El doctor Joan Viñas, pregoner de la Setmana Santa
L’acte inicial de la festivitat ha tingut lloc a la Seu Vella, que ha acollit les actuacions de l’Agrupació de Tambors i Bombos de la Confraria de la Mare de Déu de la Mercè i de l’Esbart Dansaire Sícoris – Ballet Ciutat de Lleida
L’acte inicial de la festivitat ha tingut lloc a la Seu Vella, que ha acollit les actuacions de l’Agrupació de Tambors i Bombos de la Confraria de la Mare de Déu de la Mercè i de l’Esbart Dansaire Sícoris – Ballet Ciutat de Lleida
El primer acte programat de les festes de Setmana Santa ha estat el pregó que ha tingut lloc a la Seu Vella aquest diumenge 26 de març. La celebració s’ha iniciat amb la interpretació musical com a obertura de l’Agrupació de Tambors i Bombos de la Confraria de la Mare de Déu de la Mercè de Lleida.
Després de la salutació del director del Secretariat, José Manuel Gómez; el pregoner del passat any, Jordi Curcó, ha passat el relleu al nou pregoner fent-ne una acurada presentació. Així, el pregoner d’enguany ha estat el doctor Joan Viñas, metge i catedràtic de la Universitat de Lleida.
En el seu discurs per començar les festes de la setmana Santa, Viñas ha parlat de la transcendència de la vida, tant de la pròpia com de la Humanitat, que deixa testimoni en edificis com el del temple de la Seu Vella, però també en la memòria i en les històries explicades, com és el cas de la vida de Jesús. En aquest sentit, el pregoner ha volgut remarcar valors com la coherència, la lluita contra la injustícia i la igualtat; tan presents en la figura de Jesús. Viñas també ha reivindicat el paper de la revolució contra el poder que divideix als humans perquè “posa barreres a través dels prejudicis contra aquells que tenen diferències amb nosaltres (ja sigui de color de la pell, de cultura, de creença o de preferències sexuals) però que, alhora, són els nostres iguals”. El doctor Joan Viñas ha finalitzat el seu pregó fent una reflexió sobre la mort que “ens permet transcendir i és una porta d’entrada a l’infinit, com Jesús ens va ensenyar”.
La festa, coordinada pel Secretariat de Congregacions, Confraries i Germandats de la Diòcesi de Lleida; ha continuat amb l’escenificació del ball de la “Moixiganga” a càrrec de l’Esbart Dansaire Sícores – Ballet Ciutat de Lleida. Aquesta dansa tradicional sembla que representava els treballs d’Hèrcules en els seus inicis, malgrat que en la seva evolució s’ha anat reinterpretant i, des del segle XVIII s’utilitza en les celebracions de Carnaval. En l’entremès que s’ha interpretat avui, s’han representat escenes del calvari de Jesús, presents en els passos de la Setmana Santa.
Seguidament, s’han lliurat els records al pregoner i les entitats participants en l’acte per part de les autoritats. També s’ha entregat un recordatori a l’autor del cartell d’enguany de la Setmana Santa, Marc Escribà Gelonch.
En el seu torn, l’alcalde Miquel Pueyo ha fet un breu discurs en el qual ha remarcat la fe com un valor pel progrés i el desenvolupament de les persones, com a individus i com a societat.
Al pregó també han assistit els tinents d’alcalde Toni Postius, Jordina Freixanet i Paco Cerdà; el cap de l’oposició, Fèlix Larrosa; la regidora socialista, Carme Valls; la portaveu adjunta del PP, Maria Antònia Maller; i el regidor, Josep Maria Córdoba. L’acte també ha comptat amb la presència del bisbe de Lleida, Salvador Giménez; i, el prior de la Congregació de la Sang de Lleida, Eduard Segarra.
La Setmana Santa 2023, que se celebrarà del 2 al 8 d’abril, està organitzada pel Secretariat de Congregacions, Confraries i Germandats de la Diòcesi de Lleida; la Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, la Congregació de Nostra Senyora dels Dolors, la Confraria de la Sagrada Família i Sant Cristòfol “La Somereta” de Pardinyes, la Confraria del Crist de l’Agonia, la Pía Unió de Portants del Sant Crist de Sant Llorenç, la Confraria de l’Oració a l’Hort “Els Pagesos”, la Confraria de Nostra Senyora de la Mercè, la Confraria del Natzarè de la Mariola, la Confraria de la Pietat de l’Associació de Veïns de Jaume I, la Confraria de l’Ereta, la Confraria de la Casa d’Aragó, la Confraria del Centro Galego, la Confraria del Centro Extremeño, la Confraria del Grup Cultural Garrigues i l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes.