Pas endavant de l'Ajuntament de Lleida per impulsar la participació de les persones grans

La Paeria dona un pas endavant per impulsar la participació de les persones grans en els afers de la ciutat. El ple municipal ha aprovat avui inicialment el reglament del Consell Municipal de les Persones Grans, l'ens que garantirà que aquest col·lectiu sigui escoltat i pugui participar de forma activa fent propostes per la millora de la ciutat i pel seu benestar.

La regidora de l’àmbit, Anna Miranda, ha afirmat que “la missió d'aquest consell és esdevenir un espai de participació de les persones grans en la vida social, cultural i recreativa del nostre municipi, potenciant la capacitat d'acció i innovació d'aquest sector” i ha apuntat que serà “una eina fonamental de col·laboració activa des de les diferents entitats i institucions amb l'objectiu d'orientar i assessorar l'agenda pública municipal”.

“Volem escoltar les propostes de la nostra gent gran, de les nostres persones grans, per donar des del govern solució a les seves problemàtiques”, ha afegit.

El document ha estat aprovat amb ampli suport, amb 19 vots a favor, un en contra i set abstencions, després d’incorporar-se diverses esmenes dels grups. 

Durant el debat, el regidor d’ERC Xavier Estrada ha criticat que “hi ha col·lectius que no se senten representats” i ha demanat garantir “una participació més àmplia i efectiva”. La portaveu adjunta de Junts, Neus Caufapé, per la seva banda, ha valorat positivament que el Consell “es defineixi com a ens de participació activa i propositiva" i de defensa dels drets de les persones grans de la ciutat. En nom del Comú, la seva portaveu, Laura Bergés, ha demanat que els òrgans de participació tinguin més capacitat d’acció i autonomia, per avançar “cap a mecanismes de cogovernança”.

 Avui també s'ha donat un altre pas important en matèria de participació ciutadana, amb l'aprovació inicial del reglament que regularà un altre ens, com és el Consell Municipal de Cultura, orientat també a impulsar la participació activa de la ciutadania i les entitats en la promoció de les diferents manifestacions culturals a la ciutat

La regidora de l’àmbit, Pilar Bosch, ha plantejat que el Consell ha de ser “una eina participativa i propositiva perquè és veritat que des de la regidoria de Cultura s'han d'entomar certs reptes i han de venir proposats sempre directament des del sector”.

“Volem incentivar la fortalesa de la indústria cultural i per això creem aquest espai de sinergia, primer amb l'administració, però també i sobretot entre els diferents agents de la indústria cultural perquè a ells també els hi serveix per tenir aquest punt de trobada”, ha afegit. El text s’ha aprovat, després d’incorporar també algunes esmenes dels grups, per 18 vots a favor, un en contra i 7 abstencions.

Oficialització de l’escut de la ciutat

La sessió d’avui del ple també ha donat llum verda a l’inici de l’expedient per oficialitzar l’escut de la ciutat de Lleida, ja que no constava en el Registre d’Ens Locals de Catalunya.

L’alcalde Larrosa ha destacat que “hem de fer les coses bé, i això vol dir que hem de tenir oficialitzat els nostres símbols com a ciutat, com a capital que som, i s'ha de fer d'acord amb les normes” i amb respecte per la realitat històrica. A més, ha aclarit que la Paeria manté la seva simbologia i el canvi d’escut de la ciutat, que modifica la seva corona, no genera més despesa que la reposició d’elements com les banderes de la ciutat.

El procés s’ha dut a terme a partir d’un informe  de la Cap de l’Arxiu Municipal i tenint en compte els antecedents històrics i les recomanacions de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Direcció General d’Administració Local sobre normes heràldiques.

L’informe conclou que el de Lleida ha de ser un escut caironat: d’or, quatre pals de gules; ressaltant sobre el tot, un ram de lliri de sinople movent de la punta i amb tres flors de lis nodrides d'argent a cada extrem. Per timbre, una corona mural de ciutat.

La proposta ha rebut 24 vots a favor i 2 abstencions. Ara s’obrirà un període de trenta dies per a recollir reclamacions i suggeriments.

Altres expedients tractats al ple

Durant la sessió d’avui també s’ha tramitat l’aprovació inicial del Pla Director del Clavegueram de Lleida, que analitza l’estat de la xarxa i preveu les inversions necessàries per al seu bon funcionament i evitar inundacions, amb 25 vots a favor i una abstenció; i l’aprovació de l’estructura de costos del contracte mixt de serveis, obres i subministrament pel manteniment, millora, gestió sostenible i reforma de l’enllumenat, per 25 vots a favor i una abstenció.

D’altra banda, s’ha aprovat inicialment per unanimitat la dissolució de l’organisme autònom local Turisme de Lleida. La seva fins ara presidenta, la regidora Pilar Bosch, ha deixat clar “que Turisme de Lleida no desapareix”, sinó que es dissol com a organisme autònom per passar a integrar-se en l’estructura municipal.

“El nostre equip ja ha començat a dissenyar i a implementar part dels projectes que faran que la nostra ciutat brilli i que Turisme de Lleida torni a ser referent en polítiques de promoció de la ciutat, perquè puguem buscar complicitats entre el sector, col·laboracions publicoprivades que ens permetin difondre les virtuts de la nostra terra, dels productes que s'hi produeixen i els serveis que s'hi donen, i en definitiva tornar a enamorar els que venen de fora, però també i sobretot els que vivim en aquesta ciutat”, ha dit.

Presentació de l’informe anual de la Sindicatura de Greuges 

En el decurs del Ple Municipal celebrat avui s’ha presentat l’informe anual de la Sindicatura Municipal de Greuges de Lleida de l’any 2023, a càrrec de la síndica Dora Padial.

Els lleidatans i lleidatanes hi han presentat un total de 288 queixes durant l’any passat. La major part estan relacionades amb habitatge i lloguer social, serveis socials, conflictes veïnals, estrangeria, atenció a persones amb discapacitat, educació i segregació, ajuda a les mares amb nens en dificultats, acompanyament de persones grans, sorolls i seguretat ciutadana.

També hi ha queixes relatives a subministraments, ocupacions, medi ambient, sostenibilitat, mobilitat i salut mental. Igualment, destaquen les queixes relacionades amb la manca o retard en la resposta i el silenci administratiu de les diverses administracions i les queixes sobre les cites prèvies a l’administració.

La síndica municipal, Dora Padial, ha destacat que la sindicatura és un espai transformador i obert a tota la ciutadania i ha posat sobre la taula que “un dels drets més reclamats és el dret a una convivència pacífica”. “L’educació és la millor eina per a una ciutat més respectuosa. Cuidar la nostra ciutat és responsabilitat de tots i totes”, ha conclòs la síndica municipal.

La totalitat dels diferents grups municipals han agraït i reconegut la tasca realitzada per la síndica i pel seu equip. L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha fet referència a la història i l’evolució de la figura del síndic de greuges al llarg dels anys i ha recordat que “Lleida va ser la primera ciutat espanyola en implantar la figura del síndic de greuges, l’any 1990”. 

La regidora de Bon Govern, Carme Valls, ha posat en relleu que “com a administració local hem de marcar-nos el repte del bon govern i d’apropar l’administració a tota la ciutadania” i ha destacat que “treballem per una governança basada en l’empatia”.

El regidor del PP, Xavi Palau, ha demanat més recursos per la sindicatura municipal de greuges. Sandra Castro, regidora del grup municipal d’ERC, ha reconegut la sindicatura com un espai d’empatia i d’escolta activa de tots els lleidatans i lleidatanes i ha posat sobre la taula que “gran part de les queixes rebudes fan referència als mateixos temes any rere any, fet que posa de manifest l’existència de traves en el sistema i en les diferents administracions.

El regidor de Junts per Catalunya, David Melé, ha destacat el retard en la resposta per part de l’administració. Per la seva banda, la portaveu del grup municipal de VOX, Gloria Rico, ha remarcat que la sindicatura ha estat “un gran actiu en la promoció de la transparència i la rendició de comptes”. Finalment, la regidora del grup municipal del Comú, Laura Bergés, ha destacat la important tasca d’escolta activa que es realitza des de la sindicatura.

Mocions

En l’apartat de mocions, el ple ha aprovat una moció presentada pel sindicat CGT per la defensa de les escoles públiques municipals. La moció ha tirat endavant amb els vots favorables de tots els grups municipals, excepte VOX, que s'hi ha abstingut.

Pel que fa a les mocions presentades pels grups municipals, el ple ha donat llum verda per unanimitat una moció presentada per ERC per la recuperació del Molí de Cervià, situat a la partida de Grenyana.

En canvi, s’ha rebutjat la moció del PP sobre un model consensuat d’inclusió social i la de Vox, contra la corrupció. En referència a aquesta última, l’alcalde ha advertit abans de la votació que, segons un informe de secretaria, el text de la moció no supera els límits jurídics.

Renúncia de la regidora Anna Miranda

El ple municipal ha pres raó avui de la renúncia de la regidora Anna Miranda, que s’ha incorporat com a directora dels serveis territorials de Justícia i Qualitat Democràtica al govern de la Generalitat.

Miranda ha assegurat que “ha estat un honor, un privilegi i un orgull” servir a la ciutat i estar al capdavant de la regidoria de Persones Grans, Salut i Consum, i ha agraït la col·laboració de la resta de paers i del personal municipal.

L’alcalde ha assenyalat que en el pròxim ple assumirà la responsabilitat com a nou regidor del grup del PSC Roberto Pino.