L'Islam a Lleida. Trajectòria i entitats
La primera expansió de l’Islam fora de la península Aràbiga es remet als segles VII i VIII. De caràcter tant polític com religiós, tenia la intenció d’ocupar i expandir-se per territoris mediterranis. En l’època del califat Omeia es va conquerir la península Ibèrica, entre molts altres territoris. L’Islam es va expandir molt ràpidament, i en cal destacar les seves capacitats, tant la d’incorporar elements culturals de les diverses societats on s’implantava, com la convivència amb altres religions dels territoris que ocupava. Hi ha, doncs, des dels seus inicis, una gran varietat de cultures i grups ètnics que configuren la Umma, comunitat musulmana.
Des de principis del segle VIII fins a mitjan segle XII, la ciutat de Lleida va ser territori musulmà, és a dir, islàmica. L’avui dia conegut com turó de la Seu va ser l’espai central de la ciutat àrab, amb la fortalesa andalusina de la Suda i la mesquita com a espais centrals. Sobre l’antiga mesquita es va construir la catedral catòlica, actualment coneguda amb el nom de Seu Vella. Amb aquest breu incís volem destacar que la religió musulmana a Lleida ha estat un fenomen social i cultural que ha marcat la història de la ciutat.
A les darreries del segle XX, sobretot a finals de la dècada dels 80, la ciutat de Lleida inicia un procés de recepció de població africana, entre la qual es destaca la d’origen magrebí, migracions motivades per qüestions polítiques i econòmiques. Molta població procedent del nord d’Àfrica i Àfrica Occidental tenen en comú la religió musulmana (CCI:2004). Segons les dades del padró municipal de l’1 de gener de 2011, estaven empadronades a Lleida un total de 8.989 persones nascudes en països de població majoritàriament musulmana (Marroc, Algèria,Tunísia, Senegal, Gàmbia, Mali i Mauritània). Tot i això, cal destacar un significatiu nombre de persones lleidatanes de naixement i practicants de l’Islam.
És més correcte parlar d’oratoris que de mesquites, atès que aquestes últimes impliquen unes característiques més àmplies. Les mesquites tenen funcions socials, com a espai de trobada i relació, a més d’educació. Els oratoris es dediquen més a l’oració. Tot i això, popularment solem referir-nos als oratoris com a mesquites.
A continuació, presentem les diferents entitats musulmanes de Lleida. A més dels espais d’oració i pràctica religiosa, també cal fer menció de la presència de quatre tariques. La major part de les entitats no disposen de cap local o espai de culte, i aquí només descrivim aquelles entitats religioses registrades. Cal assenyalar que actualment només hi ha una mesquita oberta, tot i que fins al setembre de 2010 n’hi havia dues.
