El Model d’Inclusió de la Paeria incrementa a 519 les places per a persones sense llar i temporeres, ubicades en sis equipaments a diferents barris de la ciutat
La implementació del nou model es planteja a 5 anys, amb una inversió d’11,7 milions d’euros, i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya. El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha assegurat que, amb la voluntat que Lleida sigui una ciutat d’acollida i justa que fomenta l’autonomia de les persones, el nou model pretén donar resposta als diferents perfils de persones amb necessitats habitacionals, evitar la guetificació i generar noves oportunitat.
L’Ajuntament de Lleida ha presentat l’actualització del Model d’Inclusió, que contempla sis equipaments distribuïts arreu de la ciutat, que s’implementaran progressivament durant 5 anys i ampliaran l’atenció a 519 places, més anuals i menys estacionals. La voluntat és que aquests espais d’acollida acompanyin les persones en situació de sensellarisme a recuperar la seva autonomia i a reconstruir els seus projectes personals. El paer en cap, Fèlix Larrosa, i el tinent d’alcalde i regidor d’Acció i Innovació Social, Carlos Enjuanes, acompanyats de la tinenta d’alcalde Carme Valls, han explicat els nous espais dissenyats per a atendre diferents perfils de persones amb necessitats habitacionals que, d’acord amb el Model d’Inclusió per a la ciutat de Lleida de l’equip de govern, connecten amb la comunitat i on la diversitat de serveis genera noves oportunitats. La inversió conjunta que s’ha previst per als equipaments és d’11,7 milions d’euros i la Generalitat de Catalunya ja ha donat per fet el seu suport.
L’alcalde ha assegurat que s’ha creat un model que s’orienta a l’acompanyament de les persones i a generar oportunitats, fent un gir a l’actual, en què es fa un tractament més assistencial sense incidir en la personalització. Darrere de tot això, ha dit, hi ha el propòsit de caràcter social, perquè es redueixi la pobresa, que hi hagi menys persones vulnerables, que s’atengui millor i hi hagi més acompanyament. En la presentació dels diferents equipaments, l’alcalde ha subratllat que cal evitar la guetificació, la concentració i que s’estigmatitzin alguns barris. Per això, s’opta per espais més petits, dimensionats segons les necessitats de cada perfil. Tall de veu F.Larrosa
Larrosa ha recordat que fins ara no hi havia un model i que l’actual plantejament és el full de ruta que va proposar abans d’entrar a governar a la Paeria i que ja es va presentar al llarg de l’any passat a l’anterior govern de la Generalitat. D’aquí, ha dit, que es vagi informant dels passos que es donen i de l’evolució.
El tinent d’alcalde Enjuanes ha explicat que la nova estratègia té en compte criteris de gènere, edat, graus d’exigència o de prevenció per tal de generar espais d’autonomia. Els projectes que formen part del model s’han dimensionat en funció de les situacions d’emergència i de vulnerabilitat, que poden ser de curta, mitjana o llarga durada, i segons els perfils i els itineraris personals. Una de les premisses que s’ha prioritzat també és evitar la concentració. Pel que fa a les places, ha comentat que la ciutat disposarà de 519, de les quals 199 són places estacionals i 320 són places anuals (el 2022 n’hi havia 319 estacionals i 172 d’anuals). A més, s’hi ha de sumar la reserva de places específiques per a dones, que seran 21 (el 2022, 8). Tall de veu C.Enjuanes
El Model d’Inclusió està liderat per la Paeria, amb el compromís manifest de la Generalitat, així com d’altres administracions que en prendran part. Igualment, és un model que es concep amb la participació activa del Tercer Sector, ja que aporten coneixement, experiència i professionalitat en un àmbit que requereix una atenció i un acompanyament amb sensibilitats i necessitats molt diverses. En aquest sentit, s’ha iniciat el procés per a la convocatòria del Consorci per a la Gestió del Servei d’Acolliment a Persones sense llar de Lleida, que haurà d’avaluar la direcció del mateix consorci i el seu funcionament, i es convocarà la Taula de Vulnerabilitat amb un enfocament de sensellarisme, per respondre d’una manera més directa i efectiva a aquesta realitat.
Hub Cívic Balàfia
El Hub Cívic Balàfia, a l’antiga escola de Balàfia, consta de tres edificis: la Casa Lila “Afrania”, el d’Inclusió i el Comunitari i Veïnal. A més, disposa d’una zona exterior amb usos comunitaris i compartits (en total són 3.481 m2).
L’edifici 2 destinat a Inclusió al Hub Cívic Balàfia disposarà de 25-30 places per a persones amb possibilitats de plena autonomia, per a una estada mitjana i un itinerari definit. L’espai s’ha distribuït perquè hi hagi zona habitacional, de gestió i serveis i un espai polivalent.
El projecte bàsic de l’edifici d’Inclusió està redactat i s’està preparant la licitació del projecte executiu.
S’ha de dir que al Hub Cívic Balàfia es contempla la Casa Lila, amb 3 apartaments, i l’edifici d’acció comunitària, amb espais per a entitats del barri, per a activitats per a gent gran, infants i joves, i diàfans d’ús veïnal.
Hub Cívic Acadèmia (antic convent de les Josefines)
El projecte Hub Cívic Acadèmia - Josefines el formen tres edificis i una zona exterior (en total, 3.200 m2). Hi haurà zona comunitària i de serveis oberts, zona de serveis socials i formatius, espai residencial i, a l’espai exterior, usos comunitaris i compartits.
Com en el cas de Balàfia, també es planteja amb activitat que implica diverses àrees com l’ocupació, el veïnatge i els serveis socials. Es preveuen entre 25-30 places de pernoctació, amb la reserva de places per a dones en situació de sense llar i per a persones sense llar d’edat avançada.
Actualment, hi ha l’informe econòmic realitzat i un treball fet del pla d’usos de l’espai.
Dispositiu d’atenció a persones transeünts, arribades durant la campanya agrícola
El dispositiu d’atenció a persones transeünts arribades durant la campanya agrícola s’ubicarà en un espai hoteler. L’atenció es fa a persones que es troben en situació de trànsit que no estan treballant o no poden treballar. L’espai té capacitat per a 100 places i aquest servei es concentra a l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost.
L’estructura hotelera permet una millora substancial de les condicions que ofereix el pavelló 3 de Fira de Lleida, amb reducció de costos i consums econòmics i millores en la gestió de l’equipament. A més, es pot aplicar una millor atenció social, laboral i sanitària.
CAT – Centre d’Acollida de Persones Temporeres
El Centre d’Acollida de Persones Temporeres, amb l’activitat principal a l’estiu, es concreta en construccions modulars amb capacitat per a 48 places, a la partida de la Caparrella, al carrer de la Creu del Batlle. La construcció s’ha dissenyat en dues fases: en una primera s’habilitarien 24 places i, d’acord amb el funcionament, s’ampliaria amb 24 places més. El perfil al qual es destina és a persones temporeres durant la campanya agrícola, amb contracte laboral. La ubicació facilita l’accés a la xarxa d’autobusos urbans i carril bici, i se situa en entorns agrícoles.
El CAT es complementa amb l’ús de pisos reservats a persones temporeres amb finalitats socials, que són habitatges de l’EMAU (que es podran anar alliberant per a altres usos quan es vagin generant les noves places).
Equipament d’emergències climàtiques
Aquest equipament respon a l’atenció i l’acollida de persones sense llar durant els mesos de fred. El dispositiu, fins ara instal·lat al pavelló 3 de Fira de Lleida, s’adequarà a l’antiga Escola de Cervantes, al Centre Històric. És un espai transitori per a aquest servei atès que es preveu que Cervantes pugui ser utilitzat per Serveis Socials de primària, però sense projectes de pernoctació.
En aquest cas, les persones usuàries es troben en situació de sensesostre o en infrahabitatge (que pernocten al carrer, ateses per professionals de l’àrea d’inclusió social o especialment vulnerables derivades per la Fundació Jericó). Té cabuda per a 70 persones i el canvi d’ubicació possibilita la separació entre sexes i per franges d’edat, es generaran espais relacionals que millorin la privadesa i el tracte, a més que es reforçarà la seguretat. Alhora, s’aconseguirà un estalvi amb la reducció de consums energètics.
Arranjament d’habitatge per a ús social
A més dels equipaments que s’hi destinaran, el Model d’Inclusió per a la ciutat de Lleida inclou la rehabilitació de pisos per a diferents usos socials, per a persones sense llar, allotjament d’urgència, persones vulnerables o persones amb discapacitat.
Són projectes en marxa que van evolucionant, com el Housing First i Housing Led, el Supportive Housing, l’habitatge d’urgència, l’habitatge per a joves en risc de sensellarisme Sostre 360º o habitatge per a ús residencial d'entitats socials.