va entrar al govern municipal, es va trobar que “el consorci no havia aprovat fer el projecte del pavelló 5” i que, a més, l’anterior govern de “la Generalitat va donar per caducat el conveni”.

El regidor Sergi Grimau, de Junts, ha dit que el projecte del pavelló 5 és una “solució pràctica i útil” i ha recordat que forma part del pacte de pressupostos entre el PSC i Junts.

El cap de l’oposició, Xavier Palau, ha afirmat que el PP hi ha donat suport perquè “és un projecte de ciutat” i ha assegurat que és “imprescindible per al futur de la Fira i de la ciutat”.

En canvi, la regidora Laura Bergés, del Comú de Lleida, ha dit que el seu grup “no comparteix el model desmuntable” i ha posat en dubte la viabilitat d’una nova fira, assegurant que el govern municipal “renuncia al finançament de la Generalitat”.

ERC-AM i Vox s’han abstingut en aquest punt. “No serem còmplices d’una mala gestió”, ha assegurat la regidora republicana, Jordina Freixanet, mentre que el regidor de Vox, Josep Roca, ha qualificat de “poc rigorós” el projecte.

Reforma del Mercat de Ronda-Fleming

Un altre dels punts destacats del ple ha estat l’aprovació del plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques de la concessió demanial del Mercat Municipal de Ronda-Fleming, mitjançant procediment obert, i l’inici de la licitació.

El grup del Comú de Lleida és l’únic que hi ha votat en contra, després que s’hagin tombat les seves esmenes, que demanaven, entre altres, promoure la participació d’empreses socials i reforçar criteris ambientals que ja contemplen els plecs. Bergés ha explicat que incorporar un supermercat com a locomotora no és el seu model, mentre que la resta de grups municipals han coincidit a afirmar que la proposta suposarà una revitalització per al mercat i per a la zona. A més, tots han valorat positivament l’acompanyament que la regidoria de Promoció de la Ciutat està fent als paradistes del mercat.

La regidora responsable de l’àrea, Pilar Bosch, ha fet un agraïment als regidors/es i tècnics/es municipals que han treballat en el projecte i ha assegurat que permetrà tenir un “nou mercat del segle XXI”, tal com recull el Pla d’Actuació Municipal (PAM), després d’escoltar operadors, paradistes i concessionaris. Així, ha recordat que entre les millores que es faran amb el “nou model de col·laboració publicoprivada” hi haurà un “edifici renovat, sostenible, modern i atractiu.” També ha destacat que inclourà productes de proximitat de l’Horta, així com serveis de degustació i noves tecnologies.

Conveni amb les EMD de Sucs i Raimat

El ple ha donat llum verda, per unanimitat, els convenis reguladors de les relacions economicoadministratives entre l’Ajuntament de Lleida i les Entitats Municipals Descentralitzades de Sucs i Raimat per al període 2024-2028. Tal com ha explicat la tinenta d’alcalde Carme Valls, entre les principals millores, a més de la revisió econòmica, hi ha el càlcul de les aportacions tenint en compte no només el nombre d’habitants, sinó també altres criteris com el nombre de camins i de quilòmetres. Valls ha assegurat que les EMD seran més autònomes a l’hora de prendre decisions sobre inversions i els ha agraït la feina feta i la predisposició d’arribar a acords.

Guilem Boneu, president de l’EMD de Sucs, ha destacat que això permetrà “tenir unes EMD fortes i millorades”, mentre que per a Ivan Fernández, president de l’EMD de Raimat, suposa una “mostra clara de la nostra capacitat d’autogovern dins la ciutat de Lleida”.

Pel que fa a expedients del ple ordinari, també s’ha aprovat, entre altres, el plec de clàusules administratives i tècniques del contracte del servei de manteniment, conservació i neteja de la jardineria urbana de la ciutat, que inclou un lot per al cementiri municipal, un altre per al Turó de la Seu Vella i un tercer per a Llívia. El contracte està reservat per a Centres Especials de Treball.

Declaració institucional i mocions

Durant el ple d’avui s’ha aprovat la Declaració Institucional impulsada per la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida (FAVLL) per demanar que s’estableixin distàncies de seguretat entre les línies elèctriques d’alta tensió i els habitatges. En aquest sentit, s’ha proposat que es faci un nou redactat de l’article 8 de l’Ordenança de l’Horta de Lleida i de l’article 129 del Pla General de Lleida amb principis de precaució i fent prevaldre la salut de les persones.

Així mateix, s’ha aprovat la moció presentada per Intermón Oxfam i Càritas Lleida, amb els únics vots en contra del grup municipal de Vox, per donar suport al comerç just com a eina de desenvolupament sostenible i de lluita contra el canvi climàtic. Alhora la moció recull la petició que Lleida se sumi a la campanya “Ciutat europea pel Comerç Just”, promoguda per la Fair Trade Advocacy Office (FTAO). Amb l’aprovació d’aquesta moció, l’Ajuntament de Lleida vol contribuir al compliment dels ODS a través del comerç just i fomentar i treballar per un món més just i sostenible.

D’altra banda, la moció presentada conjuntament pels grups municipals d’ERC-AM i el Comú de Lleida per modificar el servei de transport urbà de viatgers i el seu model de gestió s’ha aprovat parcialment, després que s’hagi votat per punts. Així, el primer acord que insta el govern municipal a portar a aprovació el desembre del 2024 o gener del 2025 la licitació per a l’estudi de la xarxa del servei de transport urbà de viatgers de Lleida, adaptat als requisits del Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible i el desplegament de la Zona de Baixes Emissions ha rebut 18 vots a favor (PSC, Junts, ERC i Comú) i 7 en contra (PP i VOX). El segon acord de la moció no ha prosperat amb 19 vots en contra (PSC, PP, Junts i VOX) i 6 a favor (ERC i Comú).

També la moció presentada pel grup d’ERC-AM per a la garantia del dret a l’habitatge a la ciutat s’ha aprovat de manera parcial. Han prosperat cinc dels vuit punts proposats que, entre altres, resolen: impulsar primer el Pacte Local per l’Habitatge assequible així com promoure i redactar el Pla Local de l’Habitatge a Lleida; donar continuïtat a la revisió dels preus del lloguer de l’EMAU (Empresa Municipal d’Agenda Urbana) especialment per a famílies amb infant en situació de risc; reservar sòl municipal per construir habitatges per al lloguer social; millorar el reglament de la Mesa d’Emergències per agilitar la gestió dels casos urgents i facilitar informació sobre entitats que treballen en el camp de la masoveria o habitatges cooperatius per tal d’assessorar nous projectes.

En el debat de la moció, Larrosa ha recordat que una de les prioritats del govern municipal és “avançar pel Pacte per l’Habitatge”, mentre que la tinenta d’alcalde i responsable de la regidoria d’Agenda Urbana i Espai Agrari, Begoña Iglesias, ha detallat les línies d’actuació que s’estan duent a terme per a la construcció d’habitatge assequible a Lleida.

Per últim, la moció per preservar i rehabilitar la Torre Patriot -presentada per ERC, Junts i el Comú de Lleida- s’ha consensuat i ha rebut el suport de tots grups en la votació. D’acord amb els seus punts, la Paeria posarà en marxa el procés per reconèixer aquesta construcció com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i en promourà la rehabilitació integral.

Roberto Pino, nou regidor de l’Ajuntament de Lleida

El ple municipal d’aquest divendres ha començat amb la presa de possessió de Roberto Pino com a nou regidor de la Paeria, dins el grup municipal del PSC. Pino ha dit que pren el càrrec “amb honor i il·lusió” i s’ha compromès a treballar per a tots els lleidatans i lleidatanes.

Nascut a Lleida, ha estat professor de secundària en un institut de Cornellà en els últims cinc anys fins a la seva incorporació com a regidor de l’Ajuntament de Lleida. A més de la docència, la seva carrera professional també s'ha desenvolupat en l'àmbit financer i assegurador.

La incorporació de Pino al govern municipal comporta una reorganització del cartipàs. Pino assumirà les àrees de Participació i Drets Civils, Igualtat i l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC) i serà el regidor dels barris de la Bordeta i Mangraners.

En aquest sentit, també hi ha canvis en la direcció d’altres àrees municipals com són:

• El tercer tinent d’alcalde, Carlos Enjuanes, continuarà al capdavant d’Acció i Innovació Social i, a més, a partir d’ara també de l’àrea de Persones Grans.
• La regidora Pilar Bosch, a més de Cultura i Promoció de la Ciutat, assumirà l’àrea de Consum. Pel que fa a barris, a més d’Escorxador-Templers-Instituts, Bosch també assumeix Universitat-Pius XII-Germanor.
• El regidor Xavi Blanco assumeix Tradicions que se suma a les regidories que ja liderava com són Joventut, Educació i Ocupació i Festes.
• El regidor Jackson Quiñónez incorpora l’àrea de Salut i seguirà amb Esports i Cooperació.
• La primera tinenta d’alcalde, Begoña Iglesias, incorpora a les seves àrees el barri de la Zona Alta.