Itinerari pedagògic de les llambordes Stolpersteine a l’alumnat de l’INS Manuel de Montsuar
El Departament de Drets Civils ha organitzat una edició especial dels Itineraris, amb la col·laboració de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, adreçada a l’alumnat perquè coneguin el significat de les llambordes i la seva relació els fets que van afectar lleidatans deportats.
El Departament de Drets Civils ha organitzat una edició especial dels Itineraris, amb la col·laboració de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, adreçada a l’alumnat perquè coneguin el significat de les llambordes i la seva relació els fets que van afectar lleidatans deportats.
L’Ajuntament de Lleida, a través de l’àrea de Memòria Democràtica, ha organitzat una edició especial d’Itinerari de Memòria dedicat a les llambordes Stolpersteine i adreçat a l’alumnat de l’institut Manuel de Montsuar. Aquest centre forma part del projecte Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu. Concretament, hi participaran 30 alumnes que són ambaixadors júniors del Parlament Europeu i 10 alumnes de l’Aula d’Acollida del mateix centre. Aquesta activitat s’emmarca dins dels actes de commemoració del Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust.
L’Itinerari recorrerà diversos carrers de Lleida on hi ha instal·lades llambordes Stolpersteine. Davant de cada peça, es farà una breu explicació del significat de la llamborda i la seva relació amb determinats fets de la deportació que van afectar a deportats lleidatans, com són “el comboi dels 927”, “el tren de la mort” o “el programa d’eutanàsia Aktion T-4”. La ruta serà guiada pel tècnic de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida.
En aquesta activitat, hi col·laboren l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i Europa Direct de l’Ajuntament de Lleida.
Conferència al voltant del genocidi gitano
Demà divendres també tindrà lloc la conferència “Samudaripen, l’Holocaust gitano”, a la sala Jaume Magre, a les 19 h. (c/ Bisbe Torres, 2). El dia 27 de gener es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Per tal motiu, Memòria Democràtica ha organitzat aquesta conferència al voltant del genocidi que van patir els gitanos. La història del poble gitano està plena de persecucions i intents d'extermini. La culminació de segles de persecució va ser durant la Segona Guerra Mundial quan el règim nazi i els seus aliats van començar una tasca d'extermini total de la població gitana i jueva. En la conferència s’explicaran els antecedents, les teories racials nazis, la situació de la població gitana europea durant la primera meitat del segle XX, les conseqüències de l'intent d'extermini i la lluita del poble gitano per ser reconeguts com a víctimes del genocidi que no es va completar fins a principis de segle XXI, fa només unes dècades.
La conferència anirà a càrrec de Jordi Perales Giménez (1977), llicenciat en Ciències Polítiques a la UAB, Postgrau en llengua i cultura xineses per la CNU Beijing. Ha treballat al Parlament de Catalunya com a tècnic especialista en Cultura i Memòria Històrica, i al Parlament Europeu com a assessor en matèria de minories nacionals i memòria històrica i també ha col·laborat en tertúlies de diversos mitjans de comunicació. Actualment, és tècnic de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC).
Commemoració diumenge del Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust
El diumenge es commemorarà el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat, que l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar per al 27 de gener. La data pretén recordar i dignificar totes les víctimes del genocidi en el que van ser assassinades aproximadament 6 milions de persones jueves, 220.000 gitanes, 250.000 persones amb discapacitat mental i física, i 9.000 homosexuals a mans del règim nazi i dels seus col·laboradors. Prop de 9.000 republicans i republicanes espanyols van ser deportats als camps de concentració i extermini nazis, morint un 60%. També foren perseguits un elevat nombre de persones de minories religioses, sobretot Testimonis de Jehovà.
La Ajuntament de Lleida commemora aquest dia el diumenge, a les 12 h. davant de l’escultura FITA, d’Àngel Eroles. L’activitat està emmarcada en el conveni de col·laboració per realitzar accions de recuperació de la Memòria Democràtica entre l’Ajuntament de Lleida, el Centre Excursionista de Lleida i l’Amical de Mauthausen, dins del projecte Stolpersteine.