Cristianisme Catòlic
El cristianisme catòlic romà es distingeix per la importància que dóna a l'anomenada "paraula de Déu", a la tradició de l'Església i a la celebració dels sagraments. L'estructura del món catòlic es divideix en bisbats, i aquests en parròquies, al capdamunt de les quals hi ha el rector, de vegades ajudat per un vicari o sacerdot adscrit. Com a cap de tots els bisbes hi ha el Papa, autoritat major que actualment posseeix J. A. Ratzinger (Benet XVI).
Ens hem de remuntar a l'any 1054 per trobar el moment de la separació entre catolicisme i ortodòxia com a conseqüència de les diferents motivacions més de tipus social i polític que no teològic. De fet, ambdues esglésies coincideixen en gran part de la seva doctrina. Un tret distintiu és la figura del Papa, que els ortodoxos no accepten.
A més dels sis sagraments catòlics, el catolicisme té algunes celebracions específiques
repartides al llarg de l'any, entre les quals destaquen l'Advent (preparació per al
Nadal), el Nadal (celebració del naixement de Jesús) —que també celebra la branca
protestant—, la Quaresma (preparació per a la Pasqua) i la Pasqua (celebració de la
resurrecció de Jesucrist).
EL CATOLICISME A LLEIDA. TRAJECTÒRIA I ENTITATS
Volem fer un breu incís en la trajectòria i situació actual del catolicisme a Lleida. La religió catòlica ha estat la que compta amb una trajectòria més llarga d'arrelament a la ciutat. I així ha estat majoritàriament —excepte durant els gairebé quatre segles d'islamització— des del segle III (invasió romana) fins als nostres dies, moment en què, per causes diferents, la vivència del catolicisme ha anat en disminució. Cal destacar com a fet transcendent les declaracions de l'Estat espanyol en la Constitució de 1931 de negació de cap religió com a oficial i la promoció de la laïcitat, i la declaració d'estat aconfessional en la Constitució de 1978.
Ara bé, les tradicions i les festivitats d'arrel cristiana segueixen vigents. Des de finals del segle XX, el si de l'Església Catòlica està afrontant problemàtiques profundes, com la falta de vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada (religiosos), que es tradueix en l'envelliment i la falta de sacerdots, i la disminució i l'envelliment de fidels.
L'assistència als espais de culte catòlics s'ha vist relegada a les celebracions de sagraments com el baptisme, el matrimoni i les exèquies (defunció), que continuen essent molt concorregudes per l'arrelament que tenen aquests rituals cristians en la nostra societat.
Aquesta tendència només s'ha vist revertida per l'arribada de població catòlica llatinoamericana, de l'Europa de l'Est i d'alguns països africans. Així, algunes parròquies lleidatanes han viscut un augment i una renovació de participants. Aquest fenomen ha fet que avui dia a Lleida es realitzin misses en català, castellà, romanès, anglès, francès i ucraïnès. El Bisbat compta també amb una delegació d'Ecumenisme i Diàleg Interreligiós, que cerca l'apropament amb les diverses esglésies cristianes que hi ha a Lleida (ecumenisme) i el diàleg amb altres tradicions. Els catòlics romanesos de ritus llatí compten amb l'assistència religiosa d'un sacerdot enviat pel bisbat d'Iasi (Romania). Fan la celebració eucarística en romanès a la parròquia de la Mare de Déu del Carme i a la de Sant Joan. També hi ha un sacerdot ucraïnès que celebra a la parròquia de Sant Pere Apòstol.
BISBAT, IREL I PARRÒQUIES
Entre els espais de culte del cristianisme catòlic a la nostra ciutat, destaquem les 24 parròquies, i a escala institucional, la seu del Bisbat de Lleida. També cal destacar l'IREL (Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida) com a centre de formació universitària i pastoral. Afegir que, a més de les parròquies, també hi ha altres espais de culte o pràctica religiosa. També hi ha diferents delegacions que s'ocupen de camps com l'educació, el lleure i el servei d'ajuda assistencial, on destaca l'entitat Càritas.
Per a les persones interessades a tenir més informació, es pot consultar la web del Bisbat de Lleida (http://www.bisbatlleida.org/).
A continuació, es mostra el llistat de parròquies de Lleida, tot subratllant aquelles que
cedeixen els seus espais a altres comunitats religioses o que compten entre els seus
fidels amb un elevat nombre de persones d'origen llatinoamericà o subsaharià i
residents a Lleida.
- Bisbat de Lleida
- IREL (Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida)
- Parròquia de la Mare de Déu de la Mercè
- Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat
- Parròquia de la Mare de Déu del Carme
- Parròquia de la Mare de Déu del Pilar
- Parròquia de la Sagrada Família
- Parròquia de la Verge dels Pobres
- Parròquia de Sant Agustí, bisbe
- Parròquia de Sant Andreu Apòstol
- Parròquia de Sant Antoni Maria Claret
- Parròquia de Sant Ignasi de Loiola
- Parròquia de Sant Isidre Llaurador
- Parròquia de Sant Jaume, Apòstol
- Parròquia de Sant Joan Baptista
- Parròquia de Sant Josep Obrer
- Parròquia de Sant Llorenç, màrtir
- Parròquia de Sant Martí, bisbe de Tours
- Parròquia de Sant Pau Apòstol
- Parròquia de Sant Pere Apòstol
- Parròquia de Santa Maria de Butsènit
- Parròquia de Santa Maria de Gardeny
- Parròquia de Santa Maria de Magdalena
- Parròquia de Santa Teresa de l'Infant Jesús
- Parròquia de Santa Teresa Jornet
- Parròquia del Santíssim Salvador
