Larrosa ha presentat el Pla d'ús del català en un acte amb representants de la societat civil.

La Paeria impulsa el Pla d’Ús del Català per avançar en la igualtat d’oportunitats amb la llengua com a eina d’integració

El paer en cap, Fèlix Larrosa, demana la implicació de tota la societat civil en el foment de l’ús de la llengua i reivindica el català nord-occidental com un “orgull” i “exemple de capitalitat”

La Comissionada per la Llengua, Paquita Sanvicén, lidera la coordinació entre regidories i amb entitats per identificar necessitats i traçar estratègies de treball conjuntes

Entre les accions hi ha la incorporació del català en el nou Pla Estratègic de Subvencions i el Pacte Social, una jornada de treball amb els ajuntaments de la Declaració de Mequinensa, una guia de bones pràctiques, una campanya als barris o la creació d’un grup motor de joves per promocionar l’ús de la llengua

El paer en cap, Fèlix Larrosa, demana la implicació de tota la societat civil en el foment de l’ús de la llengua i reivindica el català nord-occidental com un “orgull” i “exemple de capitalitat”

La Comissionada per la Llengua, Paquita Sanvicén, lidera la coordinació entre regidories i amb entitats per identificar necessitats i traçar estratègies de treball conjuntes

Entre les accions hi ha la incorporació del català en el nou Pla Estratègic de Subvencions i el Pacte Social, una jornada de treball amb els ajuntaments de la Declaració de Mequinensa, una guia de bones pràctiques, una campanya als barris o la creació d’un grup motor de joves per promocionar l’ús de la llengua

L’Ajuntament de Lleida ha presentat avui al MORERA. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida el Pla Estratègic Transversal i Territorial de la Ciutat de Lleida de Foment de l’Ús de la Llengua per a la Igualtat d’Oportunitats 2024-2028. El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha destacat el lideratge de la Paeria en l’impuls de l’ús del català, de la mà de la conselleria de Política Lingüística, i ha demanat a la societat civil que se sumi a aquest “repte enorme”, posant-se a disposició de tothom per treballar conjuntament. En la presentació del pla, que ha reunit autoritats, representants d’entitats de la ciutat i de diferents organitzacions i sectors professionals, han acompanyat l’alcalde la regidora de Cultura i Promoció de la Ciutat, Pilar Bosch, i la Comissionada per la Llengua de la Paeria, Paquita Sanvicén.

Larrosa ha afirmat que el pla neix de la necessitat de fomentar l’ús social del català en tots els àmbits, sectors professionals i activitats quotidianes, en un moment en què es detecta un retrocés en el seu ús. Així, ha explicat que el pla “busca que la ciutadania faci ús de la llengua pròpia” i que aquesta sigui “una eina per tenir més oportunitats i per avançar cap a una ciutat més igualitària”. “La llengua ha de ser un punt de trobada per a tothom, ha d’unir i ser una eina integradora, alimentant el sentiment de pertinença”, ha dit.

El paer en cap ha destacat que un altre dels objectius del pla és “contribuir al fet que el català sigui motiu d’orgull i un exemple de capitalitat”. En aquest sentit, ha posat en valor la variant nord-occidental que es parla a Lleida i ha anunciat que, amb l’objectiu de fomentar-la, proposarà una jornada de treball amb els ajuntaments signants de la Declaració de Mequinensa. Finalment, ha tancat l’acte reivindicant: “Som com som també perquè parlem com parlem”.

Impulsar la llengua catalana com a eina d’integració i incorporar el català com un criteri transversal a les línies de subvenció, així com fer una aposta per la formació pública i l’impuls de les campanyes de foment de l’ús del català, és un dels punts del pacte d’estabilitat pressupostària del govern municipal amb Junts per Catalunya Lleida.

Per la seva banda, Pilar Bosch ha afirmat que la política lingüística té un paper fonamental en el Pla d’Acció Municipal (PAM) i ha agraït la tasca de la Comissionada per la Llengua. Així, ha posat èmfasi en el valor del català com a element de cohesió social i de transmissió de coneixement, però també com a part indissociable de la nostra història. Finalment, ha explicat que el pla de treball és un document viu amb l’objectiu d’aconseguir la implicació i complicitat d’entitats i institucions, des del disseny de les accions fins a l’assoliment del seu impacte.

Durant la seva presentació, Paquita Sanvicén ha explicat la feina feta en els últims mesos per tal d’incorporar la mirada lingüística a totes les polítiques municipals, així com per aglutinar i coordinar la tasca en l’àmbit lingüístic que es fa arreu de la ciutat. D’una banda, la Taula Tècnica Interregidories (constituïda el 16 de juliol de 2024) es dedica a posar en comú la feina que ja s’està fent a la Paeria i es treballa per reforçar l’ús del català amb normalitat, de manera estructural. D’altra banda, la Taula per la Llengua (constituïda el 24 de juliol de 2024) reuneix les institucions i les entitats que organitzen cursos i accions de foment de la llengua catalana, entre ells, el Centre de Normalització Lingüística (CNL), per identificar les necessitats i traçar estratègies de treball. Totes dues taules ja han començat a dissenyar accions per implementar.

Accions del Pla d’ús del català

-Pla de sensibilització per al personal de la Paeria (plantilla i els treballadors d’empreses externes), per tal de fomentar l’ús del català en les situacions comunicatives diàries.

-Elaboració d’una guia de bones pràctiques, normes i recomanacions d’ús per al manteniment de la llengua catalana en les interrelacions socials i professionals.

-Elaboració d’una guia d’estil de la Paeria per unificar els criteris de redacció i edició de les campanyes comunicatives, amb un llenguatge no etiquetador i que redueixi l’ús dels anglicismes.

-Suport als professionals municipals per garantir la qualitat i la seguretat lingüística en les comunicacions de l’Ajuntament de Lleida.

-Revisió de la Guia de Contractació Pública Social de la Paeria per garantir el compliment del Reglament d’ús del català en les clàusules de contractació.

-Promoció de les característiques lingüístiques pròpies de Lleida a través dels canals informatius de Turisme.

-Desplegament del Pacte Social, que inclou un eix específic sobre el coneixement i posada en valor del patrimoni i capital lingüístic de Lleida i el foment de la llengua catalana.

-El Pla Estratègic de Subvencions de l’Ajuntament de Lleida 2025-2027 incorpora per primer cop i de manera explícita el foment de l’ús social del català amb objectius estratègics i transversals definits.

-En col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, desplegament de la campanya ‘Al barri en català’ en diferents zones, implicant el teixit econòmic i associatiu, així com les escoles i clubs esportius.

-Creació d’un espai web permanent amb informació actualitzada sobre cursos i activitats per a l’aprenentatge i ús del català.

-Formació d’un grup motor amb joves actius en la promoció del català, que seran referents estratègics de diferents orígens i nacionalitats.

-Plans pilots a Pardinyes i al Centre Històric per fomentar l’aprenentatge del català entre els pares i mares dels nens de les escoles bressol.

-Celebració d’una jornada de treball amb els ajuntaments que formen part de la Declaració de Mequinensa per fer valdre la varietat nord-occidental del català.

-Disseny d’accions i campanyes conjuntament amb entitats i organitzacions per a la promoció del català en esdeveniments culturals, esportius i d’oci.

-Elaboració d’un mòdul específic sobre el manteniment del català en les interaccions amb la població per a les persones que es contractin a l’Ajuntament de Lleida i d’empreses que hi tenen una col·laboració externa.

-Actualització del mapa lingüístic de Lleida.