Un fet clau per al naixement del cristianisme evangèlic va ser la llibertat personal per llegir, investigar i interpretar la Bíblia que es va iniciar al segle XVI amb la reforma de Luter, i també amb la traducció de la Bíblia. Entres altres, aquests fets van propiciar que aquesta pogués ser llegida pel màxim nombre de persones possible, més enllà dels grups i autoritats eclesiàstiques del catolicisme. Aquest fenomen va produir el desenvolupament de noves tendències dins el cristianisme, com el protestantisme, que va donar lloc a una gran diversitat de branques, tot i que en el trencament amb l'Església Catòlica hi van intervenir molts altres factors.
Els grups cristians evangèlics es caracteritzen per la preferència que tenen cap a les escriptures bíbliques. El cristianisme evangèlic atorga un paper preponderant al grup de fidels i, per tant, tendeix a crear una estructura col·lectiva diversa amb un alt nombre d'esglésies independents entre si que tenen una gran capacitat de captar les sensibilitats en el temps i l'espai. Dins la branca protestant, destaquen la luterana, la calvinista, la congregacionista, l'anglicana i la metodista. Totes formen part del protestantisme històric. I ja al segle XIX destaquen nous corrents, com el baptista, el pentecostal i el carismàtic. El pentecostalisme, nascut als Estats Units al segle XX, ha viscut una forta expansió cap a la resta del món, especialment a l'Amèrica Llatina.
A Espanya, des del segle XVI fins a l'actualitat, el cristianisme protestant o evangèlic ha viscut etapes difícils per a la seva implantació, per raons polítiques o religioses. No va ser fins a la Constitució de 1869, en què es va proclamar la llibertat de culte, que es van començar a obrir les primeres esglésies evangèliques. Tot i això, durant la dictadura franquista es va coartar el desenvolupament del protestantisme i no va ser fins a l'any 1967, amb la Llei de Llibertat Religiosa (Llei 44/1967) de l'Estat, que van poder sorgir de nou a l'àmbit públic. Els espais de culte protestant o evangèlic són austers, senzills i sense imatges. En les seves celebracions només predominen dos sagraments: el baptisme i l'Eucaristia. El baptisme el realitzen en l'edat adulta. També creuen que l'únic jutge del comportament humà és Déu, no s'accepten mediacions i creuen que la persona ha de ser conscient de la seva responsabilitat.
El creixement de l'evangelisme a Espanya i a Catalunya és recent i cal relacionar-lo tant amb la situació política, que amb la democràcia va facilitar la llibertat religiosa, com amb el fenomen migratori recent. L'arribada de població de països on el protestantisme estava més estès ha facilitat també l'augment d'aquesta pràctica cristiana a Catalunya, en general, i a Lleida, en particular.
Des del 1992, el cristianisme evangèlic té una posició legal privilegiada a Espanya, arran dels convenis signats entre la Federación de Entidades Religiosas Evangélicas de España (FEREDE) i el govern de l'Estat.
A la ciutat de Lleida cal destacar la presència de dues esglésies evangèliques amb més de 50 anys d'història. Parlem de l'Església Evangèlica Baptista, que va obrir l'any 1949, i l'Església Adventista del Setè Dia, que es va iniciar el 1960.
Convé incidir també en les Esglésies Evangèliques de Filadèlfia, que des de la dècada del 1980 han crescut molt i agrupen principalment població gitana lleidatana. Avui dia, a Lleida trobem cinc espais de culte d'aquest corrent evangèlic, tres d'aquests al barri de la Mariola.
Pel que fa a la pràctica del cristianisme evangèlic a la nostra ciutat, destaquen els 22 espais de culte oberts al públic actualment. Les entitats cristianes evangèliques estan representades en l'Assemblea Municipal de Religions a través de dos membres amb veu i vot. Des de la Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat, l'any 2008 es va iniciar una Jornada Anual de Portes Obertes als centres de culte de la ciutat, on hi han participat activament les esglésies evangèliques següents: l'Església Evangèlica Baptista, l'Església Bíblia Oberta i l'Església Evangèlica Romanesa Alfa i Omega. Aquestes experiències han contribuït notablement a l'apropament entre les diferents tradicions religioses i espirituals, i també a l'obertura i proximitat d'aquestes a la població lleidatana. Obrir els espais de culte ha donat peu que el gran públic conegui les seves pràctiques, els seus espais i les persones que hi participen.
A la ciutat de Lleida hi trobem 22 esglésies evangèliques amb espai de culte propi obert al públic, o bé en tràmit de tenir-lo en el moment actual. Són les següents: