Pere Bosch i Carles Sanuy, guanyadors dels Premis Literaris Lleida 2024

Aquest migdia s’ha donat a conèixer el veredicte del 41è Premi d’assaig Josep Vallverdú i el 29è Premi de poesia Màrius Torres, que han estat per a les obres El soldat lleial. Enric Pérez Farràs, de cap de les esquadres de Francesc Macià a assessor militar de Buenaventura Durruti, del periodista i historiador banyolí Pere Bosch Cuenca, i Les despulles, del poeta i periodista balaguerí Carles M. Sanuy, respectivament. L’acte, que ha tingut lloc al Saló de Sessions del Palau de la Paeria, ha estat presidit per la regidora de Cultura, Pilar Bosch, i el director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), Andreu Vàzquez. Han estat acompanyats pels premiats i pels secretaris dels  jurats dels Premis Literaris 2024.

Pilar Bosch ha recordat que “els dos premis porten el nom de dos noms reconeguts autors de la literatura catalana” i ha posat en relleu que impulsen la creació d’obres literàries en llengua catalana.

Per la seva banda, Andreu Vàzquez també ha destacat “la importància dels premis” i de la col·laboració de les dues institucions i ha valorat “la trajectòria” i el “prestigi que van adquirint, també pel nivell de les obres que guanyen”.

Els guardonats han agraït els premis, que estan dotats amb 9.000 € cadascun i han explicat el contingut de les obres.

Pere Bosch, que actualment és director adjunt al diari El Punt Avui, s’ha presentat al premi amb el pseudònim Mario Cavaradossi. Sobre l’assaig, ha dit que dona a conèixer la història d’Enric Pérez Farràs, un soldat de Lleida que va ser un “personatge molt rellevant” al voltant dels anys 30 i la República. El treball explica, per exemple, que “la columna Durruti que marxa al front s’anomenava en un primer moment Pérez Farràs Durruti” i que va ser “la primera persona jutjada pels fets de l’octubre de 1934 i condemnat a mort”. De fet, el llibre reconstrueix el debat del Govern sobre si li perdonava la vida. De l’obra guardonada, segons Ramon Sistac, secretari del 41è Premi d’assaig Josep Vallverdú, s’ha valorat que és “una narració amb tensió dramàtica” i “un treball historiogràfic coherent i cabdal”.

D’altra banda, el guanyador del Màrius Torres, Carles Sanuy, ha explicat que l’obra és “un únic poema estructurat en unitats estròfiques” que, “en clau irònica” constata el pas del temps i la “pròpia decadència”, fent referència a “les dificultats domèstiques que tots tenim, i que s’accentuen amb el temps, per congeniar la vida”. És un poemari “unitari”, que inclou diversos registres expressius i que tracta temes transcendentals com la solitud, els valors, la mort i la immediatesa”, en paraules de Josep Borrell, secretari del 29è Premi de poesia Màrius Torres.

La Paeria i la Diputació de Lleida, a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, convoquen els Premis Literaris Lleida, que tenen per objectiu impulsar la creació dels autors/es i ser una plataforma útil per donar a conèixer la seva obra. L’editorial Pagès Editors publicarà les dues obres guardonades.

En aquesta edició, s’han presentat 18 originals al 41è Premi d’assaig Josep Vallverdú. El jurat d’aquest premi ha estat format per Ramon Sistac, Ignasi Aldomà, Anna Ballbona, Gabriella Gavagnin i Joan Roig.

Pel que fa al 29è Premi de poesia Màrius Torres, s’hi han presentat 48 originals, que han estat valorats pels membres del jurat, format per Josep Borrell, Teresa Colom, Àngels Gregori, Jordi Julià i Jordi Virallonga.

Pere Bosch Cuenca (Banyoles 1966)

Des del 1990 treballa al diari El Punt Avui, a la revista Presència i al setmanari La República, i actualment és director adjunt al mateix diari.

Pel que fa a la seva obra literària, ha publicat alguns articles de divulgació històrica i ha col·laborat en algunes obres col·lectives. A títol individual, ha publicat diversos llibres, la majoria de caràcter històric. El 2012 va ser guardonat amb el 23è Premi Josep Lladonosa d’Història Local dels Països Catalans per un estudi titulat La guerra de l’arròs. Conflictivitat agrària i lluita política al Baix Empordà (1899-1909), publicat el 2013. També ha publicat El primer procés contra Catalunya (2019), Espais amb història (2019), La República Catalana. 14 d’abril del 1931 (2022) i Amnisties i indults (2024), entre altres.

Actualment, està treballant en un llibre sobre Sindicats i cooperatives agràries al nord est de Catalunya.

Carles M. Sanuy (Balaguer, 1959)

Té publicada una dotzena de llibres, plaquettes i carpetes d’artista, i ha col·laborat amb artistes com Benet Rossell, Josep Guinovart o Francesca Llopis i músics com Carlos Santos o Toti Soler.

Entre els seus darrers títols publicats hi ha: La condició lítia (2017), L’ordre de les coses (2018) i El llum del cartògraf (2022), distingits amb el Premi Bernat Vidal 2017, atorgat per l’Ajuntament de Satanyí, el Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 2017, i el Premi Mallorca de Creació Literària 2021, respectivament.

Com a periodista, ha treballat en diversos mitjans i gabinets de comunicació institucional. Als anys 90 va dirigir el Cercle d’Economia de Lleida i, posteriorment, la Fundació Privada Espai Guinovart.

Actualment, treballa en la recopilació i revisió de la seva obra literària i n’acaba de publicar un primer volum recopilatori titulat ‘De cos present (poesia reunida 1985-2018).

L’Acte de lliurament, a les 19 h a la Seu Vella

L’entrega dels premis tindrà lloc en un acte gratuït i obert al públic, aquesta tarda a la Seu Vella. Inclourà la posada en escena de l’espectacle Jaume Magre, l’elegància d’una ètica, dedicat a l’exregidor de Cultura i impulsor cultural, amb motiu del Centenari del seu naixement. La proposa, creada per Rosa Mesalles, combinarà música, arts escèniques, audiovisuals i llums, amb una cinquantena de persones a l’escenari.

Als assistents se’ls obsequiarà amb dues publicacions relacionades amb l’Any Magre. D’una banda, el llibre La cultura de Lleida, avui. Actes i ponències de les trobades culturals organitzades per la Paeria els anys 1980 i 1985, propiciades per Jaume Magre. De l’altra, la publicació Jaume Magre, memòria col·lectiva, amb més de 130 testimonis de persones de diversos àmbits que van tenir vincle amb Jaume Magre.