Recepció institucional a la família Cortada amb motiu del centenari de JCA Cinemes

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, acompanyat de la regidora de Cultura i Promoció de la Ciutat, Pilar Bosch, ha rebut avui diversos membres de la família Cortada amb motiu del 100è aniversari de l’empresa JCA Cinemes. Durant l’acte, celebrat al Saló del Retaule, el paer en cap ha destacat el seu paper com a referent en el món de la cinematografia de les terres de Lleida.

Amb aquest petit homenatge, l’Ajuntament de Lleida “vol reconèixer la contribució de Jordi Cortada i del conjunt de la seva família a través de l’empresa JCA Cinemes a la cultura i a la difusió del cinema a casa nostra”, ha conclòs el paer en cap.

L’acte també ha comptat amb la presència de la tinenta d’alcalde Begoña Iglesias així com dels regidors David Melé, Anna M. Florista i Anna Costa.

Jordi Cortada, un prohom de la cultura a Lleida

Com a infant, ja duia a terme algunes tasques per a l’empresa familiar, el Teatre Victòria, que la seva mare, Carme Argilés i Vives, va posar en marxa fa cent anys, el 1923.

Durant la Guerra Civil, Jordi Cortada i la seva família van patir en primera persona els efectes d’aquesta contesa. Ell mateix va haver d’ajudar a treure cossos entre les runes que va deixar el bombardeig del Liceu Escolar. A banda, el Teatre va ser confiscat per la Generalitat i, posteriorment, el van recuperar tot i que no el van poder reobrir perquè els bombardejos franquistes el van destruir en bona part. Després d'anar a la guerra i fugir a França, Jordi Cortada va tornar a Lleida. És llavors quan la família reconstrueix el Victòria i es fa amb la gestió del teatre Principal, que es converteix en una icona de l'espectacle de la ciutat. L’empresa s’estén amb la gestió dels cinemes Rambla i les multi-sales JCA a Alpicat i a Valls, que són l’epicentre de l’activitat de l’empresa, amb un total de 25 sales. 

Jordi Cortada va ser distingit amb el premi Sant Jordi de Cinema i amb la medalla Macià. Va morir el 2008, als 87 anys, i uns anys després, l’Ajuntament de Lleida li va dedicar un carrer, al barri de Cappont.